gestió i governança cultural

El Debat d’Interacció celebrat el passat 2019 es va centrar en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals, i la seva conferència inaugural va girar entorn a la necessitat de la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània. L’Enciclopèdia Catalana defineix les polítiques culturals com el “conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern (les que han de vetllar per l’interès general: ajuntaments, estats, organitzacions internacionals...) porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans.”

Ja fa temps que aquest concepte està generalitzat, a casa nostra i a un gran nombre de països arreu del món, però: quan es va utilitzar per primera vegada i qui va contribuir a la seva difusió?

  
Si alguna cosa ens ha deixat l’any 2020 a banda de la popularització d’un llarg repertori de paraules i expressions que abans només s’empraven en ambients científics o sanitaris, és una allau de webinars, jornades i sessions online a partir del moment que les nostres vides es van veure reduïdes a les quatre parets de casa.

  
Desenes de milers d’entitats culturals enxarxen tot el territori de Catalunya. La majoria de municipis, per petits que siguin, esdevenen un aixam d’associacions i entitats que activa i dinamitza la pròpia activitat cultural. A cada vila amb les seves particularitats, com a reflex de la seva societat, canviant com els habitants que hi viuen. I és que el món de les entitats ha canviat força en els darrers anys. Actualment, a molts municipis hi conviuen entitats de tipus clàssic al costat de noves organitzacions que impliquen maneres diferents d’organitzar-se, d’actuar i de relacionar-se amb la ciutadania. Aquest és el sentit de la formació que va oferir el CERC el 27 i 29 d’octubre passats, amb 'Les entitats i els nous agents de la cultura', obrir l’espiell per ampliar un camp de possibilitats en la gestió i organització entre entitats.

  
En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona) Óscar Abril Ascaso va presentar el curs: "Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts visuals", a l’Espai Claustre celebrat online els dies 11 i 12 de novembre.

Óscar Abril Ascaso és historiador de l'art i gestor cultural, ha sigut co-responsable del simposi CopyFight, responsable d'exposicions de Sónar,  de nous formats de la Fàbrica de Creació d'Arts en Viu de L'Estruch de Sabadell i director de La Laboral de Gijón, entre d'altres.

  
La crisi de la Covid-19 no apareix en aquest debat com una interrupció excepcional, sinó com el moment en què moltes contradiccions acumulades dins les institucions culturals es fan impossibles d’amagar. El dossier coordinat per Jesús Carrillo Castillo a la revista PH parteix d’aquesta constatació: el model institucional construït durant dècades mostra signes evidents d’esgotament, tant per la seva dependència econòmica del turisme i les indústries de l’oci com per la seva dificultat per relacionar-se amb una societat cada vegada més fragmentada, crítica i desigual.
  

  
L’informe Culture in the Sustainable Development Goals. The Role of the European Union parteix d’una constatació que, llegida des de la política cultural local, és tan coneguda com problemàtica: la cultura forma part de l’Agenda 2030, però no n’és un pilar estructural.
  

  
Una reflexió des de la pràctica i el pensament cultural sobre com la tecnologia no només acompanya sinó que construeix cultura, quan es treballa com a material de creació, s’apropia col·lectivament i es posa en diàleg amb l’espai públic i les pràctiques socials.