educació i cultura

Relació entre pràctiques culturals i processos educatius. Criteri S’utilitza en continguts sobre educació artística, mediació cultural, projectes culturals educatius o relació entre escoles i institucions culturals.

Interseccions entre art i educació (2)

Us recordem que podeu consultar la secció ‘Intersecciones entre arte y educación’ que es publica periòdicament al suplement cultural del diari de Tarragona «Encuentros». La secció reflexiona sobre els punts en comú i diferències entre l’art i l’educació i informa de la tasca que s’està fent en aquest àmbit i també de la que manca encara per fer. A cada número la secció presenta algun projecte rellevant, informa sobre centres que desenvolupin experiències  interessants o entrevista a professionals que s’hi dediquen. 

Els grups escolar i les sortides a museus: Estudi qualitatiu

Margarida Loran i Gili |Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Aquest informe recull els principals resultats de l’estudi qualitatiu elaborat vers els grups escolars i les sortides a museus i espais patrimonials, com una forma d’aprofundir en el coneixement del públic escolar del patrimoni a Catalunya. Per la seva realització, s’ha comptat amb la participació d’un total de 10 professionals de la comunitat escolar de 7 centres educatius (públics i privats) de les ciutats de Barcelona, Tarragona, Girona i rodalies.

Cultura i educació: cap a una aproximació integral

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Binomi cultura-educació. Cal dotar l’educació de la irrenunciable dimensió cultural. No es disposa d’un pla prou ambiciós de país per a l’educació cultural, la qual cosa provoca que aquesta responsabilitat depengui molt encara de les iniciatives de la societat civil i del teixit associatiu.

Digui mediació

Aida Sánchez de Serdio | Nativa

La mediadora deixa passar uns minuts abans de començar per veure si arriba algú més. Saben que és una mediadora perquè ho posa a la samarreta blava que porta (juntament amb el nom de l’empresa de serveis per a la que treballa). Si no, haurien pogut pensar que era només una educadora de museus. De fet, ells sempre n’han dit guia.

L’educació als museus nòrdics i bàltics

Nordic Centre of Heritage Learning and Creativity (NCK) | Kulturkontakt Nord

L’informe, fruit de l’anàlisi comparativa extreta de les enquestes realitzades a directors i responsables de museus nòrdics i bàltics entre 2011 i 2014, busca obtenir una millor comprensió de la situació de les institucions museístiques en matèria pedagògica d’aquestes regions.

379 directors i responsables de museus de Suècia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca i els Països Bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) van respondre al qüestionari proporcionat, elaborat de forma dialogada i conjunta per les associacions de museus de cada un dels països membres.

Els educadors museístics

Carla Padró | Museum Mediators

Fruit de la recerca elaborada en matèria museística i d’educació a museus de l’àmbit estatal espanyol entre 2012-2014, aquesta publicació ha generat tot un relat a partir d’entrevistes obertes i/o semi-estructurades (prèviament seleccionades) realitzades a educadores d’art i de museus. El discurs generat s’acompanya de fotografies, poemes i d’un abecedari conceptual sorgit de la pròpia investigació, pretén ser no només una forma de visibilitzar el treball dels educadors, si no també una forma d’ajudar a la pròpia institució museística a comprendre’s i de l’impacte que pot tenir en el públic receptor del seu discurs.

Quan el museu deixa de transmetre i comença a educar (de debò)


  
  

Llegida avui, la guia manté la seva utilitat com a eina de planificació. Però sobretot funciona com a símptoma d’un moment en què els museus intenten passar d’una lògica de transmissió a una lògica de relació. (n. de l'e., 2026)
  

Els museus fa temps que diuen que són educatius. Aquesta guia posa ordre a aquesta afirmació: què vol dir exactament fer projectes educatius i culturals, i com es construeixen més enllà de les activitats puntuals.  

 

Interseccions entre art i educació

Encuentros

Podeu consultar la secció ‘Intersecciones entre arte y educación’ que es publica periòdicament al suplement cultural del diari de Tarragona «Encuentros». La secció reflexiona sobre els punts en comú i diferències entre l’art i l’educació i informa de la tasca que s’està fent en aquest àmbit i també de la que manca encara per fer. A cada número la secció presenta algun projecte rellevant, informa sobre centres que desenvolupin experiències  interessants o entrevista a professionals que s’hi dediquen. 

Impactes econòmics, culturals, socials i medi ambientals del patrimoni cultural europeu

Cultural Heritage Counts for Europe | Cultura. Comissió Europea

Informe que presenta els resultats del projecte Cultural Heritage Counts for Europe, desenvolupat entre 2013 i 2015 amb el suport de la Comissió Europea, i que té per objectiu mostrar amb dades i evidències el valor del patrimoni cultural i el seu impacte en l’economia, la cultura, la societat i el medi ambient europeu. Aquest projecte vol demostrar el valor i el potencial del patrimoni cultural com a recurs estratègic per a una Europa sostenible; augmentar la consciència pública sobre aquest recurs i presentar recomanacions estratègiques per al seu desenvolupament. Així mateix, el projecte també vol aportar arguments demostrables i persuasius per tal de convèncer els responsables polítics europeus sobre els múltiples beneficis d’invertir en patrimoni cultural.

Polítiques culturals i biblioteques

Polítiques culturals i Biblioteques

Sovint em plantejo el rol que s’atorga a  les biblioteques en la implementació de polítiques culturals tant locals com governamentals. Darrerament proliferen els estudis que avalen i donen valor a aquest servei públic com a bé social i cultural, com a espais de cohesió i integració social i en defineixen la seva funció com una institució que garanteix un accés igualitari a la informació. Funcions socials que han contribuït a una major justícia social al llarg de la història i que no pretenc qüestionar, però si matissar en alguns aspectes i provocar reaccions que vagin més enllà de les intencions i dels anàlisis teòrics. En l’àmbit que ens ocupa, els canvis són constants i mantenir els paràmetres d’anàlisi de foment a la lectura i accés universal, potser es queda a mig camí entre les funcions que ens son pròpies i les necessitats de la societat actual. De fet ens estem apropiant dels beneficis de la lectura, en les nostres anàlisis, com a valors proporcionats per les biblioteques pel sol fet d’exercir com a servei públic.