equipaments culturals

Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Theatre Green Book
 

Vivim en emergència climàtica. El teatre qüestiona, provoca i reflecteix les preocupacions d’una societat que s’enfronta a grans canvis i pot, per tant, exercir un paper fonamental per abordar la crisi climàtica. Si volem formar part de la conversa més important a la qual s’enfronta la humanitat cal que adaptem les pràctiques que s’han desenvolupat durant anys.

  
En un moment en què molts equipaments culturals tendeixen a justificar-se per la capacitat d’atraure públics, generar impacte o alimentar l’economia urbana, la conversa amb Íngrid Guardiola introdueix una altra pregunta: què passa si un centre d’art decideix prioritzar el pensament, el conflicte conceptual i la construcció de discurs sense renunciar a la seva funció pública? L’entrevista publicada a Revista de Girona és interessant perquè no presenta el Bòlit com un contenidor d’exposicions, sinó com un espai de mediació entre art, territori, educació, ecologia i transformacions contemporànies.
  

  
Un cop feta la lectura, l’article de Joan Vergés resulta especialment interessant perquè desplaça el debat sobre les accions dels activistes climàtics als museus cap a un terreny menys freqüent: no es pregunta si aquestes protestes són legítimes o no, sinó què són exactament. A partir de diversos episodis ocorreguts aquest any en museus europeus, l’autor sosté que aquestes accions no poden entendre’s com a actes vandàlics ni iconoclastes en sentit estricte, ja que no pretenen destruir les obres d’art, sinó aprofitar-se del seu poder simbòlic per captar l’atenció pública.

 
Amb menys d’una setmana de diferència les biblioteques públiques del territori donen a conèixer els documents que vertebraran el seu dia a dia en els propers anys.