Apunts

Equipaments culturals en municipis petits


  
Els plans d’equipaments culturals municipals acostumen a començar amb una diagnosi física dels espais. Aquest estudi fa un pas més: posa en relació els equipaments amb el teixit social, els usos reals i les dinàmiques territorials. No es tracta només de què hi ha, sinó de com funciona i per a qui. Castellví de Rosanes esdevé aquí un cas clar de municipi petit on la política cultural es juga en l’encaix entre recursos limitats, dispersió territorial i activitat comunitària.
  

La ciutat sensible: noves mirades i pràctiques urbanes emergent


  
Aquest article proposa una lectura de la ciutat des de les pràctiques informals i els usos alternatius de l’espai. S’inscriu en un moment d’interès creixent per la innovació social i les formes no institucionals de cultura. Aquestes qüestions continuen centrals avui, especialment en el debat sobre l’espai públic i la vida urbana. El text manté capacitat d’activar preguntes actuals(n. de l'e., 2026)
  

La ciutat cultural com a dispositiu de mercat


  
L’article de Malcolm Miles qüestiona un dels consensos més estesos de les darreres dècades: la idea que la cultura pot actuar com a motor de regeneració urbana amb efectes positius generalitzats. El text no nega que les estratègies culturals hagin transformat moltes ciutats postindustrials, però en desplaça el centre de gravetat. El que es presenta com a renovació cívica sovint respon, en realitat, a lògiques econòmiques i comercials que utilitzen la cultura com a recurs simbòlic per revaloritzar espais i atraure inversió.
  

Solars buits: de pràctiques informals a dispositius de política urbana


  
L’article analitza l’activació de solars urbans com un procés que travessa un desplaçament clar: d’una pràctica informal i sovint marginal a un objecte progressivament incorporat en les polítiques municipals. El punt de partida són iniciatives sorgides des de la ciutadania, horts urbans, espais autogestionats, usos temporals, que intervenen sobre solars en desús com a resposta directa a situacions de buit urbà, crisi econòmica i manca d’espais disponibles. Aquestes pràctiques no neixen com a política, sinó com a acció situada.
  

Artistes i territoris creatius a Europa


  
Un número doble de la revista Territoire en mouvement analitza la relació entre artistes, territoris i economies creatives a diferents ciutats europees.
  

Ciutats creatives: quan la cultura transforma l’espai públic


  
Un volum que recull experiències de diverses ciutats, Barcelona, Medellín, Buenos Aires o Quito, analitza com la cultura pot intervenir en l’espai públic i contribuir a redefinir les polítiques urbanes contemporànies.
  

La relació entre cultura i ciutat ha adquirit un pes creixent en les polítiques urbanes contemporànies.

Quan les ciutats fan possible la mobilitat cultural


  
Què estan fent les ciutats europees per facilitar la mobilitat d’artistes i professionals de la cultura i què en podem aprendre des de l’àmbit local.
  

Ciutats creatives sota sospita: cultura, sostenibilitat i límits d’un model urbà


  
El llibre de Julia Hahn, publicat per la xarxa Cultura21, qüestiona el paradigma de la ciutat creativa i analitza fins a quin punt és compatible amb la sostenibilitat social i ambiental.
  

A Creatives Cities and (Un)Sustainability – Cultural Perspectives és el tercer volum de la col·lecció «Cultura i Sostenibilitat», coordinada per Sacha Kagan i Davide Brocchi. L’obra examina críticament un dels conceptes urbans més influents de les darreres dècades.

Capitals culturals i ciutat viscuda



Quan la política cultural es mesura no només en transformacions urbanes, sinó en relacions socials, pràctiques quotidianes i diversitat cultural real.
  

Aquesta investigació analitza com les ciutats de Marsella i Liverpool han integrat les polítiques culturals dins els seus processos de regeneració urbana i en les dinàmiques socials i artístiques que estructuren la vida quotidiana.

Planificació cultural i territoris creatius: governar la cultura des del territori


  
  

L’article de Santi Martínez i Oriol Picas se situa en un moment en què la noció de “territori creatiu” comença a consolidar-se com a marc d’acció per a les polítiques culturals locals. Lluny d’una lectura espontaneïsta de la creativitat, els autors plantegen la necessitat d’una planificació cultural capaç d’ordenar, connectar i projectar els recursos culturals d’un territori en clau estratègica. La creativitat no apareix com un atribut difús, sinó com una capacitat que es construeix a partir de condicions concretes: densitat cultural, capital social, articulació institucional i capacitat de governança.