Interacció

  
L’informe del programa Anem al teatre del curs 2013-2014 descriu amb detall una de les polítiques culturals més esteses i sostingudes del món local: la programació d’arts escèniques per a públic escolar. La seva escala és significativa: 221 municipis participants, 841 centres educatius implicats i més de 259.000 assistències registrades en un sol curs. No és una acció marginal. És una infraestructura estable de relació entre cultura, educació i territori.
  

El programa es construeix sobre uns objectius clars: suport a les polítiques locals, creació de nous públics, qualitat artística adaptada a cada nivell educatiu i garantia d’accés independentment de la procedència geogràfica. Aquesta formulació situa Anem al teatre en una tradició molt concreta: la cultura com a dret d’accés i com a eina de formació de sensibilitat.

El desplegament territorial és un dels seus punts forts. A partir del curs 2004-2005, el programa arriba a totes les comarques de la província, combinant gestió directa i subvencions a programacions locals (p.8). Aquesta doble modalitat no és només operativa. Defineix una forma de governança: centralització de criteri i descentralització de l’execució.

Les dades mostren una capacitat d’implantació sostinguda, amb 841 centres participants i una presència que arriba al 70% dels centres dels municipis adherits. Tanmateix, quan es baixa a l’escala de l’alumnat, el percentatge es redueix: només el 39% del cens escolar participa en el programa. Aquesta diferència obre una qüestió rellevant: l’accés institucional no garanteix una cobertura universal efectiva.

Un altre element clau és la manera com es construeix la participació. Cada alumne pot assistir fins a tres espectacles, i per tant pot comptar com a diversos “espectadors” en les estadístiquee. Això no invalida les dades, però sí que obliga a llegir-les amb cura: el volum d’assistència no equival directament a volum de públics.

El programa també articula una economia pròpia, amb un cost total de més de 838.000 euros i una combinació d’ingressos provinents de les famílies, els ajuntaments i la Diputació. Aquesta estructura mixta evidencia que no es tracta d’un servei gratuït universal, sinó d’un sistema cofinançat amb diferents graus d’esforç segons el territori i les condicions d’accés.

Potser el punt més rellevant és un altre. Anem al teatre no només programa espectacles. Defineix una relació estable amb la cultura des de l’escola, amb formats limitats d’aforament, mediació pedagògica i itineraris per edats. Això construeix hàbits, referències i expectatives. Però també fixa un marc: la cultura es viu en un context programat, en temps lectiu i sota una lògica d’oferta institucional.

La pregunta que queda oberta no és menor: estem davant d’una política de creació de públics o d’un model tancat de relació amb la cultura que després costa desbordar?
  

Oficina de Difusió Artística (ODA)

Informe anual del programa «Anem al teatre» curs 2013/2014