Apunts

  
Parlar d’“economia de la cultura” sovint suggereix que la cultura funciona com qualsevol altre sector econòmic, governat per les mateixes lleis de mercat. Aquest article de Rubén Martínez qüestiona aquesta idea i defensa una tesi més radical: la cultura no té una economia pròpia separada de la política.

El text recorda que cap mercat cultural existeix de manera espontània. Les formes de producció, distribució i consum cultural depenen sempre de marcs legals, de polítiques públiques i de decisions institucionals que configuren els espais econòmics possibles. 

Llegir aquesta reflexió permet revisar un dels supòsits més estesos en el discurs contemporani sobre les indústries creatives. El text convida a pensar que el debat cultural no consisteix només a adaptar-se a uns mercats preexistents, sinó també a decidir políticament quin tipus de mercats culturals es vol construir i amb quines regles.
  

  
La política cultural també es pot llegir a través dels pressupostos. Aquest apunt recupera un article de Lluís Bonet que analitza l’evolució de la despesa pública en cultura a Espanya durant els anys de la crisi econòmica. Les dades mostren una reducció significativa tant en la inversió per habitant com en el pes de la cultura dins dels pressupostos públics. 

La lectura posa de manifest que la cultura acostuma a ser una de les primeres partides afectades quan s’imposen polítiques d’austeritat. Al mateix temps, el text permet observar com aquestes decisions pressupostàries reflecteixen prioritats polítiques i models de política cultural.
  
Llegir aquest article ajuda a situar una qüestió recurrent en el debat cultural: què passa amb el valor públic de la cultura quan el seu finançament es redueix de manera sostinguda dins els pressupostos de les administracions.
  
  

Un dels efectes més visibles de la crisi econòmica, però també de la transició d’una economia industrial cap a una basada en el sector terciari, és l'existència, arreu de Catalunya, d'espais que es troben temporal o permanentment en desús, a l’espera que s’aconsegueixin els recursos necessaris per tirar endavant l’activitat per a la qual van ser concebuts, o bé que s’aprovi el pla d’urbanístic que ha de permetre la seva requalificació (i revitalització), o que un agent privat o públic es decideixi a comprar-los per impulsar una nova activitat, o que, en definitiva, es trobi

Atelier BNP Paribas ׀ Forum d’Avignon

Estudi de l’Atelier BNP Paribas pel Forum d’Avignon que té per objectiu analitzar de quina manera el Big Data o conjunt de macro dades que genera l’actual societat digital influeix en les indústries de la cultura. Els autors de l’informe aporten una definició del  concepte Big Data, n’expliquen els orígens i evolució del fenomen, així com les oportunitats, riscos i nous paradigmes que obre per a la gestió de la cultura i les indústries culturals. L’estudi assenyala també quines són les tendències de futur en aquest àmbit i clou amb un exercici de prospectiva sobre com s’ha de posicionar el sector cultural en aquesta nova realitat. Els autors afirmen que les Smart cities seran l’ecosistema ideal per al desenvolupament dels dispositius del Big Data aplicats a l’economia de serveis a la cultura.