Informes i documents

L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), a través de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC), ha tret a la llum un informe que analitza el fort impacte que ha tingut la pandèmia en l’assistència a les activitats culturals que es realitzen en museus i altres centres expositius.

  
Les organitzacions culturals acostumen a pensar-se a si mateixes com a entitats autònomes amb una missió pròpia, uns públics definits i uns objectius específics. Aquesta guia de Raluca Iacob proposa una mirada diferent: entendre que bona part de la capacitat transformadora de la cultura depèn de les relacions que s'estableixen entre organitzacions, professionals, comunitats i institucions.

  
La personalització dels serveis és una de les grans promeses de la transformació digital de les administracions públiques. La possibilitat d'adaptar serveis, ajuts, informació o tràmits a les necessitats específiques de cada persona obre la porta a una administració més eficient, més propera i més capaç d'anticipar necessitats. Aquesta guia de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya ofereix un marc metodològic, jurídic i organitzatiu per abordar aquesta transformació sense comprometre els drets de la ciutadania.

  
La pandèmia va obligar moltes administracions a desplegar mesures d'emergència per evitar el col·lapse del sector cultural. Aquest document parteix d'una idea diferent: la recuperació no consisteix només a reparar els danys ocasionats per la COVID-19, sinó a aprofitar aquest moment per redefinir el paper de la cultura en el desenvolupament social, econòmic i territorial.

  
Un informe de la Unió Europea analitza les desigualtats de gènere en els sectors culturals i creatius i identifica els principals obstacles que dificulten la plena igualtat en aquest àmbit.
  

Quin paper juga la cultura en la promoció de la igualtat de gènere? Com atènyer la igualtat de gènere dins dels sectors culturals i creatius?

  
La sostenibilitat obliga a repensar no només què fem, sinó també com ho produïm i ho fem circular
  

La crisi climàtica ja no interpel·la només els discursos culturals, sinó també les seves condicions materials. Com es produeix una obra, com es mou, amb quins recursos tècnics circula i quines infraestructures necessita són qüestions que formen part, cada cop més, del debat sobre sostenibilitat.

Parlar d’equips en els museus acostuma a quedar reduït a una qüestió de perfils professionals o de plantilles. Aquest document desplaça la mirada: els equips no són només recursos humans, són l’estructura que fa possible —o impossible— el valor públic del museu. La pregunta no és quantes persones hi ha, sinó quines funcions assumeixen, amb quina dedicació i en quin marc de governança.
  

  
Amb l’esclat de la pandèmia, els hàbits i actituds dels públics de la cultura van patir una sèrie de canvis, guiats pel distanciament físic, l’ús de la mascareta o el control dels aforaments. En el cas dels museus, els canvis en el comportament han sigut, en certa manera, substancials i la digitalització ha jugat un paper mai no vist abans.

  
Aquest document és especialment interessant perquè representa un desplaçament poc habitual en plena pandèmia. No es limita a quantificar els efectes de la covid-19 sobre la cultura, sinó que intenta convertir la crisi en una oportunitat per construir un acord estratègic de ciutat. La lectura permet comprendre com les polítiques culturals aspiren a superar la fase de resposta d’emergència per avançar cap a la construcció d’un nou marc compartit.