equipaments culturals

  
La proximitat no consisteix només a acostar la cultura a la ciutadania. Implica repensar des d’on es defineixen les polítiques culturals, qui hi participa i quina capacitat tenen les persones per intervenir en la vida cultural. Aquesta és la idea central d’El factor proximidad en las políticas culturales, informe de l’Observatori Basc de la Cultura que sistematitza un debat especialment present en les polítiques culturals locals.

Albert Ballarin,  Núria Camps,  Ferran Burguillos│ Biblioteques Municipals de Sabadell

El valor econòmic del servei de biblioteques públiques de Sabadell és positiu i amb perspectives de creixement en els propers anys. Així es desprèn d’aquest  estudi presentat a Barcelona en el transcurs de les 14es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Aquestes jornades són un punt de trobada i de referència per als professionals de la informació, la documentació i les biblioteques del país.

Aquest estudi, basat en el retorn a la inversió, permet contrastar fins a quin punt els diners invertits a la xarxa de Biblioteques Municipals de Sabadell reporta beneficis directes satisfactoris per a les persones usuàries.

LlavorCultural

Carme Fenoll: “Les biblioteques han d’estar al dia en l’oferiment de formació i tecnologia per fer front a la bretxa digital”

Carme Fenoll (Palafolls, 1977)ha estat reconeguda amb el II Premi Ressenya que l’Associació de Periodistes Culturals de Catalunya atorga a una personalitat que hagi treballat per a la difusió de la cultura. El guardó reconeix el treball per acostar les biblioteques i els llibres als diferents segments de públics i la tasca de difondre el valor de les biblioteques a través d’inciatives creatives i renovades. Conversem amb la Cap de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

 
Un volum col·lectiu que analitza l’evolució, les tensions i els reptes de la governança cultural estatal. Més que una síntesi històrica, proposa una lectura estructural del sistema.
  

Treinta años de políticas culturales en España. Participación cultural, gobernanza territorial e industrias culturales, editat per Joaquim Rius-Ulldemolins i Juan Arturo Rubio Arostegui i publicat per la Universitat de València, aquest llibre reuneix investigadors i especialistes de referència amb l’objectiu d’oferir una anàlisi crítica del conjunt de les polítiques culturals a l’Estat espanyol després de més de tres dècades de desenvolupament institucional.

Departament de Cultura, Patrimoni i Esports | Consell de Mallorca | ICC Consultors

A partir d’un procés participatiu previ, el primer dels documents recull les principals propostes per al desenvolupament del sector de les arts escèniques a Mallorca, un full de ruta on el Teatre Principal se situa com a motor de producció i difusió de referència del territori.

La consolidació d’una oferta estable, variada i ben distribuïda; una línies d'ajust adaptats a les necessitats del sector; així com la consolidació empresarial i professional del mercat, són també objectius estratègics clau traçats al document.

Us recordem que podeu consultar la secció ‘Intersecciones entre arte y educación’ que es publica periòdicament al suplement cultural del diari de Tarragona «Encuentros». La secció reflexiona sobre els punts en comú i diferències entre l’art i l’educació i informa de la tasca que s’està fent en aquest àmbit i també de la que manca encara per fer. A cada número la secció presenta algun projecte rellevant, informa sobre centres que desenvolupin experiències  interessants o entrevista a professionals que s’hi dediquen. 

L'agenda política i mediàtica marca molts dels debats, també en cultura. El preu a pagar és la focalització del debat en uns pocs titulars i la pèrdua de complexitat i textures. D'això va aquest article breu: d'apuntar elements per a altres (possibles) debats de fons a l'entorn de la cultura. Pensar la cultura com a activitat i recursos compartits, pensar en els equipaments culturals com a mediadors de projectes ciutadans, pensar en la ciutadania com a usuària activa i culta dels serveis culturals o demanar del mecenatge alguna cosa més que la simple captació de recursos econòmics.

Carol Scott, Jocelyn Dodd, Richard Sandell | Arts & Humanities Research Council

Informe que analitza la literatura existent sobre l’experiència de visitar i participar en museus i galeries d’art i sobre el valor cultural que genera en els usuaris. A partir de de la revisió crítica d’estudis i recerques realitzades al Regne Unit i amb fons públics durant les dues últimes dècades, les autores de l’informe es plantegen si els paradigmes i marcs metodològics emprats són els més idonis per a una bona comprensió d’aquesta experiència. L’informe planteja també algunes recomanacions per millorar, de cara a futures recerques, les metodologies i els sistemes de recollida de dades per obtenir una avaluació més acurada del valor cultural de l’experiència museística per als visitants.

Uldis Spuriņš i Gints Klāsons | Network of European Museum Organisations (NEMO)

Informe pilot que mostra els resultats d’un primer mapeig del sector. Els volums de participació i desenvolupament d’audiències, la disponibilitat de les col·leccions, així com la cooperació dels museus amb altres creatius no vinculats al personal de la pròpia institució han estat algunes de les dades claus tingudes en compte.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquests dos volums el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya recull els eixos d’actuació del Govern, els programes establerts i el seu desplegament, així com els canvis estructurals articulats durant la legislatura 2011/2015.