equipaments culturals

Aquest divendres 20 de setembre de 2024 se celebra el Dia Internacional de la Llibertat d’Expressió de Pensament.
 

"Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir."

  Maria Aurèlia Capmany. Dietari de prudències, 1982 
 

    
Coincidint amb aquesta jornada, diversos equipaments culturals de Catalunya realitzaran accions coordinades amb l’objectiu de reivindicar la llibertat d’expressió i la diversitat cultural. Aquesta acció dona compliment al ‘Decàleg per a la garantia de la llibertat d’expressió als equipaments culturals de Catalunya’, que es va acordar el passat mes de gener. El Decàleg recull 10 principis per fer front a situacions d’amenaça i censura en l’àmbit cultural, com ara respectar l'autonomia i els drets d’artistes i creadors evitant qualsevol intervenció no justificada en la seva tasca.

  
Durant molts anys, els centres cívics han estat definits des de la proximitat, la programació d’activitats o la participació veïnal. Però cada vegada és més evident que aquesta definició és insuficient per explicar el paper que poden tenir dins les polítiques culturals locals contemporànies. El treball de Senén Roy situa aquesta discussió en un altre lloc: els centres cívics no només com equipaments de dinamització, sinó com a dispositius des d’on garantir drets culturals, reduir desigualtats i repensar la relació entre institucions i ciutadania.
  

El 18 de juny es va celebrar al Centre LGTBI de Barcelona la segona jornada tècnica de “Passa el relleu”, una gincana de projectes culturals amb mirada LGTBQIA+, organitzada per l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya i el Centre LGTBI de Barcelona.
 

Durant l’activitat, es van intercanviar experiències i bones pràctiques per teixir sinèrgies entre diferents museus, centres cívics, equipaments culturals i socials, al voltant de la diversitat afectiva, sexual i de gènere.  

  
L’article parteix d’una constatació que travessa bona part de les polítiques culturals locals contemporànies: la cultura ha esdevingut central en els processos de transformació urbana, però ho ha fet des d’una posició ambigua, sovint desarticulada i plena de tensions internes. En aquest marc, la xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona es presenta com un cas especialment revelador per analitzar com es materialitzen aquestes contradiccions en els equipaments de proximitat.
  

  
L’article de Tena Busquets proposa una lectura situada sobre el paper de l’administració pública en el sosteniment de les arts en viu, construïda des de la pràctica quotidiana dels equipaments escènics municipals. El text parteix d’una experiència concreta, les xarxes de teatres públics i les dinàmiques de cooperació territorial a les comarques de Girona, per situar una tensió de fons que travessa avui les polítiques culturals: la distància entre unes estructures institucionals hereves de l’estat del benestar i unes pràctiques artístiques que operen cada cop més en clau relacional, comunitària i contemporània.
  

  
Aquest article resulta especialment interessant perquè mostra una dimensió sovint poc visible dels processos participatius als museus: aquella que no neix d’un programa formal ni d’un òrgan establert, sinó de la necessitat, la confiança i les relacions construïdes al llarg del temps. A partir de l’experiència del Museu Marítim de Mallorca, Albert Forés descriu com una situació de bloqueig administratiu es transforma en una oportunitat per activar xarxes professionals, associatives i ciutadanes capaces de sostenir un projecte expositiu.