Informes i documents

  
Les indústries culturals i creatives han adquirit un paper central en les estratègies econòmiques i culturals de molts països europeus. Un estudi comparatiu analitza com els estats membres de la Unió Europea promouen l’exportació i la internacionalització d’aquests sectors, i identifica les principals polítiques públiques que s’han desenvolupat en aquest àmbit.
  

Les indústries culturals i creatives han esdevingut un element clau en les polítiques econòmiques i culturals de molts països europeus.

  
Les festes de cultura popular formen part del patrimoni cultural dels territoris. També generen activitat econòmica i moviment de visitants. Dos estudis impulsats pel Departament de Cultura analitzen l’impacte econòmic de les Falles d’Isil i de l’Aquelarre de Cervera i ofereixen dades sobre la relació entre cultura popular, economia local i inversió pública.
  

Les festes de cultura popular constitueixen una part essencial del patrimoni cultural dels territoris.

  
Els sectors culturals i creatius han anat guanyant pes en les estratègies de desenvolupament territorial a Europa. Un informe coordinat per Pau Rausell Köster analitza el paper de la cultura com a factor d’innovació econòmica i social i examina com les polítiques públiques poden integrar aquesta dimensió en els processos de desenvolupament regional.
  

En els darrers anys, les activitats culturals i creatives han adquirit una presència creixent en les estratègies de desenvolupament territorial.

  
La idea d’“accés a la cultura” s’ha convertit en un dels grans consensos de les polítiques culturals. Aquest text introdueix un matís que el desestabilitza: l’accés no es distribueix de manera neutra. La classe social continua condicionant qui participa, en què participa i amb quina intensitat. Rellegir-lo avui no és només revisar dades o diagnòstics. És tornar a una pregunta necessària perquè apunta al nucli de la política cultural: fins a quin punt les polítiques públiques han estat capaces de transformar aquestes desigualtats o han contribuït, en part, a reproduir-les. (n. de l'e., 2026)
  
  
Durant dècades, les polítiques culturals han intentat ampliar l’accés de la població a les arts i al patrimoni. L’assaig Culture and Class, de John Holden, planteja que aquest enfocament és insuficient per superar les desigualtats socials. El repte no és només fer que la cultura estigui disponible per a tothom, sinó garantir que la ciutadania pugui participar activament en la seva producció i definició.
  

  
La relació entre llengua, lectura i inclusió educativa ha estat objecte de debat durant dècades. Un estudi recent mostra que l’ús de la llengua de signes no només facilita la comunicació de les persones sordes, sinó que també contribueix a reforçar l’hàbit lector entre adolescents. La recerca apunta que el domini d’aquesta llengua millora les habilitats d’expressió i afavoreix la inclusió educativa i social
  

La relació entre llengua i lectura és central en qualsevol procés educatiu.

  
Després de la crisi, la política cultural deixa de pensar-se en termes d’expansió i comença a fer-ho en termes de transformació. Culture Shock captura aquest moment amb una proposta clara: aprofitar les restriccions per redefinir institucions, models i formes de participació. El text no només respon a un context concret. Formula un relat que encara avui estructura moltes decisions públiques: la necessitat de justificar la cultura en termes de valor social, innovació i impacte. Rellegir-lo permet prendre distància i preguntar-se fins a quin punt aquest gir ha ampliat les capacitats del sector o ha redefinit, de manera més subtil, els seus límits. (n. de l'e., 2026)
  
  

Samuel Jones proposa un model renovat per a la participació cultural pública, combinant innovació, responsabilitat social i tecnologia.
  
  

Quan la política cultural es mesura no només en transformacions urbanes, sinó en relacions socials, pràctiques quotidianes i diversitat cultural real.
  

Aquesta investigació analitza com les ciutats de Marsella i Liverpool han integrat les polítiques culturals dins els seus processos de regeneració urbana i en les dinàmiques socials i artístiques que estructuren la vida quotidiana.

Quan l’aprenentatge permanent i l’accés a la cultura deixen de caminar en paral·lel i passen a formar part d’una mateixa estratègia de cohesió social.
  

L’any 2013, la Plataforma Europea de la Societat Civil sobre l’Aprenentatge Permanent (EUCIS-LLL), la Plataforma per l’Accés a la Cultura (ACP) i Culture Action Europe (CAE) van impulsar conjuntament la iniciativa Building synergies between education and culture. Es tracta d’organitzacions que comparteixen una visió comuna en els àmbits de l’educació i la cultura, amb objectius com l’ampliació de l’accés a la cultura i a l’educació, el foment de la inclusió social i l’acostament entre l’aprenentatge formal, no formal i informal.

Un informe del Center for the Future of Museums identifica els canvis que marcaran les decisions estratègiques del sector
  

El segon informe anual del Center for the Future of Museums (CFM) de l’American Alliance of Museums ofereix una lectura sintètica dels moviments que han definit l’últim any en el camp museístic. L’objectiu és clar: facilitar als equips directius i tècnics una visió operativa dels factors que convé tenir presents quan es planifiquen estratègies i línies d’acció.

 
Com el “big data” pot transformar decisions, impactes i relats en el sector cultural
  

“L'enfocament actual en l’ús de dades en el sector cultural és inadequat i caduc. El sector, en conjunt, està perdent l’oportunitat d’obtenir el màxim rendiment financer i operatiu que derivaria d’una millor utilització de les dades.