educació i cultura

  
Entendre la Unió Europea no és només una qüestió d’informació. Aquest joc de rol proposa experimentar els conflictes, els equilibris i les decisions que configuren la política cultural europea.
  

  
  
No hi ha una única manera d’entendre el món. L’art i la ciència són dues formes de coneixement que intenten donar resposta a la curiositat humana i que històricament han mantingut una relació estreta, tot i que sovint poc visible. El desenvolupament de les TIC n’ha fet més evident la connexió; una altra cosa és que realment comparteixin espais i pràctiques.
  

  
La divisió entre ciències i lletres continua apareixent sovint com una frontera natural entre formes diferents de coneixement. Tanmateix, cada vegada resulta més evident que molts dels grans reptes contemporanis requereixen capacitats que travessen aquesta separació: comprendre dades i evidències, interpretar contextos socials, construir relats compartits i imaginar futurs possibles.

  
En un context saturat d’imatges, el cinema pot funcionar com una escola de mirada. No per produir més imatges, sinó per entendre com construeixen sentit.
  

  
Durant dècades, la universitat ha organitzat el coneixement separant humanitats i ciències. Avui, aquesta divisió és cada cop menys operativa. La qüestió no és si cal connectar-les, sinó què implica fer-ho.
  

Mantiene una apuesta por la cohesión social y de ella han nacido grupos de 'jazz manouche'

Semanas después de animar a cantar y a bailar a un grupo de niños refugiados sirios en Estambul, el grupo afincado en Londres The Flying Gorillas viajó el mes pasado a L'Hospitalet de Llobregat para enseñar a alumnos de varias nacionalidades de la escuela pública Gornal instrumentos como el acordeón, el vibráfono o el trombón. «Muchos niños nunca tienen la oportunidad de ver instrumentos como éstos», refiere una de las integrantes de los Gorilas Voladores. «Dándoles la posibilidad de conocerlos, tal vez se apasionen por la música».

Annamari Laaksonen i Sarah Gardner | IFACCA

El passat octubre es va celebrar la 7a Cimera Mundial de les Arts i la Cultura a La Valletta, Malta, organitzada per la Federació Internacional de Consells d’Arts i Agències Culturals (en anglès, IFACCA). Més de 400 delegats de 90 països es van reunir per abordar el concepte de lideratge cultural com a impuls per a la transformació social. El document de discussió que presentem és una lectura preparatòria que es va oferir als participants i ponents, un work in progress en el qual es mostra la opinió de diversos experts sobre lideratge cultural des d’una perspectiva regional.

C. Camart, F. Mairesse, C. Prévost-Thomas,  P. Vessely | L’Harmattan

Aquesta obra, que es presenta en dos volums, que es va publicar arran de la celebració a Paris del col·loqui internacional «Les mondes de la médiation culturelle» en 2013, repensa la mediació cultural des de l’òptica sociològica francòfona, amb estudis realitzats a França, Bèlgica o el Quebec, on aquesta disciplina ha estat especialment desenvolupada.

Bona part dels articles recollits fan una èmfasi en la possible caducitat de la noció original de «mediació cultural», que passa per una adequació d’aquesta pràctica i de les polítiques que l’inclouen en un nou paradigma, que inclouria aspectes com la diversitat o la participació social, sota noves denominacions com la transmediació o postmediació.

Dayoffacts.org

L’era de la postveritat, escollida pel diccionari Oxford com a expressió de l’any 2016, està marcant un temps en el qual els fets objectius i la veracitat científica estan influint menys en la formació de l’opinió pública, alimentada per uns mitjans de comunicació sota el poder de les grans corporacions i grups d’interès. Les decisions polítiques, ètiques i econòmiques es contraposen en molts casos a l’evidència científica, i esdeveniments com l’arribada de Trump al poder o el triomf del Brexit o el negacionisme del canvi climàtic marquen aquesta època[1].

Durant aquest mes de febrer i el març la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) de la Universitat de Saragossa impartirà el III Taller de Monòlegs Científics, dirigit a investigadors d’aquesta universitat; una iniciativa que vol explorar maneres de divulgar la ciència a través de formats propis del món de la cultura. Avui us presentem un vídeo de l’investigador José Ramón Beltrán, del grup RISArchers, que desmunta estereotips i obre noves vies de col·laboració i intercanvi entre la ciència i les humanitats: «La música de la ciencia».