Relació entre pràctiques culturals i processos educatius.
Criteri
S’utilitza en continguts sobre educació artística, mediació cultural, projectes culturals educatius o relació entre escoles i institucions culturals.
Què és culturalment correcte? A grans trets, seria aquella cultura fomentada per les administracions públiques, que deixa fora de joc justament el que considera culturalment incorrecte. És lògic per tant, finançar entre tots, les accions culturals que finalment aprofiten només uns pocs?
Jugar sembla una activitat espontània, lliure i sense conseqüències. Les joguines, els jocs i els imaginaris que envolten els infants també transmeten, però, idees sobre què poden fer, com s’han de relacionar i quin lloc poden ocupar. El joc és, per tant, una pràctica cultural.
Els museus fa temps que declaren voler atraure el públic familiar. Programen activitats, adapten continguts i generen materials específics. Tot i això, la presència real de les famílies no respon a aquest esforç. Aquest estudi posa el focus en aquesta distància: no tant en què ofereixen els museus, sinó en com decideixen les famílies el seu temps d’oci i per què el museu continua sense formar part central d’aquest imaginari.
Què passa quan una de les obres més estudiades de la història de l'art es converteix en una cançó trap viral? Aquesta és la pregunta que planteja Las Meninas: Trap Remix, el vídeo creat per Christian Flores per a PlayGround que, a finals d'aquest any, ha acumular milions de visualitzacions i ha omplert les xarxes de memes, cites i paròdies.
Aquest text de Teixeira Coelho, escrit el novembre de 2016, identifica cinc grans desafiaments per a la cultura i les polítiques culturals: l’impacte de les tecnologies digitals, el paper de les ciutats, la construcció d’un mercat cultural sostenible, la necessitat de discutir el valor de la cultura i la relació entre cultura i educació.
Parlar d’accés a la cultura sembla senzill. Tanmateix, darrere d’aquesta expressió s’amaguen preguntes complexes: qui participa realment en la vida cultural? Quins obstacles ho dificulten? Quin paper poden jugar les administracions públiques? L’informe Access to Culture in the European Union (Parlament Europeu, 2017) ofereix una panoràmica àmplia sobre aquestes qüestions i defensa que l’accés a la cultura és molt més que una qüestió d’oferta cultural: és una condició per a la inclusió social, la democràcia i l’exercici efectiu dels drets culturals.
Crònica que documenta una experiència formativa concreta i la situa com a espai d’articulació entre pràctica artística i acció educativa, amb un èmfasi clar en la dimensió transformadora i comunitària de les arts en contextos escolars i territorials. (n. de l'e., 2026)
El tercer dijous del mes de novembre va ser decretat per la Unesco el Dia Mundial de la Filosofia; aquesta data coincideix també amb el Barcelona Pensa. La filosofia no ens és llunyana, ja que es basa en fer-nos preguntes i intentar resoldre-les, el que fem diàriament; no és més que l’anàlisi crític de la realitat i deu ser per aquesta raó que des de les instàncies de poder sovint han intentat fer-li buit.
En aquesta crònica general de l’eix de divulgació en Interacció 17, faig una síntesi dels punts que vaig trobar en comú entre els ponents, més implícitament o oberta:
En el segle XXI, la ciència impregna l’entorn.
El coneixement és un, s’ha difuminat la frontera entre disciplines.
El coneixement té una gran capacitat transformadora, perquè afavoreix el pensament crític.
Les iniciatives poden ser proposades dalt a baix (top-down) o de baix a dalt (bottom-up).
Les iniciatives cada cop són més participatives.
Les iniciatives cada cop són més obertes: Open source, open data
Les iniciatives cada cop són més inclusives i sostenibles.
Periodista, director del suplement de ciència de 'La Vanguardia' i fundador de l’Observatori de la Comunicació Científica (UPF).
En el segle XXI s’ha perdut el sentit de parlar d’espais per divulgar la ciència, ja ho són tots. Hem passat d’una societat de la informació en què predominava la tecnologia, fins a una societat del coneixement, en què el cervell hi té un paper més important.
