arts i creació

L’Observatori Basc de la Cultura va presentar el proppassat desembre de 2020 un informe sobre la participació cultural al País Basc. A banda de tenir en compte les causes de la participació, com s’ha fet habitualment en treballs d’aquest tipus, l’Observatori construeix un enfocament propi que també es focalitza en els impactes de la cultura en termes de satisfacció amb la vida, cohesió social i tolerància social.

  
El sector de les arts de carrer està molt tocat per l'anul·lació d'actuacions per la pandèmia. La forta caiguda d'activitat i d'ingressos ha colpejat uns artistes que ja treballaven a precari. Ara alerten que el futur d'aquest sector està en perill.

Així ho recull l’informe que ha publicat la Fundació Carulla, creat en aliança amb les organitzacions Street Art Manifiesto i l’Associació Plataforma Arts de Carrer. Una enquesta que recull les respostes de 300 creadors actius i que posa xifres a l’impacte de la pandèmia en un sector, els de les arts de carrer, ja de per si fràgil i precari.

Ai, 2020! Què et podem dir que no et soni redundant? Bé que sabem que no has fet res, però és segur que et recordarem per a la història com l’any de la pandèmia, un any de sotrac que ha canviat moltes coses, per ara. Gens fàcil ens ho has posat. Per això, des d’Interacció, els propers dies d'aquest tombant d’any, farem una breu mirada enrere per posar en valor les idees que han sorgit de les persones entrevistades pel CERC i que volem preservar de camí al 2021.

  
Llegit avui, el text conserva força perquè no planteja el museu com un espai neutral. El presenta com un lloc on es negocien valors, formes de legitimitat, relacions amb el coneixement i maneres diferents d’entendre la funció pública de la cultura. I això continua sent una qüestió central per a qualsevol política cultural contemporània.  (n. de l'e., 2026)
  
  
Hi ha moments en què els debats culturals deixen de parlar només de programació, col·leccions o públics i passen a discutir una altra cosa: què entenem avui per institució cultural i quin paper li atribuïm dins la vida pública. El debat recollit a Revista de Catalunya sota el títol L’art contemporani a debat és valuós precisament per això.

  
Havent llegit aquests dos textos, permeten entendre un nou desplaçament obert. D’una banda, Danilo Santos da Miranda defensa que el centre cultural del segle XXI ha de deixar de ser un simple contenidor d’activitats per convertir-se en un espai de llibertat, convivència i experimentació creativa. De l’altra, Fabrice Lextrait observa l’aparició de nous territoris de l’art que emergeixen fora dels equipaments convencionals i que transformen fàbriques abandonades, espais industrials o edificis en desús en laboratoris culturals.

  
Llegit avui, l’article continua sent especialment útil per pensar la relació entre cultura, espai públic i govern urbà. Sobretot perquè obliga a preguntar-se si les polítiques culturals urbanes transformen realment les condicions socials dels territoris o si, en molts casos, només n’estetitzen els conflictes. (n. de l'e., 2026)

  
Un estudi de la Unió de Músics Professionals analitza l’impacte de la COVID-19 sobre l’activitat laboral dels músics i posa en evidència la fragilitat estructural del sector de la música en viu.