Apunts

La cultura digital no substitueix els models anteriors: els obliga a combinar-se

 
  
  
Què fa que alguns sectors culturals creixin en l’era digital mentre d’altres perden valor? Aquest estudi del Forum d’Avignon i Kurt Salmon proposa una resposta contundent: la clau no és la digitalització en si mateixa, sinó la capacitat d’hibridar models de negoci, fonts d’ingressos i mecanismes de finançament. 
  

Cultura intel·ligent vol dir treballar amb dades, màquines i plataformes


L’Anuari AC/E 2016 introdueix un concepte clau: la “cultura intel·ligent”. No és només una etiqueta tecnològica. És una manera de descriure un canvi profund en la creació cultural, cada cop més vinculada a dades, algoritmes i entorns híbrids entre el físic i el digital.


Comunicació i cultura en l’era digital: fer sentit en un entorn hiperconnectat


  
Una reflexió sobre com la revolució digital no transforma només tecnologies, sinó també les pràctiques de comunicació, l’accés als continguts i el paper mateix de la cultura en la societat contemporània.
  

El llibre Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder posa de relleu que la digitalització no és només una qüestió d’eines o plataformes, sinó una reconfiguració profunda de la manera com produïm, compartim i interpretem significats.

Apunts sobre la virtualitat de la cultura


  
“El públic s’ha d’entendre com a matèria primera”, afirmava recentment Carles Guerra, nou director de la Fundació Tàpies. I afegia: “La producció d’idees és col·lectiva i (la institució) s’ha d’entendre com un plató, com una oportunitat de produir quelcom amb el públic”. En termes semblants s’expressava Ferran Barenblit, nou responsable del MACBA: “Pensar en la institució cultural com a generadora de productes per a consumidors és donar-nos per perduts (...). El ciutadà vindrà si se sent emocionalment lligat amb la institució. (Cal) crear microcomunitats. Si parles a tothom, no parles a ningú. Has de parlar a cada persona que entra i crear relacions afectives”.

Lògiques de la relació cultura-societat en l’era digital


  
En aquestes alçades no es cap sorpresa afirmar que Internet ha sigut la clau que ens ha obert la porta al s. XXI. Una clau que ha trastocat quasi tots els estrats de la nostra societat, no només en l’àmbit comunicatiu, sinó també productiu o organitzatiu, entre d’altres... Ens veiem resignificant cada dia paraules com política, oci, relacions, intimitat, amistat , llibertat, afecte... i ho  fem amb una velocitat i capacitat d’acceptació insòlita a la història de l’ésser humà.

Digitalització i polítiques culturals locals: picant pedra al ciberespai


  
    
TIC_C

Fa ja uns quants anys quan l’acrònim TIC feia encara forrolla, vaig plantejar la necessitat i pertinença d’afegir-hi una “C”, de forma que calia passar a parlar obertament de tecnologies de la informació, la comunicació i la cultura. 

Veure, interpretar i crear: repensar l’educació audiovisual a les escoles europees


  
Per què educar en imatges és avui tan essencial com ensenyar a llegir o escriure i com les escoles europees encara tenen molt per fer perquè això esdevingui realitat.
  

En una societat saturada d’imatges —pantalles, vídeos, publicitat, sèries o vídeojocs— saber “veure” no és innat, s’aprèn. L’educació audiovisual va més enllà de projectar una pel·lícula a classe com a recurs puntual.

La promesa digital sota examen


  
Llegit avui, aquest article de Joaquim Rius-Ulldemolins resulta especialment suggeridor perquè recupera un debat que continua plenament vigent: fins a quin punt la digitalització està transformant la cultura en un sentit democratitzador i fins a quin punt aquest relat respon més a una ideologia que no pas a una anàlisi contrastada.

Més enllà de l’escenari: quan el teatre en viu conquista el cinema


  
L’estudi de Hasan Bakhshi, Juan Mateos-García i David Throsby per al Brighton Business School Centre for Research in Innovation Management examina com les retransmissions teatrals als cinemes poden ampliar públics i redefinir l’experiència escènica.


Aquest informe analitza el potencial de les retransmissions en directe d’obres teatrals a sales de cinema a partir del cas de dues produccions del National Theatre

Quan la cultura esdevé indústria simbòlica


  
Una anàlisi crítica dels processos que estan redefinint les indústries culturals i creatives en l’era de les plataformes
  

Philippe Bouquillion, Bernard Miège i Pierre Moeglin, en aquesta obra publicada per Presses universitaires de Grenoble, examinen l’aparició d’una nova economia política dels béns simbòlics que es troba en plena configuració.