educació i cultura

  
L’informe anual del programa «Anem al teatre» del curs 2011-2012 permet observar amb precisió un tipus d’intervenció cultural sovint poc problematitzada: les polítiques d’accés cultural adreçades a l’escola. Lluny de ser una iniciativa puntual, el document mostra la consolidació d’un dispositiu estable que articula ajuntaments, Diputació i sector cultural amb un objectiu clar: garantir l’accés dels alumnes a experiències escèniques en condicions d’equitat territorial.
  

  
La relació entre llengua, lectura i inclusió educativa ha estat objecte de debat durant dècades. Un estudi recent mostra que l’ús de la llengua de signes no només facilita la comunicació de les persones sordes, sinó que també contribueix a reforçar l’hàbit lector entre adolescents. La recerca apunta que el domini d’aquesta llengua millora les habilitats d’expressió i afavoreix la inclusió educativa i social
  

La relació entre llengua i lectura és central en qualsevol procés educatiu.

 
Martí Manen qüestiona el model expositiu tradicional i proposa imaginar espais més oberts, experimentals i socialment actius.
  

El comissari independent i crític d’art Martí Manen reflexiona en aquest llibre suggeridor sobre la noció clàssica d’exposició i convida a explorar formes més eficaces perquè l’art contemporani dialogui amb la societat.

Quan l’aprenentatge permanent i l’accés a la cultura deixen de caminar en paral·lel i passen a formar part d’una mateixa estratègia de cohesió social.
  

L’any 2013, la Plataforma Europea de la Societat Civil sobre l’Aprenentatge Permanent (EUCIS-LLL), la Plataforma per l’Accés a la Cultura (ACP) i Culture Action Europe (CAE) van impulsar conjuntament la iniciativa Building synergies between education and culture. Es tracta d’organitzacions que comparteixen una visió comuna en els àmbits de l’educació i la cultura, amb objectius com l’ampliació de l’accés a la cultura i a l’educació, el foment de la inclusió social i l’acostament entre l’aprenentatge formal, no formal i informal.

  
En un context de pressió sobre els recursos públics, la cultura ha hagut d’explicar-se cada vegada més en termes d’impacte i retorn. Aquest text entra en aquest debat i el situa en un terreny precís: com es pot pensar el valor social de la cultura sense reduir-lo a indicadors simples. Rellegir-lo avui permet revisar un llenguatge que s’ha estès molt en les polítiques culturals i preguntar-se què mesura realment quan parla de retorn. (n. de l'e., 2026)

  
Com la cultura genera valor públic en educació, salut i sostenibilitat més enllà de l’impacte econòmic.
  

  
Llegit des d’avui, el llibre té un valor doble. D’una banda, funciona com a document de context sobre l’emergència de les pedagogies culturals i les pràctiques col·laboratives a Catalunya durant la dècada de 2010. De l’altra, anticipa debats que després s’han consolidat dins les polítiques culturals locals: treball transversal, retorn social, drets culturals, ecosistemes d’aprenentatge o governança col·laborativa. (n. de l'e., 2026)
  
  
La relació entre art i educació s’ha resolt des de la visita puntual, el taller esporàdic o la funció pedagògica subordinada als equipaments culturals. TRANS_ART_LABORATORI. Interaccions entre pràctica artística i àmbit educatiu (2011) proposa una altra mirada: entendre aquestes relacions com un procés de mediació, negociació cultural i construcció de context.
  

  
L'educació artística deixa de ser un conjunt de programes impulsats des de l'estat francès per convertir-se en una política territorial que depèn cada vegada més de la capacitat de les administracions locals per construir aliances, coordinar actors i donar coherència a iniciatives disperses.
  

Quan la tradició es deixa reinterpretar: cançons de bressol revisades des de l’escena pop-rock per connectar la cultura popular amb la mainada i les famílies d’avui.
  

La cultura popular i tradicional és un llegat viu que s’inventa i es reinventa a cada generació. Les seves formes, significats i usos es transformen a mesura que dones i homes s’hi vinculen, la practiquen i la fan seva, construint nous relats a partir d’expressions que mai no són estàtiques. En aquest ecosistema dinàmic hi conviuen iniciatives molt diverses, pensades per a tots els públics i per a totes les edats.

  
Vivim envoltats d’informació i, alhora, amb dificultats creixents per transformar-la en coneixement. Aquest text introdueix una idea que continua ressonant: l’abundància informativa no garanteix capacitat crítica ni comprensió del món. Rellegir-lo avui permet situar el paper de la cultura en aquest context, no com a consum ni com a entreteniment, sinó com a espai de mediació, interpretació i construcció de sentit. (n. de l'e., 2026)
  

  
Tres assaigs examinen com la hiperconnectivitat transforma el saber, la cultura i la democràcia
  

Publicat a Infonomia en el marc del projecte de l’Associació Pro The Second Modern Times amb motiu del Dia Mundial d’Internet de 2009, La Societat de la Ignorància reuneix tres assaigs que qüestionen un dels mites centrals del nostre temps: que més tecnologia implica més coneixement.

Un article clàssic qüestiona l’hegemonia estètica que ha convertit la música en territori d’especialistes i defensa el valor educatiu i social de la pràctica amateur.
  

L’investigador Thomas A. Regelski analitza com la tradició racionalista del segle XVII i la teoria estètica del XVIII van contribuir a institucionalitzar la música com un camp regulat pel criteri del bon gust i el domini tècnic. Aquest procés històric ha consolidat una jerarquia cultural que situa professionals i experts al centre i desplaça els amateurs cap a una posició marginal.