Apunts

Anàlisi impacte econòmic Festival Acústica

El Festival Acústica de Figueres de l'any 2012 va generar uns 2,2 mil·lions d’euros en el Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya, dels quals més d'1,4 mil·lions d’euros es van quedar a la ciutat,  que suposa el 0,25% del PIB de Figueres.

També va contribuir al manteniment de 276 llocs de treball directes i indirectes durant cinc dies, dels quals 196 estan directament relacionats amb l'esdeveniment i els restants, ho estan de forma indirecta. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen del primer estudi sobre l'impacte econòmic d'aquest festival.

El primer informe PISA d'adults suspèn Espanya en matemàtiques i comprensió lectora

Per mirar, per pensa, per riure i per somriure

La figura de l’espectador segons Christian Ruby

Presentem dues obres de Christian Ruby que analitzen en profunditat la figura de l’espectador tant des d’una perspectiva històrica com actual. La primera, «La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne» fa un repàs a l’evolució de la noció d’espectador des del segle XVIII fins a l’actualitat. La segona, «L’Archipel des spectateurs» reflexiona sobre què significa ser espectador avui en dia. Reflecteix els debats que es produeixen al voltant d’aquesta figura desprestigiada i diluïda, segons alguns teòrics com Alain Finkielkraut i Régis Debray, per la influència de les indústries i el consum cultural i per les noves pràctiques artístiques contemporànies, i defensada per d’altres com Racques Rancière que consideren que el caràcter d’espectador encara pot atorgar un gran poder emancipador a la ciutadania.

El GGAC impulsa la campanya 'Viu l’Art' amb la intenció de potenciar les galeries d’arreu del país

El Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC)  pretén potenciar les nombroses galeries que hi ha arreu del país. Aquest és un dels principals objectius que s’ha fixat l’associació per la temporada 2013 - 2014.

L’entitat considera que, amb les galeries que hi ha arreu del territori, Catalunya disposa d’un “patrimoni únic com a país”. Per això, defensa la necessitat de reforçar i donar major visibilitat a l’enorme potencial del galerisme existent al país.

La Maleta de Portbou

La Maleta de Portbou, núm 1, septiembre-octubre (2013)

En el primer número de setembre-octubre, 'La Maleta de Portbou'  aborda el tema de la "democràcia en perill". Ofereixen la seva visió particular Dani Rodrick, professor de Ciència Socials a Princeton; Antón Costas, catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, que tracta el creixement de la desigualtat en les societats capitalistes contemporànies; Joaquín Estefanía, director de l'escola de periodisme de 'El País', i l'escriptor i antropòleg Roger Bartra, que afirma en el seu article  'Democracia y cultura', que la participació ciutadana ha de ser cada vegada més una invasió o una intromissió cultural democràtica orientada a civilitzar les esferes de la política.

El futur de les ciutats creatives segons Charles Landry

L’editorial Comedia presenta una sèrie de quatre publicacions breus de Charles Landry sobre el concepte de ciutat creativa on reflexiona sobre el futur de les ciutats i defensa que un ús creatiu dels recursos pot contribuir a millorar el desenvolupament urbà i la qualitat de vida a les ciutats.

 «The Origins & futures of the creative city»

En el primer text, Landry argumenta que la ciutat està immersa en una crisi global que no es pot resoldre des d’un enfocament empresarial o economicista. Les ciutats actuals han de fer front a problemes complexos i tenen el repte de gestionar la diversitat i la diferència, la sostenibilitat i la crisi financera global, així mateix, han de repensar-se el seu paper i propòsit per ser més eficaces des del punt de vista econòmic, social i cultural.

Una orquestra de música clàssica piula al Twitter amb els seus espectadors durant els concerts

La Denver Philharmonic Orchestra ha engegat un programa per apropar més la música clàssica als espectadors. Es tracta d’una iniciativa a partir de la qual Kornel Thomas, el director adjunt de l’orquestra, s’encarrega de piular al Twitter durant els concerts amb informacions i curiositats sobre la peça que està sonant o sobre els músics. També respon a preguntes que li puguin fer.

 

Canviar o canviar

Post de Juan Insua, Cap de projectes del CCCB LAB.

Fa poc més de cinc anys, les tecnologies digitals col·laboratives nascudes en el si d’aquest univers en expansió que coneixem com a Internet (o La Xarxa), eren encara una terra incognita per a la gestió cultural. La resposta inicial davant l’adveniment de les anomenades «xarxes socials» va ser la indiferència, com si es tractés d’un fenomen passatger que només afectava el món virtual. La primera reacció va tenir lloc als departaments de premsa i comunicació, que van incorporar una generació de joves professionals coneixedors de les noves eines. Myspace, Twitter, Facebook, You Tube, Flickr, Vimeo, Pinterest, Google Plus, etc., van començar a incloure’s en els llocs web de les institucions culturals, alhora que es produïa una fase de resistència pròpia de qualsevol procés de canvi que amenaci el modus operandi establert.

Mites al voltant de la innovació a les organitzacions

Richard Evans | GIA Reader, Vol 24, No 3 (Fall 2013) 

Article  interessant on Richard Evans reflexiona sobre la innovació a les organitzacions i tracta d’aportar idees perquè les donacions i subvencions puguin afavorir-la de manera més efectiva. Defensa que la innovació és un conjunt de capacitats que les organitzacions han d’aprendre i implementar-les, així com la disciplina més poderosa que ha irromput en el sector cultural des de l’aparició de la planificació estratègica en els anys 70. Destaquem algunes de les idees que aporta l’autor, com per exemple, perquè les organitzacions puguin actuar d’una manera innovadora de cara a l’exterior cal primer que renovin la seva gestió i funcionament intern; que les subvencions i ajuts tradicionals no garanteixen ni faciliten l’aprenentatge adaptatiu ni el canvi organitzatiu, o que cal assumir que la innovació és un procés en el qual l'experimentació i l’error constructiu són essencials per aprendre i avançar.   

Le poids économique direct de la culture

Yves Jauneau | Culture chiffres  2013-3 | Département des Études, de la  Prospective et des Statistiques  (DEPS)

En 2011, les branches culturelles totalisent une production de 85 milliards d’euros et une valeur ajoutée de 40 milliards d’euros. La production culturelle se partage entre une partie marchande (69 milliards d’euros), issue de la vente des biens et services culturels des entreprises, et une partie non marchande (16 milliards d’euros), qui correspond, par convention, aux coûts de production des administrations, établissements publics et associations dans le domaine culturel.