educació i cultura

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

El Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta una nova bibliografia comentada sobre la mediació, una de les missions fonamentals de les institucions culturals i museístiques, encarregada de construir les relacions entre la institució i els visitants, ja siguin reals o virtuals, a dins i fora de les parets de les institucions.  La bibliografia inclou llibres, articles i recursos en línia que expliquen com s’estructura un servei de mediació, com definir les competències dels mediadors, com articular l’oferta de mediació o com precisar els objectius i traduir-los en accions.

  
Una reflexió sobre com la revolució digital no transforma només tecnologies, sinó també les pràctiques de comunicació, l’accés als continguts i el paper mateix de la cultura en la societat contemporània.
  

El llibre Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder posa de relleu que la digitalització no és només una qüestió d’eines o plataformes, sinó una reconfiguració profunda de la manera com produïm, compartim i interpretem significats.

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La pregunta és una part fonamental en l’acte de mediació. La pregunta participa en la construcció de la relació entre la medicació i els públics. I en qualsevol acte de medicació cal plantejar-se com planificar i formular les preguntes als públics. Per orientar-nos en aquest procés, el Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta aquesta nova bibliografia comentada amb llibres, articles i recursos en línia per reflexionar sobre els principis fonamentals de la mediació i trobar respostes concretes i pràctiques sobre tècniques d’animació o comportaments dels visitants.

Kate Oakleya i Dave O'Brien | Social Identities

Basant-se en el cas del Regne Unit, l’article analitza la relació entre producció i consum culturals i la reproducció de desigualtats socials que es generen. Tot prenent d’exemple l’educció superior, i a través de diversos estudi multidisciplinaris, el document esbossa com el consum cultural és un factor estructural determinant en la producció cultural: tant des del punt de vista de educatiu com en el sí de la pròpia força de treball.

Us recordem que podeu consultar la secció ‘Intersecciones entre arte y educación’ que es publica periòdicament al suplement cultural del diari de Tarragona «Encuentros». La secció reflexiona sobre els punts en comú i diferències entre l’art i l’educació i informa de la tasca que s’està fent en aquest àmbit i també de la que manca encara per fer. A cada número la secció presenta algun projecte rellevant, informa sobre centres que desenvolupin experiències  interessants o entrevista a professionals que s’hi dediquen. 

Margarida Loran i Gili |Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Aquest informe recull els principals resultats de l’estudi qualitatiu elaborat vers els grups escolars i les sortides a museus i espais patrimonials, com una forma d’aprofundir en el coneixement del públic escolar del patrimoni a Catalunya. Per la seva realització, s’ha comptat amb la participació d’un total de 10 professionals de la comunitat escolar de 7 centres educatius (públics i privats) de les ciutats de Barcelona, Tarragona, Girona i rodalies.

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Binomi cultura-educació. Cal dotar l’educació de la irrenunciable dimensió cultural. No es disposa d’un pla prou ambiciós de país per a l’educació cultural, la qual cosa provoca que aquesta responsabilitat depengui molt encara de les iniciatives de la societat civil i del teixit associatiu.

Aida Sánchez de Serdio | Nativa

La mediadora deixa passar uns minuts abans de començar per veure si arriba algú més. Saben que és una mediadora perquè ho posa a la samarreta blava que porta (juntament amb el nom de l’empresa de serveis per a la que treballa). Si no, haurien pogut pensar que era només una educadora de museus. De fet, ells sempre n’han dit guia.

Nordic Centre of Heritage Learning and Creativity (NCK) | Kulturkontakt Nord

L’informe, fruit de l’anàlisi comparativa extreta de les enquestes realitzades a directors i responsables de museus nòrdics i bàltics entre 2011 i 2014, busca obtenir una millor comprensió de la situació de les institucions museístiques en matèria pedagògica d’aquestes regions.

379 directors i responsables de museus de Suècia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca i els Països Bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) van respondre al qüestionari proporcionat, elaborat de forma dialogada i conjunta per les associacions de museus de cada un dels països membres.

  
Voces con alas críticas és especialment interessant perquè no presenta la mediació museística com una metodologia per acostar els públics a les col·leccions, sinó com un espai professional, pedagògic i polític des del qual interrogar el mateix museu. Publicat en el marc del projecte europeu Museum Mediators, el volum recull les experiències i reflexions de diverses educadores vinculades a museus i centres d’art de l’Estat espanyol.