Apunts

Activar buits urbans: resposta a la crisi o nova manera de fer ciutat?


  
Llegida avui, l'article funciona com a símptoma d’un moment en què la cultura comença a intervenir en l’urbanisme no només com a contingut, sinó com a forma d’activació del territori. (n. de l'e., 2026)
  

Els espais urbans en desús han estat durant anys un problema a resoldre. Aquesta publicació proposa una altra lectura: convertir-los en oportunitats temporals d’activació cultural i social.
  

Cartografiar la cultura per intervenir el territori


  
Llegida avui, Arteplan no és només una base de dades. És un símptoma d’un moment en què la cultura es pensa cada vegada més en relació amb el territori i amb els seus processos de transformació. (n. de l'e., 2026)
  

Arteplan no és només un repositori de projectes. És una manera de mirar com la cultura opera sobre el territori: com el transforma, com el reconnecta i amb quins efectes socials.
  

Cantar també és construir pau


  
La cultura pot convertir-se en un espai on imaginar relacions que el conflicte polític sembla haver fet impossibles.

Quan la robòtica entra en escena: imaginar el futur des del cinema


  
  

El ROS Film Festival planteja una pregunta que ja no és especulativa: com conviurem amb les màquines? En aquest context, el cinema es converteix en un espai privilegiat per pensar aquesta relació abans que es normalitzi. Es proposa com a lectura prèvia a Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió.

Com ens relacionarem amb els robots en els pròxims anys és una qüestió que sovint s’aborda des de la tecnologia o l’economia. El ROS Film Festival, en canvi, la trasllada al terreny cultural.

La cultura també disputa què considerem veritat


  
  
En plena expansió del debat sobre la postveritat i els anomenats «fets alternatius», centenars de museus, biblioteques, arxius i institucions científiques han impulsat #DayofFacts.

La crítica cultural dins la maquinària neoliberal


  
  
El text de César Rendueles publicat a Periférica Internacional  és una de les impugnacions més severes al relat beneït de les “classes creatives” i de la cultura com a motor natural de transformació social. Escrit en ple període posterior a la crisi financera i a l’esclat del relat de la bombolla immobiliària espanyola, l’article proposa una lectura especialment dura del paper que han jugat els sectors culturals en la consolidació del capitalisme postfordista.

La tecnologia ha deixat de ser només una eina?

  
  
Què passa quan la tecnologia no serveix simplement per executar una obra, sinó que entra a formar part del mateix llenguatge artístic? Aquesta és la qüestió que planteja una experiència d’Ars Electronica Futurelab que posa en diàleg una composició de Beethoven amb una coreografia de drons.

La ciutat com a terreny d’experimentació geoartística


  

El dossier Les géo-artistes : nouvelles dynamiques pour la fabrique urbaine, coordinat per Luc Gwiazdzinski i Lisa Pignot per a L’Observatoire, parteix d’una constatació: en els espais públics de les ciutats i els territoris en transformació emergeixen pràctiques que desborden les fronteres entre art, geografia i urbanisme. Artistes, arquitectes, geògrafs i col·lectius experimenten amb recorreguts, ocupacions temporals, intervencions efímeres i dispositius participatius que converteixen el territori en espai d’experiència i de producció de coneixement.

Relatoria del grup de micropobles


  
 En aquest grup hi ha participat persones provinents d’Espinelves, La Llacuna, La Floresta, bibliobús Pedraforca (Navès), festival En Veu Alta (Penedès, Pradell de la Teixeta), entre d’altres. De bon començament ja han aparegut aquestes temes crucials:

  • Micropobles: dificultat de definir el concepte. 1/3 part de municipis té – de 500 habitants. 1/3 part del territori.

La Bianyal. Art contemporani i turisme per el patrimoni de la Vall de Bianya


  
La Bianyal

La Vall de Bianya és un municipi de 1.305 habitants dispersat per onze nuclis de població al Parc Natural de la Garrotxa, que en els darrers anys ha adquirit cert renom en el món de l’art contemporani català gràcies a una proposta força innovadora i atractiva: 'La Bianyal'. No és freqüent poder gaudir de l’art contemporani en el context d’una església romànica, o contemplar instal·lacions d’art efímer al bell mig de les amables valls que configuren el paisatge garrotxí, i 'La Bianyal' ens permet de fer-ho des de fa tres anys.