equipaments culturals

  
Els centres culturals independents europeus no apareixen en aquest llibre com a equipaments acabats ni com a exemples modèlics de rehabilitació arquitectònica. Apareixen com a processos oberts, plens d’errors, improvisacions, ocupacions, adaptacions i conflictes materials. Design handbook for cultural centres proposa una lectura radicalment pràctica de l’arquitectura cultural: els edificis no són contenidors neutres, sinó formes de vida col·lectiva que condicionen els usos, les relacions i les possibilitats polítiques de la cultura.
  

L'estudi parteix d'una paradoxa. Mentre les tecnologies digitals van portar molts observadors a qüestionar la vigència de les biblioteques, aquestes institucions han anat ampliant les seves funcions fins a convertir-se en espais d'aprenentatge, inclusió, creativitat i cohesió social. Les més de 65.000 biblioteques públiques europees i els seus milions d'usuaris anuals constitueixen una xarxa territorial de gran capil·laritat que sovint passa desapercebuda per als responsables polítics.
  

Yolanda Smits, Clémentine Daubeuf, Philippe Kern | KEA European Affairs

Estudi que analitza el paper que poden jugar els instituts de cultura nacionals en la nova estratègia europea per a la cultura en les relacions exteriors de la Unió Europea. L’informe descriu la missió, estructura, recursos i models de gestió dels diversos instituts de cultura dels estats membres, l’Institut Cervantes en el cas espanyol. L’objectiu dels autors és determinar la dimensió europea de les activitats que realitzen aquestes institucions nacionals i quan les seves accions poden donar suport a les relacions de la UE amb països tercers. L’estudi fa una sèrie de recomanacions polítiques i propostes de millora per una cooperació més eficaç entre els instituts de cultura nacionals i els organismes europeus per tal de potenciar la visibilitat de les accions exteriors de la UE.

  
El debat sobre el model de gestió de L’Atlàntida de Vic s’ha situat, en els darrers anys, en un lloc central de la política cultural municipal. Els dos informes elaborats el 2016, en el marc de la possible remunicipalització de l’equipament, permeten ordenar aquest debat i, alhora, evidenciar-ne els límits.

  
Hi ha moments en què una infraestructura deixa de ser només una infraestructura i es converteix en una manera d’imaginar el país. El volum Teatre i Municipi a Catalunya, que recull les jornades celebrades a Terrassa el 2013, respira precisament aquesta consciència de cruïlla. El sistema d’equipaments escènics construït durant dècades pels ajuntaments catalans apareix al llibre com una de les grans conquestes de la democràcia local, però també com un model que entra en fase d’esgotament i que necessita redefinir la seva funció.
  

Joaquim Rius Ulldemolins | Museum management and curatorship, vol. 31, Núm. 2, p. 178-192

Article que analitza els diferents graus d’hibridació dels principals museus i institucions culturals de la ciutat de Barcelona. Segons l’anàlisi, només una minoria poden classificar-se com a enterament públics o privats, la majoria combinen elements dels dos àmbits. L’article explica també les causes que han provocat l’emergència d’aquest model de gestió híbrida a Barcelona i la seva relació amb la política cultural adoptada per la ciutat en un context de major centralitat de les polítiques culturals locals.

  
El pla d’equipaments culturals d’Arenys de Munt no descriu una manca d’espais, sinó una dificultat més profunda: tenir infraestructures sense sistema cultural que les activi.

Projecte Euro Vision Museums Exhibiting Europe (EMEE)   

El projecte EMEE té per objectiu dotar d’eines els museus per reorientar el seu paper en la societat actual més intercultural i heterogènia i modernitzar-los des d’una perspectiva transregional europea. El projecte planteja un canvi de perspectiva des de tres punts de vista: una interpretació més innovadora dels objectes museístics per reflectir la diversitat i complexitat dels seus significats històrics; activar la participació dels visitants i acostar els no visitants per implicar-los en el dia a dia del museu, i fomentar la cooperació internacional a través de la mobilitat dels professionals i de l’intercanvi dels objectes museístics.

  
Aquest article de Céline Romainville és una de les anàlisis més útils per entendre una tensió que travessa bona part de les polítiques culturals actuals: la dificultat d’articular democratització de la cultura i democràcia cultural. A partir de l’evolució jurídica dels centres culturals de la Comunitat Francesa de Bèlgica, l’autora mostra com aquestes dues orientacions han coexistit, s’han superposat i sovint han acabat competint entre elles.

Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’estudi sobre els ‘Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015’ amb què el Departament de Cultura ha reprès la tasca de seguiment del sector del llibre, que fins l’any 2013 van venir desenvolupant els gremis de Llibreters i d’Editors de  Catalunya s’ha presentat avui.

Entre les principals conclusions de l’estudi, elaborat per l'empresa Conecta, en destaca que el 66,3% dels catalans és lector de llibres, indicador que creix progressivament des de fa cinc anys i que ja s’aproxima a la mitjana europea (que és d’un 68%). Per la seva part, un 33,7% de la població no llegeix mai o quasi mai. El percentatge s’ha reduït un punt en els darrers dos anys.