equipaments culturals

Guillermo Fernández , Ana Salazar | Obra Social ”la Caixa”

CosmoCaixa, el museu de les ciències de l’Obra Social “La Caixa”, ha desenvolupat un programa d’avaluació per conèixer l’impacte que produeixen les exposicions programades en aquest espai, els resultats del qual es recullen en aquest document.

L’informe, que compta amb un marc teòric extensament desenvolupat per a l’avaluació d’exposicions, es tracta, si més no, d’una eina útil aplicable a d’altres processos de desenvolupament de projectes expositius que tinguin un focus en la interacció i l’aprenentatge dels usuaris.

  
Aquest article sobre el “model Calatrava” proposa una lectura crítica d’un dels relats més estesos en les polítiques urbanes recents: la idea que la cultura, especialment en forma de grans equipaments i esdeveniments, pot actuar com a motor principal de transformació urbana. A partir del cas de València, el text examina els efectes d’aquest model sobre la resiliència de la ciutat, posant-lo en contrast amb altres experiències com Bilbao o el 22@ de Barcelona.

Els dies 16 i 17 de novembre es va celebrar el VIII Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas al Palacio de Congresos de Toledo organitzat per la Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals i d’Arxius i Biblioteques del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, a través de la Subdirecció General de Coordinació Bibliotecària, i va comptar amb la col·laboració de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, l’Ajuntament de Toledo i amb el suport de les comunitats autònomes, la FEMP i de fundacions i associacions professionals de biblioteques.

  
L’article d’Antoni Ramon Graells i Guillem Aloy Bibiloni analitza dos projectes singulars situats als límits físics i simbòlics de la ciutat: la Cartoucherie de Vincennes, a París, i la proposta de «Ciutat del Teatre» de Montjuïc, a Barcelona. A través de la comparació entre ambdós casos, els autors mostren com les arts escèniques han buscat sovint espais perifèrics per desenvolupar formes alternatives de creació, producció i relació amb la ciutadania.

  
Un cop llegit aquest article, resulta especialment útil perquè posa nom a una dinàmica que va marcar moltes polítiques urbanes i culturals de les dècades de 1990 i 2000: la confiança que grans equipaments culturals, arquitectures singulars i discursos sobre la creativitat podien transformar l’economia d’una ciutat. A partir del cas del Centre de Creació de les Arts d’Alcorcón (CREAA), els autors mostren com el paradigma de la ciutat creativa va actuar sovint com un relat legitimador capaç de justificar inversions desmesurades, expectatives econòmiques poc fonamentades i projectes desvinculats de les necessitats culturals reals de la ciutadania.

Laura Bertran (coord.) | Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Cap a on ha d’anar el sistema públic bibliotecari? Un cop finalitzada la celebració de l’Any de les Biblioteques, que va commemorar durant el 2015 el centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya, és el moment de fer un balanç del que ha estat fins ara la trajectòria d’aquesta xarxa i de reflexionar sobre el seu futur.

  
El debat sobre els públics en cultura sovint es presenta com una qüestió tècnica o operativa, però aquest text proposa una lectura més incòmoda i alhora més fecunda: el públic no és una realitat donada, sinó una construcció inestable sobre la qual projectem expectatives, interessos i relats.

  
  
El debat sobre la gratuïtat dels museus ha estat sovint plantejat com una oposició entre accessibilitat i sostenibilitat econòmica. Aquest informe resulta especialment interessant perquè intenta desplaçar la discussió del terreny ideològic cap al de l'evidència empírica. Un cop llegit, qüestiona algunes de les afirmacions més repetides sobre els efectes de cobrar o no entrada als museus.

  
  
L’informe del CoNCA 2016 apunta una lleu recuperació del sector cultural després dels anys més intensos de la crisi. Tanmateix, aquesta millora conviu amb un desajust persistent entre les prioritats de la política cultural i les necessitats del sector, especialment en àmbits clau com el finançament, les condicions laborals i l’accés a la cultura.
  

Joaquim Rius Ulldemolins i Gil-Manuel Hernàndez (coord.) | Arxius de Ciències Socials Nº33 (desembre 2015). Universitat de València.

El propòsit d’aquest monogràfic és estudiar la gènesi i el desenvolupament dels anomenats "elefants blans" en política cultural, és a dir, les infraestructures que tenen un cost de manutenció més gran que els beneficis que aporten, aquelles grans construccions o esdeveniments que han centrat l’acció pública de la cultura en una llarga etapa des de finals dels noranta fins a finals dels dos mil i que, avui, són el símbol d’una època de malbaratament amb greus problemes de finançament i de gestió de continguts.