participació cultural
Fa referència a les formes d’implicació activa de la ciutadania en la vida cultural. Inclou tant la participació en pràctiques culturals com la intervenció en processos de programació, gestió o presa de decisions culturals.
Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen com les persones i les comunitats prenen part en la cultura, ja sigui com a públics actius, com a creadors o com a agents que intervenen en l’organització de l’activitat cultural.
Criteri editorial
Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus del text és la implicació activa de les persones en la cultura. Quan l’article tracta sobretot les condicions d’entrada o les barreres per accedir a l’oferta cultural, és més adequat utilitzar accés a la cultura.
Publicat originalment el 2011 i traduït el 2016, Implica a tu público proposa un gir rellevant en la manera d’entendre la relació entre institucions culturals i ciutadania: ja no es tracta només de programar continguts, sinó de pensar l’experiència completa del públic com un procés amb recorregut. El document parteix d’un context de canvi accelerat en els hàbits culturals i en les expectatives de les audiències, cada vegada més orientades cap a experiències interactives, personalitzades i amb capacitat de generar sentit.
Aquest informe del CoNCA situa els esdeveniments culturals en un terreny que el 2015 encara ha rebut poca atenció en els estudis sobre festivals: els efectes socials que produeixen sobre les comunitats que els organitzen.
Observatori de Dades Culturals de Barcelona
L’Observatori de Dades Culturals de Barcelonaacaba de publicar l’informe de resultats de l’enquesta sobre les subvencions que atorga l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Cal destacar que entre els criteris de subvenció considerats més importants per les entitats són la qualitat artística i tècnica del projecte, que tinguin un pressupost equilibrat i un compromís amb el territori i impacte social. A l’altra cara de la moneda, entre aquells menys valorats, es trobarien aspectes relacionats amb la interdisciplinarietat del projecte o la vinculació amb xarxes internacionals i àmbits no culturals, el que explicaria que les entitats sol·licitants tindrien un perfil poc favorable a la realització de projectes transversals i el treball en xarxa.
La presència de dones en el mercat laboral continuava sent inferior a la dels homes el 2014 dins la Unió Europea, i representava el 47% pel que fa al sector de la cultura, segons dades del 2014 que mostra la tercera edició de Culture Statistics publicat per Eurostat, l’Oficina Europea d’Estadística. Espanya era, el 2014, un dels països europeus amb la taxa d’ocupació femenina en el sector cultural més baixa (al voltant del 42%); per contra, als Països Bàltics, al voltant del 65% de les persones que treballaven en el sector cultural eren dones.
Aquest informe parteix d’una constatació que incomoda el camp de les polítiques culturals: la relació entre cultura i desigualtat social és àmpliament intuïda, sovint invocada, però poc demostrada i encara menys traduïda en accions concretes. El text no ofereix tant respostes com un marc per pensar millor aquesta relació, situant-la en un terreny que desborda la idea de consum cultural i obliga a incorporar conceptes com exclusió social, capacitats i participació. El seu valor no rau en l’aportació empírica concloent, sinó en la manera com ordena un camp fragmentat i ple de pressupòsits poc examinats.
Una jornada del CoNCA i Joventut presenta dades i debats que obliguen a repensar les polítiques culturals adreçades a les noves generacions.
La jornada Repensar la cultura. Com afavorir la participació cultural de les persones joves, organitzada pel CoNCA i la Direcció General de la Joventut, va servir per presentar l’informe La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015, elaborat per Antonio Ariño i Ramón Llopis Goig.
Culture Action Europe
A la vista del resultat de les eleccions nord-americanes, Culture Action Europe (CAE) ha fet una declaració en què insta les institucions europees i els estats membres a comprometre’s amb les qüestions que preocupen la ciutadania i a reflexionar sobre el valor de la cultura com a factor de cohesió social: «We urgently need to engage with the deep concerns of citizens».
En aquest grup hi ha participat persones provinents d’Espinelves, La Llacuna, La Floresta, bibliobús Pedraforca (Navès), festival En Veu Alta (Penedès, Pradell de la Teixeta), entre d’altres. De bon començament ja han aparegut aquestes temes crucials:
- Micropobles: dificultat de definir el concepte. 1/3 part de municipis té – de 500 habitants. 1/3 part del territori.
El debat sobre els públics en cultura sovint es presenta com una qüestió tècnica o operativa, però aquest text proposa una lectura més incòmoda i alhora més fecunda: el públic no és una realitat donada, sinó una construcció inestable sobre la qual projectem expectatives, interessos i relats.
«La confiança és essencial a l’hora d’engegar un projecte en comú». Aquesta és una de les conclusions de la dinàmica de grup ‘Estructures i mancomunació de recursos’ que es va dur a terme el passat 21 d’octubre al CERC, en el marc del Debat 16 d’Interacció – Cultura i petits municipis. A continuació us presento una crònica de la trobada, en què exposo les qüestions més rellevants que s’hi van debatre.
