educació i cultura

  
La cultura científica acostuma a aparèixer en els debats culturals vinculada a la divulgació, l’educació o la transferència de coneixement. El model francès de cultura científica, tècnica i industrial (CSTI) proposa una mirada més àmplia. La ciència no hi és concebuda únicament com un conjunt de coneixements que cal transmetre, sinó com una dimensió de la vida cultural que requereix institucions, equipaments, professionals, polítiques públiques i espais de participació ciutadana.
  

  
Les exposicions de ciència no es limiten a transmetre informació, sinó que configuren formes d’entendre i de relacionar-se amb el món. A través de la mediació, la participació i l’experiència activa, aquestes pràctiques expositives construeixen marcs interpretatius que influeixen en la manera com el coneixement científic és percebut, apropiat i integrat socialment.
  

  
La relació entre ciència i societat no depèn només de la producció de coneixement. També depèn de la capacitat de fer-lo comprensible, discutible i socialment rellevant. Aquesta qüestió, que sovint es presenta com un problema de comunicació, és en realitat una qüestió cultural i democràtica de primer ordre. Per això es proposa aquesta lectura en el marc d’Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió.
  

Elena Pol, Lluis Noguera, Mikel Asensio | Tarbiya, Revista de Investigación e Innovación Educativa, Núm. 44 (2016) 

Resumen:  Se presenta un artículo de discusión de dos investigaciones independientes realizadas en los museos de CosmoCaixa de Madrid y de Barcelona. En el primer caso, una evaluación de un espacio permanente de unos 250 metros cuadrados denominado “el Clik de los niños”, dirigido a niños de 3-8 años y a familias; y en el segundo caso dentro de una evaluación de toda la exposición permanente de CosmoCaixa Barcelona, que cuenta con una superficie de más de 5000 metros cuadrados, dedicada a la historia de la materia,

  
  
Es proposa com a lectura prèvia a Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió perquè planteja una pregunta que continua essent central en qualsevol política de democratització cultural: n’hi ha prou amb ampliar l’accés perquè una pràctica sigui realment inclusiva? A partir dels àmbits de la divulgació científica, els clubs de ciència i els makerspaces, Emily Dawson mostra que les desigualtats no desapareixen simplement obrint portes.

  
Els emojis ja han deixat de ser una curiositat associada a la missatgeria instantània. S'han convertit en un llenguatge quotidià compartit per milions de persones i comencen a despertar l'interès de la comunicació científica. En aquest context, la iniciativa Emoji Table of Experiments, impulsada per General Electric coincidint amb el Dia Mundial de l'Emoji, proposava una reinterpretació de la taula periòdica de Mendeléiev mitjançant emoticones, vídeos, imatges i continguts compartits a les xarxes socials.

Jorge Wagensberg | El Periódico

L’art fa visible el raonament científic en forma d’exemples o metàfores que ens fan entendre la complexitat de la realitat on vivim. Jorge Wagensberg ho sap molt bé, i per això li va dedicar recentment l’article següent a l’artista Pep Bou. Feu-hi una ullada mentre ens preparem per Interacció 17, on podrem gaudir d'una conferència del mateix Wagensberg sobre la Teoria de la creativitat.

  
Llegit avui, el text continua sent rellevant per als debats culturals contemporanis perquè interroga una qüestió que travessa també les polítiques culturals: com generar espais de coneixement capaços de relacionar pràctiques artístiques, experiència social i transformació política sense tornar a fixar noves fronteres rígides? La resposta de Vidiella no passa per substituir unes disciplines per unes altres, sinó per mantenir oberta la tensió crítica i el caràcter polític dels desbordaments. (n. de l'e., 2026)
  
  

Los museos y ferias de ciencia tienen claros efectos positivos a largo plazo, tanto en sus visitantes como en las ciudades en las que se ubican. Esta es la principal conclusión de un estudio realizado en 6 ciudades españolas en el que se han analizado 9 iniciativas de cultura científica (museos de ciencia, planetarios, ferias de ciencia, etc.), y cuya lectura recomendamos mientras nos preparamos para Interacció 17. La investigación ha sido dirigida por Gema Revuelta, directora del Centro de Estudios de Ciencia, Comunicación y Sociedad de la Universidad Pompeu Fabra (CCS-UPF) y en ella han participado Núria Saladié, Mari Carmen Cebrián y Héctor Rodríguez, colaboradores de dicho centro. El estudio ha recibido la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Economía y Competitividad.