equipaments culturals

Definició Infraestructures i institucions dedicades a la producció, difusió o preservació cultural. Criteri S’utilitza en continguts sobre biblioteques, museus, centres culturals o altres equipaments.

Hacia un manifiesto de los [ESPACIOS] de nueva generación

Raúl Oliván | raulolivan

1. Hay espacio donde hay personas. Una construcción adquiere categoría de espacio cuando tiene una unidad de referencia con la que medirse. La única unidad que puede dotar de dimensión significativa a un espacio son las personas. El mejor indicador posible es cuántas personas producen/obtienen cuánto valor en los márgenes de un espacio dado.

2. Los tres modelos de gestión que conocíamos hasta ahora (público, privado y social) deben dar paso a un cuarto paradigma. Un modelo de confluencia e hibridación donde las fronteras desaparecen.

3. Las iniciativas más confluyentes son las que mejor se han adaptado a los vertiginosos cambios de nuestra era. Cada uno de los tres vectores aporta habilidades esenciales a los proyectos de nueva generación. La inteligencia colectiva y la empatía del enfoque social; la escala, el músculo y la seguridad jurídica de la acción pública; la capacidad de innovación y orientación a resultados de la lógica privada.

Museus i joventut: aprendre més enllà de l’aula


  
Un informe europeu analitza com els museus poden esdevenir espais clau d’aprenentatge, inclusió i participació per a joves de 14 a 25 anys.
  

L’estudi elaborat pel grup de treball de NEMO i LEM examina el potencial educatiu dels museus en relació amb adolescents i joves. El document situa aquestes institucions com a entorns capaços de generar benestar, habilitats socials, participació cívica i oportunitats professionals

Pla d’acció cultural a Fonollosa


  
El Pla d’acció per a l’enfortiment de la dimensió territorial de la política cultural de Fonollosa posa el focus en una realitat molt concreta: com articular culturalment un municipi dispers, format per diversos nuclis que funcionen amb lògiques pròpies.  

 

Vilassar de Mar: els equipaments com a arquitectura real de la política cultural


  
Què passa quan la política cultural es mira des dels espais que la fan possible? El Pla d’Equipaments Culturals de Vilassar de Mar desplaça el focus de la programació cap a una qüestió més estructural: com els equipaments ordenen, condicionen i, en última instància, defineixen l’accés real a la cultura.  
  

Pla d'Acció Cultural de Vallirana


  
El Pla d’Acció Cultural de Vallirana posa el focus en un municipi marcat per la dispersió territorial i el creixement residencial: com construir una política cultural capaç de connectar barris, públics i iniciatives en un territori fragmentat.
  

La proximitat cultural davant la ciutat creativa


  
Aquest article de María Victoria Sánchez Belando és especialment interessant perquè situa els centres cívics de Barcelona dins una transformació més àmplia del model de ciutat. La seva tesi és que l’evolució d’aquests equipaments no es pot entendre només com una història de descentralització cultural

Mesurar el benestar que generen els museus


  
El UCL Museum Wellbeing Measures Toolkit, elaborat per Linda J. Thomson i Helen J. Chatterjee, parteix d’una qüestió molt concreta: com es pot avaluar si participar en una activitat d’un museu o una galeria modifica el benestar psicològic de les persones? La proposta trasllada al context museístic instruments procedents de la recerca en salut i els converteix en eines senzilles que poden utilitzar els mateixos equipaments.

Defensa de la institución

Judit Carrera | El País (Ed. Catalunya), 18 abril 2015

Estos días puede verse en los cines National Gallery un fascinante documental de Frederick Wiseman sobre el clásico museo de Londres. El filme narra el día a día de esta institución del siglo XIX a través de las reuniones estratégicas de su equipo directivo, el trabajo minucioso de sus restauradores, la vocación de su servicio educativo y el vínculo del museo con sus visitantes. Lo que podría ser una mera pieza para los amantes de la gestión cultural se acaba convirtiendo en una experiencia estética y política inolvidable, que demuestra la vida y el potencial utópico de esta institución centenaria.

Museus de Balears i Xarxes Socials

Un dels punts més importants d'Art-Xipèlag, com a Observatori de la Cultura de les Illes Balears, és la investigació. Si bé és una realitat que no hem pogut realitzar tota la que hauríem volgut perquè per investigar bé es necessita temps i aquest és el que sempre ens falta. Però el nostre desig és conèixer de primera mà com és desenvolupa la realitat cultural de les nostres Illes, quines mancances té, com es poden trobar possibles solucions, què pensen els professionals... Volem conèixer-ho de totes les Illes i de tots els sectors. És una tasca complexa i laboriosa però com dèiem, és una de les nostres bases i ganes de fer feina en tenim moltes!

Devolvednos los museos y esto es lo que haremos con ellos

Jordi Sans | Formatística

Desde que estalló la semana pasada el #casoMACBA en el mundo del arte y de la cultura se han sucedido todo tipo de reacciones que han ido desde la noticia noticiosa hasta la pataleta y la reflexión, reacciones casi todas ellas surgidas desde las mismas entrañas donde se está jugando esta partida: las del museo neoliberal.