De la producció al produsage: el nou paradigma de la cultura col·laborativa

Publicat per Interacció el 05/10/2010 - 14:14

El llibre de Axel Bruns redefineix les categories clàssiques de creació cultural per explicar com les comunitats digitals transformen coneixement, autoria i poder.

Entrada de blog

Després del pop: cartografia crítica d’una cultura fragmentada

Publicat per Interacció el 05/10/2010 - 14:05

A Homo Sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop, l’autor analitza com la cultura contemporània es construeix a partir de fragments, consum i reciclatge simbòlic en un ecosistema mediàtic transformat.

Escriptor i professor de nous llenguatges literaris a la Universitat Pompeu Fabra, Fernández Porta desenvolupa una obra assagística marcada per una formació humanística àmplia i per línies d’investigació que travessen l’estètica postmoderna

Entrada de blog

Cultura i ciutadania: el valor polític d’allò quotidià

Publicat per Interacció el 21/09/2010 - 14:45

Hi ha documents que formulen preguntes que el sector cultural no ha acabat d’assumir del tot. 'Recondita armonia' n’és un. El text proposa entendre la cultura no com a conjunt d’activitats, sinó com a espai on es construeix la capacitat de les persones per actuar col·lectivament i intervenir en allò públic. Aquesta idea desplaça el focus: de l’accés a la cultura cap a la cultura com a condició de ciutadania. Rellegir-lo avui obliga a una pregunta que encara ressona: fins a quin punt les polítiques culturals estan pensades per produir programació o per generar capacitat democràtica. (n. de l'e., 2026)

Un informe del Consell d’Europa reivindica la cultura com a infraestructura democràtica i eina d’empoderament social

Entrada de blog

Amateurs, experts i educació musical: repensar qui fa música i per a què

Publicat per Interacció el 20/09/2010 - 15:42

Un article clàssic qüestiona l’hegemonia estètica que ha convertit la música en territori d’especialistes i defensa el valor educatiu i social de la pràctica amateur.

L’investigador Thomas A. Regelski analitza com la tradició racionalista del segle XVII i la teoria estètica del XVIII van contribuir a institucionalitzar la música com un camp regulat pel criteri del bon gust i el domini tècnic. Aquest procés històric ha consolidat una jerarquia cultural que situa professionals i experts al centre i desplaça els amateurs cap a una posició marginal.

Entrada de blog

Democràcia cultural: per què l’accés a la cultura és una qüestió política

Publicat per Interacció el 13/09/2010 - 14:42

Hi ha conceptes que s’han incorporat al llenguatge de les polítiques culturals fins al punt de semblar evidents. La “democràcia cultural” n’és un. El text de John Holden ajuda a desfer aquesta aparent obvietat i a situar-la en un terreny més precís: el de les condicions reals d’accés, participació i legitimitat. La seva aportació no és només conceptual. Obliga a mirar de prop una paradoxa que encara persisteix: la distància entre el finançament públic de la cultura i la seva distribució efectiva en la societat. Rellegir-lo avui és tornar a una pregunta que no ha perdut força: què vol dir, en termes concrets, fer polítiques culturals democràtiques. (n. de l'e., 2026)


Una lectura de John Holden que situa el valor de la cultura al centre del debat públic i defensa el paper clau de les polítiques culturals en la qualitat democràtica.