equipaments culturals

Definició Infraestructures i institucions dedicades a la producció, difusió o preservació cultural. Criteri S’utilitza en continguts sobre biblioteques, museus, centres culturals o altres equipaments.

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al col.lectiu El Museu Transformador


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Guia definitiva per a una gestió escènica sostenible


Theatre Green Book
 

Vivim en emergència climàtica. El teatre qüestiona, provoca i reflecteix les preocupacions d’una societat que s’enfronta a grans canvis i pot, per tant, exercir un paper fonamental per abordar la crisi climàtica. Si volem formar part de la conversa més important a la qual s’enfronta la humanitat cal que adaptem les pràctiques que s’han desenvolupat durant anys.

Barcelona, cultura i territori: grans equipaments en tensió amb el seu entorn


  
L’eix central del dossier de CCK Revista núm. 20 situa tres grans equipaments culturals de Barcelona, el MNAC, el Liceu i el CCCB, com a miralls d’una qüestió més àmplia: com les institucions culturals construeixen ciutat i territori en un context de canvi de paradigma. La proposta no busca una visió exhaustiva del sistema cultural barceloní, sinó una lectura situada, a partir de les veus dels seus responsables, que permet entendre com aquests equipaments operen simultàniament en escales locals, metropolitanes i internacionals.
  

El centre d’art com a espai de fricció


  
En un moment en què molts equipaments culturals tendeixen a justificar-se per la capacitat d’atraure públics, generar impacte o alimentar l’economia urbana, la conversa amb Íngrid Guardiola introdueix una altra pregunta: què passa si un centre d’art decideix prioritzar el pensament, el conflicte conceptual i la construcció de discurs sense renunciar a la seva funció pública? L’entrevista publicada a Revista de Girona és interessant perquè no presenta el Bòlit com un contenidor d’exposicions, sinó com un espai de mediació entre art, territori, educació, ecologia i transformacions contemporànies.
  

Palaus del poble


El sociòleg nord-americà Eric Klinenberg, investigador sobre els espais públics i la vida urbana, va desenvolupar el concepte ‘palaus del poble‘ per referir-se a aquelles infraestructures que juguen un paper crucial en la cohesió i la resiliència de les comunitats.

El llenguatge museogràfic- The museographic language


L'experiència intel·lectual singular que es viu en visitar una bona exposició es fonamenta en l'efecte comunicatiu d'un llenguatge propi: el llenguatge museogràfic.

Un mateix contingut és susceptible de ser comunicat fent servir diversos llenguatges. Si es fa servir el llenguatge cinematogràfic, el resultat és una pel·lícula. Si es fa servir el llenguatge escrit, el resultat és un llibre. I si es fa servir el llenguatge musical, el resultat és una cançó. Les característiques pròpies de cadascun dels llenguatges fan que els seus productes siguin complementaris, significatius i no redundants entre si.

Els serveis culturals municipals reprenen l'activitat, però la recuperació encara és incompleta


  
La pandèmia va posar a prova la capacitat de resposta dels serveis culturals locals. Aquest informe del Cercle de Comparació Intermunicipal ofereix una de les primeres radiografies sistemàtiques del seu estat després de la crisi sanitària i permet observar quins àmbits recuperen activitat més ràpidament i quins continuen mostrant signes de fragilitat.

El museu com a escenari de la protesta


  
Un cop feta la lectura, l’article de Joan Vergés resulta especialment interessant perquè desplaça el debat sobre les accions dels activistes climàtics als museus cap a un terreny menys freqüent: no es pregunta si aquestes protestes són legítimes o no, sinó què són exactament. A partir de diversos episodis ocorreguts aquest any en museus europeus, l’autor sosté que aquestes accions no poden entendre’s com a actes vandàlics ni iconoclastes en sentit estricte, ja que no pretenen destruir les obres d’art, sinó aprofitar-se del seu poder simbòlic per captar l’atenció pública.

Els meus millors consells, per Lluís Calvo


 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Lluís Calvo, poeta i assagista, i tècnic de cultura del CERC


Com seran les nostres biblioteques públiques?


 
Amb menys d’una setmana de diferència les biblioteques públiques del territori donen a conèixer els documents que vertebraran el seu dia a dia en els propers anys.