arts i creació

 Martínez Roger, Á | Fundación Alternativas
  

Tenim un excedent d’artistes? Els centres d’educació artística superior estan fent créixer el nombre d’artistes diplomats que es llancen a la cerca d’oportunitats en un món laboral amb una oferta més aviat minsa a l’estat espanyol i que, en molts casos, els aboca a marxar a l’estranger. Quines polítiques públiques existeixen per acompanyar aquesta inserció laboral? Quins canvis hi calen per donar solució a aquesta situació?

ACN Barcelona | 23  març 2022
 

La residència d'artistes Cal Gras d'Avinyó coordinarà la Xarxa de Pobles Creatius. Catorze municipis de la Catalunya Central es comprometen a aportar ajuda econòmica, cedir espais municipals i fer difusió dels projectes artístics.
 

 Academia de las Artes Escénicas
 

Incloure les arts escèniques com a part central als currículums escolars en l’educació reglada encara és una assignatura pendent a casa nostra, malgrat l’evidència dels seus efectes positius per al desenvolupament personal i social, sobretot si ens comparem amb altres països de l’esfera europea.

 "M’agrada contagiar el meu entusiasme, perquè és una de les virtuts que convé tenir quan vols actuar en aquesta societat"
 
 

ADGAE
 

Els estudis i les mesures de suport a les arts escèniques s’han centrat principalment en la producció i l’exhibició, deixant de banda la distribució. Segons el sector, aquestes carències han provocat que no s’hagi prestat l’atenció necessària a la tasca essencial de les distribuïdores en la cadena de valor de les escèniques.

Les arts del carrer reivindiquen, des de diverses disciplines i llenguatges, l’espai públic, posen l’accent en la interacció amb les persones i superen qualsevol mena de barreres físiques, econòmiques o educatives. Resideix el valor social de les arts del carrer en aquestes particularitats?

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.