equipaments culturals

Linda J. Thomson, Helen J. Chatterjee ׀ Arts and Humanities Research Council  

El 'Museum Well-being Measures Toolkit' és un projecte per mesurar i avaluar l’impacte de les activitats que realitzen museus i galeries d’art en la salut i el benestar de la ciutadania. Es tracta d’una iniciativa desenvolupada per un ampli equip d’investigadors i acadèmics en col·laboració amb professionals de 32 museus de tot el Regne Unit.

Judit Carrera | El País (Ed. Catalunya), 18 abril 2015

Estos días puede verse en los cines National Gallery un fascinante documental de Frederick Wiseman sobre el clásico museo de Londres. El filme narra el día a día de esta institución del siglo XIX a través de las reuniones estratégicas de su equipo directivo, el trabajo minucioso de sus restauradores, la vocación de su servicio educativo y el vínculo del museo con sus visitantes. Lo que podría ser una mera pieza para los amantes de la gestión cultural se acaba convirtiendo en una experiencia estética y política inolvidable, que demuestra la vida y el potencial utópico de esta institución centenaria.

Un dels punts més importants d'Art-Xipèlag, com a Observatori de la Cultura de les Illes Balears, és la investigació. Si bé és una realitat que no hem pogut realitzar tota la que hauríem volgut perquè per investigar bé es necessita temps i aquest és el que sempre ens falta. Però el nostre desig és conèixer de primera mà com és desenvolupa la realitat cultural de les nostres Illes, quines mancances té, com es poden trobar possibles solucions, què pensen els professionals... Volem conèixer-ho de totes les Illes i de tots els sectors. És una tasca complexa i laboriosa però com dèiem, és una de les nostres bases i ganes de fer feina en tenim moltes!

Jordi Sans | Formatística

Desde que estalló la semana pasada el #casoMACBA en el mundo del arte y de la cultura se han sucedido todo tipo de reacciones que han ido desde la noticia noticiosa hasta la pataleta y la reflexión, reacciones casi todas ellas surgidas desde las mismas entrañas donde se está jugando esta partida: las del museo neoliberal.

    
Què vol dir activar el patrimoni en una ciutat que ja en té molt? El Pla de dinamització del patrimoni cultural de Terrassa no parteix de la manca, sinó de l’abundància. I és aquí on apareix la qüestió de fons: com es passa de conservar a activar, de tenir patrimoni a fer-lo operar realment en la vida cultural i econòmica de la ciutat.
  

  
El Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa neix d’un ampli procés participatiu impulsat pel Consell Municipal de la Cultura i les Arts amb la voluntat de repensar el futur cultural de la ciutat. El document parteix d’una constatació: després de dècades dedicades a construir equipaments, ampliar serveis i democratitzar l’accés a la cultura, el repte ja no és créixer en infraestructures sinó activar millor els recursos existents, reforçar les connexions entre agents i situar la cultura al centre del projecte de ciutat.

Ens despedim d'aquesta setmana amb la cançó «Museo en llamas» com a resum al debat al voltant de la instrumentalització dels museus obert a la xarxa a partir de l’article «Barcelona y los museos como marionetas» de Santos M. Mateos.

LA BANDA MUNICIPAL DEL POLO NORTE from jotha on Vimeo.

Jorge Luis Marzo  | Periférica, revista para el análisis de la cultura y el territorio, núm 15 ( 2014)

En este artículo Jorge Luis Marzo, historiador, sociólogo y comisario de exposiciones, analiza cómo el valor otorgado a «lo público» en el ámbito del arte esconde, en gran medida, otros factores fundamentales que no tienen por qué corresponderse. En primer lugar, mediante «lo público» se consigue la legitimación de los gestores de lo público, que se erigen en garantes del patrimonio. En segundo lugar, el artista se ve condicionado por esa conceptualización. En tercer y último lugar, «lo público» también influye, en consecuencia, en la propia obra de arte. 

  
L’informe del CoNCA 2014 descriu un sistema cultural travessat per la crisi, però també per transformacions que apunten més enllà de la conjuntura. El que es posa en joc no és només la recuperació, sinó la redefinició del model cultural en un entorn econòmic i tecnològic en mutació.