Interacció

  

Build the City: Perspectives on Commons and Culture apareix en un moment de forta expansió europea dels debats sobre els commons, el dret a la ciutat, les pràctiques col·laboratives i les noves formes de democràcia urbana. Editada conjuntament per Krytyka Polityczna i l’European Cultural Foundation, la publicació reuneix textos teòrics, entrevistes, experiències i materials visuals procedents en bona part de la xarxa Connected Action for the Commons. El seu interès rau sobretot en el desplaçament que proposa: la cultura deixa de ser considerada principalment com una oferta destinada a la ciutadania i passa a entendre’s com una pràctica mitjançant la qual aquesta pot intervenir en la producció i el govern de la ciutat.
  

El concepte que articula el volum és el de bé comú. Els commons no són simplement recursos públics o béns accessibles a tothom. Charlie Tims insisteix que alguna cosa només esdevé comuna quan existeixen formes de governança que en permeten la creació, l'ús o la gestió col·lectiva. Això situa la qüestió més enllà de l'oposició tradicional entre propietat pública i propietat privada: allò decisiu és qui pot intervenir en la definició de les regles, en la gestió dels recursos i en les decisions sobre els espais que compartim.

La ciutat constitueix el principal laboratori d'aquesta perspectiva. Espais públics, equipaments culturals, habitatge, coneixement, infraestructures digitals o serveis urbans apareixen com a terrenys en disputa. La privatització de l'espai públic, la gentrificació i determinades formes de desenvolupament urbà són interpretades com a processos de enclosure, és a dir, d'apropiació o restricció d'allò que podria ser governat col·lectivament. Al mateix temps, centres socials i culturals, cooperatives, moviments veïnals i iniciatives ciutadanes experimenten amb formes alternatives de producció i govern de la ciutat. Els editors hi veuen una transformació política més àmplia: els moviments urbans comencen a actuar com a agents legítims de canvi i qüestionen les formes establertes de política urbana.

En aquest marc, la cultura ocupa una posició central perquè permet experimentar formes de relació abans que aquestes arribin a institucionalitzar-se. Agnieszka Wiśniewska ho formula distingint entre una cultura feta per a les persones i una cultura feta amb les persones. Les pràctiques culturals de proximitat poden convertir ciutadans habitualment concebuts com a públics en participants de processos col·lectius, relacionar artistes amb activistes i comunitats, recuperar memòries locals i intervenir sobre els usos dels espais urbans. Experiències com el Teatro Valle de Roma exemplifiquen aquesta transformació: l'ocupació destinada inicialment a impedir-ne la privatització acaba convertint el teatre en un espai d'experimentació sobre producció cultural, governança urbana i acció cívica.
  

El bé comú no defineix només allò que compartim, sinó les formes col·lectives amb què decidim com compartir-ho.
  

Aquesta idea porta el llibre cap a una qüestió especialment rellevant per a les polítiques locals: com poden relacionar-se administració i autoorganització ciutadana sense reduir aquesta última a participació consultiva? El cas de CO-Mantova proposa la ciutat com un collaborative commons gestionat mitjançant una governança policèntrica entre ciutadania activa, administracions públiques, empreses, organitzacions de la societat civil i institucions de coneixement. El procés combina convocatòries ciutadanes, laboratoris de cocreació i instruments de governança compartida amb l'objectiu de passar de projectes puntuals a estructures estables de coproducció urbana.

Aquesta concepció també obliga a revisar el paper de les polítiques culturals. El volum qüestiona implícitament una política basada principalment en programar activitats, subvencionar projectes i produir oferta. Les iniciatives culturals comunitàries necessiten recursos públics, reconeixement i continuïtat, ja que el finançament puntual difícilment permet consolidar les estructures relacionals que aquestes pràctiques requereixen. La qüestió passa així de què ofereix l'administració cultural a quines condicions crea perquè ciutadania i comunitats puguin produir, gestionar i sostenir cultura en comú.
  

Nota de l'editor (2026). Llegit avui, el volum conserva força precisament perquè no identifica els commons amb una simple tècnica de participació. Planteja una qüestió de poder, propietat, governança i capacitat efectiva d'intervenció sobre la ciutat. Alhora, la publicació participa de l'optimisme que envoltava moltes pràctiques col·laboratives a mitjan dècada de 2010. Les experiències que presenta permeten veure les possibilitats de l'autoorganització ciutadana amb més claredat que els seus límits: les desigualtats en la capacitat de participar, els conflictes entre interessos, la representativitat dels grups actius o la fragilitat institucional i econòmica dels processos comunitaris. Precisament per això continua sent una lectura útil: obliga a distingir entre obrir processos participatius i redistribuir realment capacitat de decisió.
  

Referència 

Krytyka Polityczna i European Cultural Foundation. (2015). Build the City: Perspectives on Commons and Culture. Krytyka Polityczna & European Cultural Foundation

Text complet (pdf)