Interacció

  
    
Aquest text de Jordi Permanyer resulta especialment interessant perquè no posa el focus en les biblioteques com a equipaments culturals, sinó en l’arquitectura institucional que les fa possibles. Escrit des de l’experiència d’algú que va participar directament en la construcció de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, l’article ofereix una lectura del Sistema de Lectura Pública de Catalunya des de la perspectiva de la governança, la cooperació interadministrativa i el finançament. La seva tesi és clara: les biblioteques públiques són un servei municipal, però la seva sostenibilitat depèn de l’existència d’estructures supramunicipals capaces de generar economies d’escala, suport tècnic i equilibri territorial.

L’autor repassa l’evolució del sistema des dels anys vuitanta, destacant el paper que va assumir la Diputació de Barcelona en la modernització de les biblioteques públiques a través de la informatització, la creació d’un catàleg col·lectiu i el desenvolupament d’una xarxa estable de suport als municipis. Aquest procés va permetre passar de 100 biblioteques a 235 equipaments a la demarcació de Barcelona, amb un increment molt notable de visites i préstecs.

Més enllà del balanç històric, el text formula una crítica al desplegament desigual del sistema català. L’any 2015 encara hi havia municipis obligats per llei a disposar de biblioteca que no en tenien, i persistien importants diferències territorials en recursos i serveis. L’autor atribueix part d’aquesta situació a la manca d’implicació homogènia de les diputacions i a una estructura de suport fragmentada.  
  

▌Les biblioteques no funcionen només gràcies als edificis i les col·leccions. També depenen de les estructures de cooperació, coordinació i suport que les sostenen.  
  

La proposta central de Permanyer és la creació d’una Mancomunitat de Serveis de Lectura Pública, integrada per les quatre diputacions catalanes, que assumís de manera conjunta els serveis regionals de suport previstos per la normativa. Aquesta estructura permetria unificar serveis tècnics, reforçar les economies d’escala i reduir les desigualtats territorials sense alterar la titularitat municipal de les biblioteques.

Després de llegir, text plantejant preguntes rellevants. Fins a quin punt els serveis culturals locals poden sostenir-se només amb recursos municipals? Quina és l’escala adequada per garantir qualitat i equitat territorial? I com es poden combinar proximitat i cooperació institucional en sistemes formats majoritàriament per municipis petits? Més que un article sobre biblioteques, és una reflexió sobre la construcció de capacitat pública en l’àmbit cultural.
  

Referència

Permanyer i Bastardas, J. (2016). Sistema de Lectura Pública de Catalunya: algunes reflexions i propostes. Item: Revista de Biblioteconomia i Documentació, (60), 7–26. https://raco.cat/index.php/Item/article/view/312426