equipaments culturals

  
Les polítiques culturals locals han posar l’accent en la construcció d’equipaments, la programació i l’accés als productes culturals. L’estudi Itineraris artístics i realitat social, elaborat per Enric Aragonès Jové per a l’Institut de Cultura de Barcelona l’any 2020, desplaça aquesta mirada i formula una pregunta més profunda: què passa després de l’accés? Qui pot sostenir una trajectòria artística? Qui pot convertir la cultura en una pràctica pròpia i continuada?
  

ACN Barcelona | 23  març 2022
 

La residència d'artistes Cal Gras d'Avinyó coordinarà la Xarxa de Pobles Creatius. Catorze municipis de la Catalunya Central es comprometen a aportar ajuda econòmica, cedir espais municipals i fer difusió dels projectes artístics.
 

Les competències digitals són cada vegada més necessàries en qualsevol àmbit de la cultura i, especialment, en el dels museus. Els perfils professionals del món museístic requereixen unes aptituds específiques per fer front a una societat canviant

OCLC
 

La pandèmia ha intensificat la necessitat que els responsables de les biblioteques, com ha passat amb la resta de sectors de la cultura, actuïn amb rapidesa. Encara que el treball amb les col·leccions i les experiències amb els usuaris ha evolucionat durant els darrers anys, la resposta als reptes que ha marcat la crisi per atendre les necessitats de les comunitats ha exigit a les biblioteques prendre decisions amb certa agilitat. Com han respost les biblioteques a aquest nou context? Cap a on va el nou model de biblioteques?

Recentment ha estat publicat el segon llibre de Guillermo Fernández: El lenguaje museográfico. Un breve manual de introducción al conocimiento y uso del fascinante lenguaje del siglo XXI. 

Amb pròleg de Ferran Adrià, aquest llibre es pot adquirir a través del seu web, a on també es possible llegir-ho íntegrament on line.

The Journal of Arts Management, Law, and Society

L’impacte social associat a les activitats que duen a terme les organitzacions culturals està íntimament relacionat amb una sèrie de beneficis, com ara, l’augment del sentiment de pertinença social dels participants, la construcció d’una identitat individual i col·lectiva o el foment d’una major tolerància cap a les minories, en tant que la cultura funciona com a un espai d’intercanvi social.

  
La crisi financera de 2008 va tenir com a resposta de les administracions unes dràstiques retallades al finançament públic de la cultura, que la va deixar penjant d’un fil. Arran d’aquesta situació, el patrocini empresarial ha anat adquirint un rol cada vegada més important en les estructures dels grans equipaments culturals.

  
  
Fa un parell de dies que l’àvia ha hagut de començar a sortir al carrer en cadira de rodes. Quan l’acompanyes per primera vegada, te’n fas creus dels obstacles que sempre hi ha hagut al carrer i que fins ara mai havien suposat un problema per a tu. Per arribar a la plaça heu hagut de fer un camí alternatiu, evitant els pendents pronunciats i buscant les calçades amb rampa.

Relatoria del la quarta conversa dels Debats KULT, amb Jordi Oliveras, Eunice Romero, Rosa Cerarols, Eloi Aymerich i Nando Cruz
 

Ell passat 2 de desembre vam cloure el cicle de debats “Cultura, Comunitat, Revolució” a un espai que ens vincula històricament amb la nostra proposta política: la Lleialtat Santsenca, un edifici aixecat per una cooperativa obrera fundada fa cent anys al barri de Sants. En aquest quart debat vam plantejar la revisió del model cultural per als Països Catalans des de les perspectives de la creació, la programació, els vincles amb l’administració i la participació dels públics.

  
  
"CTRL" és el primer programa cultural focalitzat exclusivament en les noves possibilitats i oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals, tant a la creació com al consum de cultura. El podem veure a TV3  i ens permet descobrir una generació de creadores i creadors digitals que estan canviant la manera d'entendre les arts i les lletres. La tecnologia digital ho canvia tot.