participació cultural

  
«La confiança és essencial a l’hora d’engegar un projecte en comú». Aquesta és una de les conclusions de la dinàmica de grup ‘Estructures i mancomunació de recursos’ que es va dur a terme el passat 21 d’octubre al CERC, en el marc del Debat 16 d’Interacció – Cultura i petits municipis. A continuació us presento una crònica de la trobada, en què exposo les qüestions més rellevants que s’hi van debatre.
  

Els diferents continguts que hem anat publicant em les darreres setmanes per contextualitzar i fomentar el debat entorn a l’estat de la cultura i les arts als petits municipis catalans, posen l’èmfasi tant en les polítiques públiques que pretenen facilitar als ciutadans l’accés a la cultura (com a consumidors i com a productors) com en les propostes, públiques, privades o d’entitats sense ànim de lucre, que enriqueixen el panorama cultural dels entorns més rurals i allunyats dels grans centres de producció.

  
L’any 2026, quan les xarxes socials ja són plenament omnipresents en la vida quotidiana, aquest estudi del CERC es pregunta com s’està transformant la comunicació cultural als municipis de la província de Barcelona. El resultat és una fotografia d’un moment en evolució

  
En aquesta entrevista, el pedagog i investigador alemany Wolfgang Schneider defensa una idea central: la importància que una societat atorga a l’educació artística i cultural revela el lloc que concedeix als infants i als joves. Quan els nens són reconeguts com a subjectes actius, capaços de participar en la construcció de la vida social, també són reconeguts com a actors culturals i artístics.

L'estudi parteix d'una paradoxa. Mentre les tecnologies digitals van portar molts observadors a qüestionar la vigència de les biblioteques, aquestes institucions han anat ampliant les seves funcions fins a convertir-se en espais d'aprenentatge, inclusió, creativitat i cohesió social. Les més de 65.000 biblioteques públiques europees i els seus milions d'usuaris anuals constitueixen una xarxa territorial de gran capil·laritat que sovint passa desapercebuda per als responsables polítics.
  

Nancy Duxbury, W.F. Garrett-Petts, David MacLennan (eds.) | Routledge

Llibre que introdueix el concepte de mapatge o cartografia cultural i presenta una sèrie de perspectives interdisciplinàries i estudis de cas a escala local, regional, nacional i internacional. L’obra concep la cartografia cultural com un instrument d’investigació i una eina metodològica per a la planificació urbana, la sostenibilitat cultural i el desenvolupament comunitari i presenta formules innovadores que promouen la intervenció artística i la participació ciutadana en aquests processos. Es tracta de fer visibles històries, pràctiques, relacions, espais memòries i rituals locals i convertir-los en significatius. Cal també saber abordar els problemes derivats d’implicar artistes, creadors i públics en les diverses fases d’investigació, recollida i interpretació de dades i presentació de resultats. I el llibre proporciona algunes idees per fer-ho.

  
Aquest text proposa una lectura sobre el paper de la cultura en les societats contemporànies a partir del concepte de retorn social. Parteix d’una afirmació clara: la cultura no pot ser avaluada només en termes econòmics, ja que incorpora una pluralitat de valors, d’existència, de prestigi, de cohesió, educatius i simbòlics que fonamenten la seva funció social. Aquesta mirada situa la cultura com a bé públic comú i com a dret, reconegut institucionalment des de la Declaració Universal dels Drets Humans, i obliga a repensar les polítiques culturals més enllà de la seva contribució al creixement econòmic.
  

Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Us deixem l'editorial de Tornaveu, Associacionisme i Cultura en la qual manifesten que l'associanisme cultural se sent exclòs del 3r Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat i del projecte de Llei d'Acció social. La sessió final del Congrés tindrà lloc divendres 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), de 9 a 18 h.

  
El pla d’equipaments culturals d’Arenys de Munt no descriu una manca d’espais, sinó una dificultat més profunda: tenir infraestructures sense sistema cultural que les activi.

Projecte Euro Vision Museums Exhibiting Europe (EMEE)   

El projecte EMEE té per objectiu dotar d’eines els museus per reorientar el seu paper en la societat actual més intercultural i heterogènia i modernitzar-los des d’una perspectiva transregional europea. El projecte planteja un canvi de perspectiva des de tres punts de vista: una interpretació més innovadora dels objectes museístics per reflectir la diversitat i complexitat dels seus significats històrics; activar la participació dels visitants i acostar els no visitants per implicar-los en el dia a dia del museu, i fomentar la cooperació internacional a través de la mobilitat dels professionals i de l’intercanvi dels objectes museístics.