equipaments culturals

Definició Infraestructures i institucions dedicades a la producció, difusió o preservació cultural. Criteri S’utilitza en continguts sobre biblioteques, museus, centres culturals o altres equipaments.

Els museus davant les crisis: patrimoni, memòria i reconstrucció social


  
  

Aquest crònica resulta especialment reveladora perquè desplaça la mirada habitual sobre els museus. La XXXIV Jornada de la Xarxa de Museus Locals, celebrada el 22 de novembre sota l’impacte de la guerra d’Ucraïna, no es pregunta només com protegir el patrimoni en situacions de conflicte, sinó quin paper poden assumir els museus davant les fractures socials, els desplaçaments forçats, la vulneració dels drets humans i els processos de reconstrucció col·lectiva.

Recuperar els espais escènics després de la pandèmia


  
El 15è Informe de conclusions del Cercle de Comparació Intermunicipal d'Espais Escènics analitza els resultats de 2021 de 33 municipis de la província de Barcelona i retrata un moment de transició, en què els equipaments comencen a recuperar activitat després de l'impacte de la COVID-19.

La nova definició de museu obre una nova etapa per al sector


  

El passat 24 d’agost, en el marc de la 26ena Conferència General de l’ICOM que es va celebrar a Praga (República Txeca) es va aprovar una nova definició de museu, amb una àmplia majoria, més del 92% dels vots.

La nova definició neix de la voluntat d’adaptar la missió que han d’acomplir els museus actuals per tal de fer front als reptes del segle XXI,

Manifest de la Biblioteca Pública

“(...) no pararem d’explorar

i el final de la nostra exploració

serà arribar on vam començar

i conèixer el lloc per primera vegada.”

T. S. Eliot. Quatre quartets.


 

Un manifest és una declaració escrita en la qual una persona o institució explica públicament el seu propòsit i programa d’actuació.

Cultura, Patrimoni i Territori #ConversaKULT


La primavera passada vam celebrar un nou cicle de Converses KULT arreu del territori. Us en compartim la primera relatoria.
 

Valls va acollir el passat 13 de març una Conversa KULT al voltant de la cultura, el territori i el patrimoni. Els convidats eren dos representants del Konvent, antic convent de monges del Berguedà convertit en laboratori experimental artístic autogestionat, que van conversar amb Elisenda Trilla, de Produccions Saurines, a la fàbrica de ca l’Alemany, seu del Casal Popular.

Equipaments culturals en mutació: del contenidor al laboratori


  
L’article d’Àngel Mestres parteix d’una constatació que desplaça una manera clàssica d’entendre la política cultural local: els equipaments culturals han estat històricament concebuts com a infraestructures estables —museus, teatres, centres culturals— que estructuren l’oferta i garanteixen la presència institucional de la cultura en el territori. Aquesta lògica, basada en la dotació i la cobertura, es veu avui tensionada per un context en què les pràctiques culturals, els agents i les formes de producció ja no responen a esquemes tancats ni previsibles.
  

2021: la cultura sobreviu, la recuperació encara no arriba


  
L’informe del CoNCA 2021 descriu un any marcat per la continuïtat de la pandèmia. El sector cultural reprèn parcialment l’activitat, però ho fa des d’una posició fràgil, amb una sensació compartida de resistència més que de recuperació.
  

Mirar la diversitat des de la intersecció


  
L’article planteja la incorporació de la perspectiva interseccional en la gestió dels equipaments culturals de proximitat com un desplaçament necessari en la manera d’entendre la desigualtat i la participació cultural. El punt de partida és la constatació que els models habituals de tractament de la diversitat resulten insuficients perquè tendeixen a fragmentar la realitat en categories aïllades. La interseccionalitat introdueix una mirada més complexa, basada en la idea que els eixos de discriminació no operen de manera independent sinó interrelacionada, generant experiències específiques que no poden ser reduïdes a una sola variable.
  

Museus, sostenibilitat i comunitat: del discurs ambiental a la responsabilitat social


  
Aquest text permet entendre un desplaçament significatiu en el debat museístic dels darrers anys. Les XXXIII Jornades de la Xarxa de Museus Locals, celebrades el 17 i 18 de novembre de 2021, mostren com la sostenibilitat deixa de ser una qüestió vinculada exclusivament a l’eficiència energètica o a la gestió ambiental per convertir-se en una reflexió més àmplia sobre el paper social dels museus. La pregunta de fons no és només com poden reduir el seu impacte ecològic, sinó quina contribució poden fer davant la crisi ecosocial contemporània.

El preu no decideix qui entra al museu


  
  
L'Anàlisi i debat sobre el sistema de preus dels museus de l'Institut de Cultura de Barcelona parteix d'una pregunta aparentment senzilla: quin impacte tindria modificar el sistema de preus dels museus municipals? Tanmateix, a mesura que avança l'anàlisi, el debat es desplaça. La qüestió ja no és tant si els museus han de ser gratuïts, sinó quin paper pot jugar la política de preus dins d'una estratègia més àmplia d'accés, sostenibilitat i desenvolupament de públics.