Cultura i societat

  
Amb l’esclat de la pandèmia, els hàbits i actituds dels públics de la cultura van patir una sèrie de canvis, guiats pel distanciament físic, l’ús de la mascareta o el control dels aforaments. En el cas dels museus, els canvis en el comportament han sigut, en certa manera, substancials i la digitalització ha jugat un paper mai no vist abans.

Videografies d'artistes i pràctiques culturals comunitàries, que es mostren en un format expositiu en viu en línia. Aquesta exposició virtual en viu té com a objectiu suscitar diàlegs transterritoriales relacionats amb la sobirania alimentària, l'accés a l'aigua i els sentiments i pensaments sobre el que és la comunitat.

  
Al llarg dels anys, moltes polítiques culturals dirigides a la joventut han funcionat sota una lògica relativament simple: crear oferta per atraure públic jove. La guia Engage! Joves al centre de la producció cultural proposa un desplaçament molt més profund. El document defensa que la participació cultural juvenil no es pot limitar a l’accés o al consum cultural, sinó que ha d’incorporar la presa de decisions, la cocreació i la capacitat d’incidir en els processos culturals.
  

La Xarxa Innpulso és una agrupació de 63 ciutats i municipis d’àmbit estatal, amb el compromís d’establir un model productiu sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental basat en el coneixement i la innovació.
 

Mataró és una de les 20 ciutats que han renovat el distintiu "Ciutat de la Ciència i la Innovació", que concedeix el Ministeri de Ciència i Innovació amb la finalitat de reconèixer i distingir les ciutats que han apostat de forma decidida per donar suport a la innovació.

Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

La participació cultural es caracteritzava per la seva desigualtat ja abans de l’arribada de la pandèmia. Amb el seu impacte, tot apunta que aquesta situació es veurà reforçada, afectant amb major o menor intensitat els diversos col·lectius. L’informe "Inequalities through COVID-19" es fa ressò d’aquests impactes.

Els projectes culturals sovint es mostren a través dels seus resultats. Aquest text permet mirar-los des d’un altre lloc: el procés. #Almeuritme articula una experiència de creació col·lectiva que connecta educació, joves i territori a través de la música. La seva força no rau només en el videoclip final, sinó en el recorregut compartit que el fa possible. Rellegir-lo avui permet situar una línia de treball cada vegada més present en l’àmbit local: la cultura com a pràctica comunitària. També obre una pregunta que continua vigent: com es poden sostenir aquests processos més enllà del projecte puntual. (n. de l'e., 2026)
  
 

Prop de 200 alumnes i joves músics del Prat de Llobregat participen en el nou videoclip presentat per La Capsa, El Petit de Cal Eril i L’Escola d’Arts en Viu.
 

  
  
L'informe que Karima Bennoune presenta com a Relatora Especial de les Nacions Unides sobre els drets culturals representa un canvi significatiu en la manera d'interpretar la pandèmia. En lloc de considerar la cultura com un sector econòmic especialment afectat per la COVID-19, sosté que la crisi sanitària també és una crisi de drets humans. La pandèmia amenaça el dret de totes les persones a participar en la vida cultural, a crear, a accedir al coneixement i a beneficiar-se del progrés científic.