participació cultural

L'agenda política i mediàtica marca molts dels debats, també en cultura. El preu a pagar és la focalització del debat en uns pocs titulars i la pèrdua de complexitat i textures. D'això va aquest article breu: d'apuntar elements per a altres (possibles) debats de fons a l'entorn de la cultura. Pensar la cultura com a activitat i recursos compartits, pensar en els equipaments culturals com a mediadors de projectes ciutadans, pensar en la ciutadania com a usuària activa i culta dels serveis culturals o demanar del mecenatge alguna cosa més que la simple captació de recursos econòmics.

ICC Consultors | Acellec

Amb l’objectiu de realitzar una aproximació al volum econòmic del sector de la cultura de proximitat, en aquest document es presenten el principals resultats de les fases preliminars de l’estudi del sector en el context català.

A partir dels resultats de les enquestes realitzades a un total 118 agents (entre empreses, cooperatives i associacions) que realitzen activitats i ofereixen serveis amb un caràcter pròxim englobats en l’àmbit de la cultura, l’informe elabora un dibuix dels principals valors obtinguts.

Uldis Spuriņš i Gints Klāsons | Network of European Museum Organisations (NEMO)

Informe pilot que mostra els resultats d’un primer mapeig del sector. Els volums de participació i desenvolupament d’audiències, la disponibilitat de les col·leccions, així com la cooperació dels museus amb altres creatius no vinculats al personal de la pròpia institució han estat algunes de les dades claus tingudes en compte.

Lionel Arnaud, Vincent Guillon, Cécile Martin | Observatoire des politiques culturelles (OPC)

En aquest estudi es realitza una anàlisi exploratòria d’una vintena d’iniciatives i experiències d’èxit en matèria d’accés i participació en l’art i la cultura de França, Alemanya, Espanya, Gran Bretanya, Noruega, Brasil i els Estats Units, amb l’objectiu d’aportar pistes cap a la creació d’unes polítiques en matèria de democratització cultural realment inclusives al territori.

  
  Síntesi de les taules:

• Pros i contres de la gestió comunitària (Oriol Barba, Anna Subirats, Pep Montes)

• Els ciutadans i la gestió de la cultura, diàlegs: Jordi Sans, Pepe Serra, Santiago Eraso.

• Institucions i gestió comunitària: un oxímoron o una relació possible (Tres mirades). Josep Berga, Montse Balaguer, Ricardo Duque.

   
  Una nova síntesi formulada amb el llenguatge de 2026.
  

No tota la vida cultural d’un municipi circula pels canals públics, ni per les entitats reconegudes, ni pels mecanismes habituals de suport. Aquest informe, publicat el 2015, continua sent útil perquè posa el focus en una realitat que encara incomoda les polítiques culturals locals: l’existència d’agents culturals i creatius que operen fora de la relació ordinària amb l’administració. Més que preguntar-se com “captar-los”, el text convida a una qüestió més exigent: què diu del sistema cultural local el fet que una part de la seva energia es mogui al marge de les estructures institucionals?
  

Antes de coger hoy sábado el tren de vuelta para Bilbao dejo aquí 10 pinceladas-frases recogidas estos días en Interacció donde, qué curioso que hablando básica y únicamente de cultura,  no hubiera prácticamente nadie del sector del libro, salvo personas del ámbito bibliotecario.

  
El programa Culture and Sport Evidence (CASE) del Department for Culture, Media and Sport britànic ha publicat una de les revisions més ambicioses sobre els impactes socials de la cultura i l'esport. L'informe no presenta una investigació original, sinó una revisió sistemàtica de la literatura científica disponible amb l'objectiu d'identificar què es pot afirmar amb prou solidesa sobre la contribució social de la participació cultural i esportiva.

  
Interacció s’ha consolidat com el punt de trobada entre els responsables i professionals de la cultura, essent un referent de debat i aportació d’idees en aquest àmbit. Com a espai de trobada, Interacció ha sabut agrupar gestors, creadors, pensadors i investigadors tant del sector públic com del privat i associatiu.

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Ens costaria trobar algun àmbit d’activitat que generi més opinió i debat que el de la cultura. Hi ha ara mateix un cert consens públic en el fet que el món de la cultura viu un moment de crisi, tant si ho entenem des del punt de vista de les dificultats econòmiques com si ens ho plantegem des de l’òptica del canvi de model(s) a què ens veiem abocats per infinitat de condicionants que avui sotgen el sector. I ben segur que algú dels que em llegiu estarà qüestionant ara mateix que em refereixi al…. món?… de la cultura com a sector. I només aquesta discussió (que estic encantat d’entomar quan es planteja) ja obriria infinitat d’aportacions contraposades, complementàries o aferrissadament antagòniques. Seria un bon exemple per certificar que els que fem o volem fer de la cultura un espai preferent de dedicació parlem, parlem i parlem.