Apunts

  
‘State of the public art’ in European cities: trends and support actions
EUROCITIES, 2018
  

L’art públic ocupa una posició particular dins les polítiques culturals locals perquè se situa físicament fora dels espais culturals convencionals i, alhora, intervé directament en l’espai compartit. L’informe d’EUROCITIES parteix d’aquesta condició per explorar com les ciutats europees entenen, gestionen i sostenen l’art públic.

Els museus ja no són només contenidors de col·leccions. Aquest article de Kyra Romero proposa entendre algunes antigues fàbriques reconvertides en equipaments culturals com a peces estratègiques d’una xarxa territorial més àmplia. A partir dels casos del mNACTEC i del MUHBA, l’autora defensa que el patrimoni industrial pot actuar com una infraestructura cultural capaç de connectar ciutat, memòria i desenvolupament territorial.

  
Barcelona és una de les ciutats més descrites, analitzades i debatudes del país. També és una de les que genera més adhesions i més recels. Capital cultural, destinació turística global, escenari de transformacions urbanes accelerades i espai de conflictes socials, la ciutat acumula relats sovint contradictoris. Potser per això continua sent un objecte privilegiat per a l'observació antropològica.

    
La Capital de la Cultura Catalana Reus 2017 es va plantejar com alguna cosa més que una programació extraordinària: havia de donar visibilitat al teixit cultural existent, generar noves iniciatives i reforçar la projecció de la ciutat. La memòria final i l’estudi de seguiment permeten observar les dues cares d’aquesta operació