Apunts

Gestió comunitària: quan l’administració deixa de dirigir per començar a compartir


L’article apunta a una transformació més profunda que organitzativa. La gestió comunitària qüestiona les jerarquies tradicionals i obre la porta a formes més horitzontals de governança cultural, en què els ajuntaments passen progressivament de proveïdors a facilitadors de processos col·lectius.  Llegit avui, el text manté una vigència clara. La gestió comunitària continua sent invocada com a horitzó desitjable, tot i que la seva implementació efectiva planteja dificultats persistents. La qüestió no és tant si cal incorporar-la, sinó fins a quin punt les administracions estan disposades a assumir el desplaçament de poder que comporta. Aquesta és, en el fons, la línia que separa el discurs de la pràctica.(n. de l'e., 2026)
  

Mesurar la cultura: entre la promesa de les dades i el buit de decisió


  
La incorporació de dades en el sector cultural s’ha convertit en una de les transformacions més visibles dels darrers anys. Plataformes com Impact & Insight emergeixen amb una ambició clara: construir una comprensió compartida del valor de les experiències culturals a partir de dades comparables i sistemàtiques. Aquesta promesa no és menor. Suposa passar d’una cultura explicada des de la intuïció o el relat a una cultura que es vol llegir també des de l’evidència.

El punt de partida és operatiu. Impact & Insight s’articula com una eina per ajudar organitzacions culturals a avaluar l’impacte que generen en els seus públics. Ho fa a partir de matrius comunes que permeten recollir dades sobre resultats artístics, socials i econòmics. El que es busca no és només mesurar, sinó generar un llenguatge compartit sobre el valor cultural.
  

    

Un escenari de somni: la cultura com a motor del canvi


Els autors d'aquest títol tan inspirador "Small Cities with Big Dreams" (2019), Greg Richards, professor d'Estudis d'Oci a la Universitat de Tilburg als Països Baixos i Lian Duif, assessora i experta en màrqueting urbà, es plantegen una mescla de conceptes interessants com ara: urbanitat, polítiques culturals, processos participatius, polítiques socials, gestió cultural… Tots ells son etiquetes presents al llarg del llibre que busquen descriure quin és el paper que han de tenir les ciutats petites en un mon cada vegada més globalitzat on les grans urbs son les que lideren el món. En un mar on els peixos petits fan grans esforços per sobreviure, aquest llibre pot esdevenir un xarxa de suport per totes aquelles comunitats que vulguin repensar la manera com entenem els projectes culturals, i vist des d’una perspectiva més global, les polítiques municipals i la forma de governança d’una ciutat. 
 

Cooperació cultural: la infraestructura relacional de la vida cultural


  
El text d’Alfons Martinell situa la cooperació en un lloc que sovint queda desdibuixat en les polítiques culturals: no com un instrument complementari, sinó com una condició constitutiva de la cultura mateixa. L’autor defensa que la vida cultural, els drets culturals, la governança, la creació artística i les relacions internacionals només poden desplegar-se a través de processos de cooperació. Aquesta perspectiva permet desplaçar la mirada des dels equipaments, els programes o els sectors cap a les relacions que els fan possibles. En un moment en què moltes polítiques culturals posen l’accent en els resultats, els impactes o la competitivitat, Martinell recorda que la cultura és, abans que res, una pràctica col·lectiva sostinguda per xarxes de confiança, reconeixement mutu i capacitat d’acció compartida.
  

L’avaluació com a part del projecte, no com el seu epíleg


  
Aquest article de David Roselló és una de les aproximacions més útils i operatives a l’avaluació cultural. El seu principal interès no rau tant en els instruments que proposa com en el canvi de perspectiva que defensa: l’avaluació no és una fase final destinada a justificar allò que s’ha fet, sinó una funció transversal que ha d’acompanyar el projecte des del seu disseny fins a la seva implementació. Aquesta idea, aparentment senzilla, qüestiona una pràctica encara habitual en moltes organitzacions culturals, on l’avaluació queda reduïda a una memòria final o a un tràmit administratiu.
  

El salt cap a la innovació als museus: millor si el fem plegats


Els museus poden ser palanques pel desenvolupament local i socioeconòmic, i la innovació és crucial per assolir aquest propòsit. Així ho consideren Chuan Li i Sendy Ghirardi, autors de l’article 'The role of collaboration in innovation at cultural and creative organisations. The case of the museum',

La cultura no és un resultat del benestar. N'és una de les seves condicions.


  
Els governs han començat a substituir una idea del progrés basada gairebé exclusivament en el creixement econòmic per una altra centrada en el benestar de les persones. Aquest canvi ha donat lloc a nous marcs d'avaluació de les polítiques públiques, com el Living Standards Framework desenvolupat pel Tresor de Nova Zelanda.

L'Agenda 21 de la cultura com eina per reforçar les polítiques culturals locals

Jordi Baltà, Marta Llobet, Jordi Pascual, David Roselló | Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) i Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) 

Anàlisi de les polítiques culturals a partir de Cultura 21: Accions. Recomanacions per a la implementació de l’Agenda 21 de la cultura a Sant Cugat del Vallès

Les polítiques locals de desenvolupament tendeixen, progressivament, a cercar la sostenibilitat a partir de tres factors: creixement econòmic, inclusió social i equilibri mediambiental. En aquest inici del segle XXI no són poques les veus que assenyalen que aquests tres conceptes són insuficients i que cap desenvolupament es podrà qualificar de sostenible si no es considera un quart pilar: la cultura. Els valors culturals com la creativitat, la memòria generacional, la diversitat i el coneixement contribueixen al creixement personal i són cada vegada més importants per a la democràcia i la convivència ciutadana.


 

Tastet de bones pràctiques: inspirar, aprendre i compartir experiències culturals


  
Un recorregut per iniciatives locals que demostren com projectes ben dissenyats poden generar impacte social, fomentar participació i enriquir comunitats.
  

Identificar una necessitat, dissenyar una activitat al respecte, definir el nostre públic i posar-la en marxa. I després?

Pla d'Acció Cultural de Sant Celoni i la Batllòria


  
El Pla d’Acció Cultural de Sant Celoni i la Batllòria planteja un repte important: assumir la capitalitat cultural del Baix Montseny sense tenir encara un sistema cultural prou articulat per sostenir-la.