Apunts

La dansa trenca la rutina


  
  
Què passa quan la dansa abandona l’escenari i apareix allà on ningú l’espera? Un cinema, els seus passadissos i el pati de butaques poden convertir-se sobtadament en espai coreogràfic i alterar, encara que sigui durant uns minuts, els usos que donem per descomptats.

Caixa d’eines per al desenvolupament de públics


  
Llegida avui, la caixa d’eines continua sent útil com a instrument operatiu. Però sobretot posa sobre la taula una qüestió que encara no està del tot resolta: el desenvolupament de públics no és una tècnica, sinó una manera de repensar la relació entre institucions culturals i ciutadania. (n. de l'e., 2026)
  

El desenvolupament de públics s’ha convertit en una prioritat compartida. Aquesta caixa d’eines fa un pas necessari: ordenar preguntes, mètodes i decisions per passar de la intuïció a l’estratègia.
 

La participació cultural com a infraestructura de la confiança democràtica


  
La tesi central de l'informe és que la participació cultural està fortament associada amb alguns dels principals atributs de les societats inclusives, especialment la confiança interpersonal, la tolerància i el respecte per la diversitat. L'argument no és que la cultura produeixi automàticament aquests valors, sinó que els països amb nivells més elevats de participació cultural tendeixen també a presentar nivells més elevats de cohesió social.

Interculturalidad y política cultural


  
Un llibre que examina com la cultura pot esdevenir eina real de cohesió social en ciutats diverses
  

Vincular polítiques culturals i gestió de la diversitat urbana és avui una exigència estructural per a les ciutats. Les estratègies interculturals orientades a construir ciutadania continuen sense ocupar un lloc central en moltes agendes públiques, i el potencial de la cultura com a instrument de cohesió i reducció de desigualtats encara resta parcialment desplegat.

La ciutat com a espai d’aprenentatge compartit


  
Llegit avui, el monogràfic Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació continua interpel·lant una pregunta rellevant per a les polítiques culturals i educatives locals: què aprenem de la ciutat i com participa la ciutat mateixa en la nostra formació com a ciutadans? El número proposa desplaçar la mirada més enllà de l’escola i entendre l’espai urbà com un entorn educatiu ple de relacions, experiències i oportunitats de participació. (n. de l'e., 2026)

The NMC Horizon Report: 2016 Museum Edition


New Media Consortium (NMC)
 

El NMC Horizon és un dels projectes que duu més temps treballant les tendències tecnològiques emergents en usos educatius i que, ara, presenta un informe sobre el desenvolupament tecnològic als museus, les tendències actuals i els factors clau a tenir en compte per l’avenir, avançant-se a una bona part de la literatura sobre aquesta matèria.

Girls in Lab: «Yo de mayor quiero ser una chica techie»


  
Hi ha desigualtats culturals que no es fan visibles en els equipaments ni en la programació, sinó molt abans. Aquest projecte ho posa en evidència: l’accés de les nenes a la tecnologia continua condicionat per factors socials i educatius que acaben determinant qui participa en la cultura digital. El vídeo planteja una idea simple i precisa alhora: sense experiències primerenques, no hi ha canvi estructural. Revisar-lo avui permet ampliar el focus de les polítiques culturals i situar una pregunta que sovint queda fora: en quin moment comença realment l’accés a la cultura.(n. de l'e., 2026)
  

Girls in Lab es dedica a promoure l’accés i l’educació femenina en la tecnologia i la ciència. Organitzen hackatons i campus per atreure les noies cap a sectors professionals que actualment tenen, encara, poca representació femenina.

Crear junts per desfer l’estigma


    
La creació artística pot generar espais de relació en què les persones deixin de ser definides per les categories que habitualment les identifiquen. La mirada de l’altre parteix d’aquesta possibilitat: posar artistes professionals i persones vinculades als serveis de salut mental a treballar conjuntament, no com a creadors i receptors, sinó com a participants d’un mateix procés creatiu.

L’experiència cultural com a procés: cap a una política de la implicació


  
Publicat originalment el 2011 i traduït el 2016, Implica a tu público proposa un gir rellevant en la manera d’entendre la relació entre institucions culturals i ciutadania: ja no es tracta només de programar continguts, sinó de pensar l’experiència completa del públic com un procés amb recorregut. El document parteix d’un context de canvi accelerat en els hàbits culturals i en les expectatives de les audiències, cada vegada més orientades cap a experiències interactives, personalitzades i amb capacitat de generar sentit.

Querido Pedro, de esto te libras. Todo lo demás, a medias


    
Un minut pot ser suficient per qüestionar comportaments que tenim tan incorporats que gairebé han deixat de ser visibles. El curtmetratge «Desde el cariño», de Raúl Calvo Cámara, parteix d’una situació quotidiana i de l’humor per posar en evidència com les desigualtats de gènere també es reprodueixen a través de gestos, expectatives i relacions aparentment normals.