equipaments culturals

  
L’informe del Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipals de 2014 marca un punt d’inflexió després d’uns anys de retrocés. Les dades mostren una recuperació clara de l’activitat, amb més funcions, més públic i més recursos, però també apunten a un reajustament del model que va més enllà del simple creixement quantitatiu.
  

Llegida avui, la guia manté la seva utilitat com a eina de planificació. Però sobretot funciona com a símptoma d’un moment en què els museus intenten passar d’una lògica de transmissió a una lògica de relació. (n. de l'e., 2026)
  

Els museus fa temps que diuen que són educatius. Aquesta guia posa ordre a aquesta afirmació: què vol dir exactament fer projectes educatius i culturals, i com es construeixen més enllà de les activitats puntuals.  

Entrevista realitzada per 'La aventura de aprender' de TVE a Jesús Carrillo, director de Programes Culturals del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía i professor d'història de l'art a la Universitat Autònoma de Madrid.

El Pla de Museus de Catalunya 2015-2025 vol potenciar el conjunt de museus del país, expandir el seu ús social, aconseguir la màxima rendibilitat cultural i enfortir-lo en termes econòmics i de gestió, tot establint un consens entre agents polítics, culturals i socials. 

Catalunya és l'onzè país d'Europa amb més museus, col·leccions obertes al públic i centres d'interpretació: 643. Els últims sis anys s'han estrenat prop d'un centenar d'equipaments.
 
Segons la Conselleria, amb el Pla es busca “modernitzar i consolidar el sistema museístic català” i que es marca un “objectiu ambició amb l’augment de visitants d’un 20% en aquests 10 anys”.

Simetrica | Arts Council of England

Estudi que mesura el valor econòmic dels beneficis en matèria de salut i benestar que aporten les biblioteques públiques al Regne Unit. Per fer aquest càlcul l’estudi mesura els beneficis primaris o directes (en els individus) i secundaris o indirectes (en la societat) derivats dels serveis bibliotecaris. Per calcular els beneficis primaris, els que tenen impacte directe en la salut i benestar de les persones, l’estudi planteja una enquesta on es pregunta a usuaris i no usuaris de biblioteques quina quantitat de diners extres en concepte d’impostos municipals estarien disposats a pagar per mantenir el nivell dels serveis que ofereixen les biblioteques públiques. Per calcular els beneficis secundaris l’informe calcula l’estalvi potencial en matèria reduccions de visites i tractaments mèdics com a resultat de les millores en la salut generades per l’ús dels serveis bibliotecaris.

Està disponible online a Latest articles a 'Museum Management and Curatorship', el meu més recent treball, "Museums and social media: Catalonia as a case study",  sobre la recerca que he realitzat des de 2009 dels museus catalans a les xarxes socials. És el treball més complet que he publicat fins ara i ha estat reconegut i valorat al ser publicat en una de les revistes internacionals més prestigioses. Confio que sigui del vostre interès i que generi la discussió i el debat necessari per generar idees i espais de reflexió que ens ajudin conjuntament a millorar els nostres serveis i projectes.

  
L’estudi sobre la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la demarcació de Barcelona s’inscriu en un moment en què les polítiques públiques necessiten justificar-se amb evidències. El punt de partida és clar: més enllà de les dades d’ús o dels indicadors tradicionals, cal entendre quin valor generen les biblioteques en la societat. No es tracta només de comptar serveis, sinó d’interpretar què produeixen en termes culturals, socials, educatius i econòmics.
  

 Espuga, M., Torné, E., Llovera, M., Amatriain, C., Silvestre, N., Sanz, S., Solé, I., Álvarez Massó, M. | Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Aquest treball pretén ser una ajuda a les persones que treballen a la biblioteca pública fent especial esment a diferents aspectes relacionats amb la multiculturalitat. La idea és donar pautes, idees i experiències útils per: 

- conèixer les particularitats del nostre entorn

- entendre la diversitat cultural com un punt fort de la biblioteca

Joan-Isidre Badell  | Revista Interamericana de Bibliotecología, 38(2), 159-164.

Resumen | Se muestran los principales resultados obtenidos en la investigación sobre la presencia de los museos de Cataluña en las redes sociales y de la visibilidad de sus sedes web. La metodología se ha basado en la obtención de datos cualitativos y cuantitativos desde dos perspectivas: comparativa con otros estudios y evolutiva por análisis propios. Los resultados señalan, por un lado, que los museos catalanes están presentes en las redes sociales, pero existen todavía muchos centros que no están en ninguna plataforma. Por otro lado, los indicadores de visibilidad obtenidos demuestran cierta falta de interés por el posicionamiento web. En conclusión, se debe mejorar y potenciar la presencia y uso en aquellas plataformas más adecuadas, haciéndose necesaria la creación de una estrategia comunicativa específicamente digital planteándose algunas cuestiones de reflexión y debate para seguir alentando nuevas discusiones e investigaciones.

Què vol dir donar ús a un equipament quan el repte no és només funcional, sinó de sentit? L’estudi de Cal Altisent a Sant Climent de Llobregat no parteix d’un buit d’activitat, sinó d’un municipi amb identitat clara però amb dificultats per convertir-la en projecte cultural estructurat. I aquí apareix la pregunta de fons: com es transforma un relat local en infraestructura cultural operativa?