Cultura i societat

Aquest tema se centra en els àmbits de producció i circulació de la cultura. Inclou les pràctiques de creació artística, les indústries culturals i creatives, els festivals i esdeveniments culturals i el patrimoni cultural i la cultura popular. L’objectiu és analitzar com es configuren els sectors culturals, quins actors hi participen i com es construeixen els ecosistemes culturals contemporanis.

Ciutats, cultura i creativitat: recepta per a la sostenibilitat i el creixement inclusiu


UnescoBanc Mundial
 

Sobre el potencial de les indústries cultures i creatives com a transformadores de les economies urbanes i els seus beneficis socials i econòmics no és la primera vegada que n’hem sentit parlar, especialment arran dels diversos estudis que presenten les seves estratègies com a recurs inestimable per a la recuperació de la pandèmia de la Covid-19 i la construcció d’entorns més resilients a escala local.

Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial


Escola d’Administració Pública de Catalunya
 

Com aconseguir una gestió pública eficaç i eficient des de l’Administració? Segons la darrera publicació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), ‘Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial’, la resposta passa per una governança intel·ligent que sigui capaç de personalitzar, adaptar i anticipar els serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Ministeri de Cultura (i recentralització): Madrid capta el 94% dels fons per als museus


 Rius-Ulldemolins, J., Rubio Arostegui, J. A., Flor, V.
 

L’aparent descentralització de la política cultural a l’estat espanyol es topa amb la realitat dels números: la inversió cultural troba en Madrid la seva principal beneficiària, deixant de banda l’articulació amb altres autonomies i la cobertura de les necessitats culturals de les poblacions localitzades a la perifèria.

Arqueologia inclusiva: divulgació científica entre els col·lectius oblidats


Journal of Community Archaeology & Heritage
 

Cada vegada més museus dediquen uns majors esforços per als seus programes educatius destinats, a priori, per a tots els públics. Però, està aquest accés cobrint les persones de tots els grups socials? L’article que us portem avui afirma que sovint se centren en grups com els infants, els adolescents i les famílies de nivell educatiu mitjà-alt

RESHAPE: un experiment col·laboratiu per al canvi de paradigma en les arts


Reshape
 

Les veus que, darrerament, reclamen una transició cap a un ecosistema artístic alternatiu, més just i en consonància amb els diversos contextos socials locals, es multipliquen. RESHAPE, un projecte de recerca col·laborativa i desenvolupament, proposa instruments per avançar en aquesta línia i unificant iniciatives europees i del sud mediterrani.

Xarxes socials i comunicació cultural. La necessitat d’una estratègia global en els municipis


Les Àrees de Cultura dels diferents ens municipals generen anualment una gran quantitat d’activitats i una extensa programació cultural És important, en aquest sentit, conèixer el context comunicatiu d’avui dia i conèixer els recursos que ofereix el món digital per tal de comunicar-les i, finalment, arribar als públics adequats.

Surfejant les onades: la cultura en una pandèmia que no s’acaba


La dita és clara: mai no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Però com que això d’ensacar cereals potser ens queda una mica lluny, serà millor que a partir d’ara fem servir una versió actualitzada del refrany: mai no diguis immunitat fins que no estigui tothom vacunat. Ja vèiem la llum al final del túnel. Queien l’estat d’alarma i les mascaretes. Xifres d’infectats, corbes de contagi, índexs de creixement, quedaven ben enrere. Volíem plaça, muntanya i platja. Però l’onada que ha arribat (o potser ha estat un tsunami?) no venia del mar. I ja hi tornem a ser: restriccions, tocs de queda, confinaments. La pandèmia és el conte de mai no acabar. Estem encallats en un cicle infinit d’obertures i tancaments. I què passa amb la cultura?

Fer festivals accessibles no és adaptar-los: és redissenyar-los sencers


  
Llegida amb una mica de distància, la guia deixa veure una tensió. Tot i la seva ambició, continua operant sobretot en l’àmbit de la discapacitat. Altres barreres: econòmiques, culturals o simbòliques, queden més desdibuixades. Això no invalida el document. Al contrari. El situa en un moment concret: aquell en què la cultura comença a entendre que l’accés no és un afegit, sinó una condició estructural, però encara no ha ampliat del tot el marc de què vol dir inclusió. (n. de l'e., 2026)
  

L’accessibilitat en festivals sovint es tracta com un conjunt de solucions puntuals. Aquesta guia proposa una altra cosa: pensar l’esdeveniment com una cadena completa on cada decisió pot facilitar o impedir la participació.
  

F_MDAT | Finestres Mostra D'Artistes Transterritorial


Videografies d'artistes i pràctiques culturals comunitàries, que es mostren en un format expositiu en viu en línia. Aquesta exposició virtual en viu té com a objectiu suscitar diàlegs transterritoriales relacionats amb la sobirania alimentària, l'accés a l'aigua i els sentiments i pensaments sobre el que és la comunitat.

Joves que deixen de ser públic per convertir-se en agents culturals


  
Al llarg dels anys, moltes polítiques culturals dirigides a la joventut han funcionat sota una lògica relativament simple: crear oferta per atraure públic jove. La guia Engage! Joves al centre de la producció cultural proposa un desplaçament molt més profund. El document defensa que la participació cultural juvenil no es pot limitar a l’accés o al consum cultural, sinó que ha d’incorporar la presa de decisions, la cocreació i la capacitat d’incidir en els processos culturals.