Apunts

Polítiques patrimonials: “El paper dels professionals en la relació entre política i patrimoni”

Martí Casas i Payàs | Cafès de patrimoni 

“Estat actual de l’absis de Sant Climent de Taüll, on encara és visible l’empremta de les pintures murals que el decoraven, arrancades a principis del segle XX per salvar-les de l’espoli”

Els tècnics i professionals vinculats al patrimoni cultural parlen sovint de la política i dels polítics com si formessin part d’una realitat absolutament aliena a la seva tasca. Com si ocupessin el seu lloc de responsabilitat només per posar-los traves o fer-los perdre el temps en gestions inútils. No dic que no hi hagi càrrecs polítics, potser massa, que responguin a aquest perfil de superior perepunyetes. I és evident que qui té una responsabilitat política, per la mateixa naturalesa del seu càrrec, ha de dedicar moltes hores a tasques que tenen ben poc a veure amb la gestió patrimonial. Tot això però, no ens ha d’impedir veure i reconèixer la realitat: patrimoni i política estan íntimament lligats. I no només perquè bona part del patrimoni que conservem ha estat promogut des del poder i, per tant, des de la política (ja ho sabem: l’art ha estat sempre un producte de les elits), sinó perquè ha estat la política la que, al capdavall, ha donat carta de naturalesa i d’existència al patrimoni a través de les lleis. Per tant, encara que costi de reconèixer, el patrimoni neix de la política i no podem desvincular-lo d’ella.

Convocatoria Anuario ACE de Cultura Digital dedicado a las artes escénicas

El Anuario ACE (Acción Cultural Española)  tiene objetivo convertirse en un documento anual de referencia que analice la evolución de las tendencias digitales en el mundo de la cultura y cada año pondrá el foco en un sector determinado.

La edición del primer anuario tendrá lugar en 2014 y analizará el impacto de Internet y la incorporación de las nuevas tecnologías en múltiples ámbitos de las artes escénicas (producción, promoción, escenificación, distribución, etc.).

Com avaluar el retorn social de les polítiques culturals


  
Les polítiques culturals han ampliat els seus objectius cap al desenvolupament territorial, la cohesió social i l’economia del coneixement. Tot i això, els sistemes d’avaluació continuen centrats en indicadors limitats. L’article proposa noves metodologies per analitzar el valor públic i el retorn social de la cultura.
    

En els darrers anys les polítiques culturals han experimentat una transformació significativa. La cultura ja no s’entén només com un camp de producció artística o com un sector institucional.

Com començar a avaluar una política pública


  
Una guia d’Ivàlua proposa criteris pràctics per decidir quan convé avaluar una intervenció pública i com formular les preguntes que han d’orientar el procés d’avaluació.
  

L’avaluació de polítiques públiques és una eina fonamental per millorar l’acció pública. Permet analitzar si una intervenció aconsegueix els resultats que es proposa, entendre els factors que expliquen el seu funcionament i orientar decisions futures.

Com avaluar les polítiques culturals locals


  
Una guia elaborada per la FEMP proposa un sistema d’indicadors per analitzar i millorar les polítiques culturals municipals. L’objectiu és ajudar els governs locals a passar de la intuïció a l’avaluació sistemàtica de l’acció cultural.
  

 

Avaluar les polítiques culturals és una tasca complexa. Moltes de les seves conseqüències són difícils de mesurar, els seus efectes sovint apareixen a llarg termini i els resultats no sempre es poden reduir a indicadors quantitatius.

Per què costa tant avaluar les polítiques culturals?


  
Un estudi empíric sobre l’administració local analitza com s’avaluen les polítiques culturals i quines dificultats troben els governs municipals per mesurar-ne els resultats.
  

L’avaluació és una de les eines clau de la gestió pública. Permet conèixer si les polítiques aconsegueixen els objectius que es proposen, identificar els seus impactes i orientar les decisions futures.

Protocol d’avaluació de l’impacte econòmic d’esdeveniments i institucions culturals

Modest Fluvià Font, Ricard Rigall i Torrent, Albert Saló Mayolas  | GREIS de la Universitat de Girona

Aquest estudi ofereix pautes i procediments per avaluar els impactes econòmics generats per les institucions i els esdeveniments culturals. És per això que procura ser homologable amb les principals i més recents experiències que avui existeixen en l’àmbit de la cultura. En definitiva, la seva finalitat bàsica és la implementació per part de les diferents institucions culturals d’aquest país: des de museus locals a grans museus, de fires locals a festivals, passant per les molt variades formes de manifestacions culturals.

Cultural and creative activity satellite accounts, Australia

 Australian Bureau of Statistics

Findings of the feasibility study on producing cultural and creative activity satellite accounts for Australia are presented in the «Discussion Paper: Cultural and Creative Activity Satellite Accounts, Australia», 2013 (cat. no. 5271.0.55.001). The study concluded that it is possible for the ABS to construct Australian cultural and creative satellite accounts with a reasonable level of quality using data which is currently available. The paper explained how the ABS proposes to measure the economic contribution of cultural and creative activity in Australia, comprising industry supply chains, activity in selected occupations outside those supply chains, volunteer services, and output supported by charitable contributions.

Cultura gestionada. Vint anys… i més

Pep Montes | Variacions

L’Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna va acollir dimarts 22 d’octubre una celebració transvestida de nostàlgia, que apelava al futur però que era deutora del passat i que, tot i que demanava aire fresc, es va haver de conformar amb un ambient càlid, de reafirmació més que de reivindicació. Els gestors culturals vam exhibir els vint anys de vida de la organització que defensa els nostres drets, que promou la nostra feina, que ens vol fer servei i que reclama un lloc sota del sol per al col·lectiu. La cosa es diu Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i s’explica habitualment amb un acrònim impronunciable: APGCC

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2013

 Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 170.400 persones al tercer trimestre del 2013, un 10,0% més que al mateix trimestre del 2012, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 6,0% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 105.700 homes i 64.700 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 817.800 persones, un 1,0% més que fa un any, i representa el 4,9% del total de la població ocupada.