Apunts

Quan parlar de drets culturals no és suficient



Lectura crítica del Pla estatal des del món municipal
  

Quan l’Estat parla de drets culturals, el món local hauria d’escoltar-hi amb atenció —i també amb un cert escepticisme. El Plan de Derechos Culturales del Ministeri de Cultura es presenta com una proposta de fons: una eina compartida, transformadora i ambiciosa, que aspira a canviar el marc de les polítiques públiques. Però, llegit des del territori —des de l’escala que fa possibles aquests drets en la vida quotidiana—, cal preguntar-se: construeix realment una aliança entre governs, o només la insinua? 
  

Un marc estatal per als drets culturals


 
El Ministeri de Cultura presenta el primer Pla de Drets Culturals a escala estatal, amb accions fins al 2028
  
  

El passat 8 de juliol, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va presentar el primer Pla de Drets Culturals, un document estratègic que busca orientar les polítiques públiques cap al reconeixement i la garantia efectiva dels drets culturals de la ciutadania. El pla, que estarà vigent fins al 2028, articula una visió integral de la cultura com a dret fonamental i pretén actuar com a full de ruta per a totes les administracions públiques i agents implicats.

Neix l’Àgora Cívica, un fòrum de debat i reflexió sobre polítiques culturals en el marc de Mondiacult 2025


L’Àgora Cívica és una iniciativa impulsada conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura

La cita reunirà figures internacionals clau en la defensa dels drets culturals com la relatora de l’ONU Alexandra Xanthaki o l’impulsor de la Declaració de Friburg, Patrice Meyer-Bisch
  
  

En el marc de la conferència intergovernamental Mondiacult 2025, que tindrà lloc a Barcelona, neix l’Àgora Cívica, un espai obert a la ciutadania i als agents culturals que vol promoure un debat internacional sobre les polítiques culturals però des de la perspectiva de la societat civil, les ciutats i els professionals del sector.

Àgora Cívica es configura com un fòrum plural, inclusiu i compromès amb la cultura com a bé comú i dret universal, on la ciutadania i els actors culturals tenen un paper central.

Marina Massaguer: ‘L’objectiu ha de ser que als territoris catalanoparlants el català esdevingui una llengua per a tothom'


Marina Massaguer té una llarga trajectòria, vinculada a diverses universitats, pel que fa a  la investigació lingüística. En l’actualitat és la nova directora de l’Àmbit de Formació i Foment del Consorci per a la Normalització Lingüística. El passat 29 de maig va impartir la sessió de l’Espai Claustre que duia per títol ‘Cultura i llengua: el català en la cruïlla del s. XXI. Implicacions en la cultura municipal’, en què abordà l’estret lligam entre la cultura municipal i la llengua. En un moment en què les regidores dedicades a la llengua comencen a ser una realitat, hem volgut conversar amb ella perquè ens expliqui com veu la situació del català i què es pot fer des de les regidories de cultura per revertir les dades sobre el seu ús.


Construir pau des del territori


  
Governança participativa, cultura de pau i el paper insubstituïble dels governs locals.
  

La cultura pot —i ha de— promoure la convivència, el respecte mutu i la resolució no violenta dels conflictes. I això no només a través dels missatges o la programació cultural, sinó des d’un plantejament de fons sobre quina mena de societat volem construir. Per això, tot i que la Declaració de Montevideo del 5è Fòrum Mundial de Ciutats i Territoris de Pau no és un document específic de política cultural, ens interpel·la de ple.

#Compartim Setmana 19


 
Setmana 19 i el mapa cultural no s’atura: projectes arrelats al territori, museus valents que es transformen, debats oberts sobre accessibilitat, memòria i precarietat. A #Compartim ens fixem en les iniciatives que aposten per una cultura més justa, participativa i connectada amb la realitat social. Aquesta setmana, el dret a la cultura ressona fort, des del Pallars fins a Brussel·les.
 
  

Art per arrelar joves al Pallars

Rural Utòpica: "Els joves no tenen accés als drets culturals en els territoris de muntanya"

Núria Mora, 6 de maig de 2025

La Rural Utòpica és una associació nascuda al Pallars Sobirà per combatre l’aïllament cultural dels joves en territoris de muntanya. Les impulsores —Vanesa Freixa, Violeta Bofarull i Marta R. Peribáñez— denuncien que els adolescents no tenen garantit l’accés als drets culturals, especialment a l’art, que consideren essencial per al desenvolupament personal i comunitari.

Cultura amb sentit: drets, cura i sostenibilitat en el pensament de Jordi Baltà


 
Com podem enfortir el reconeixement de la cultura com a política pública clau per a la sostenibilitat i la cura? En dos estudis recents, Jordi Baltà Portolés articula una mirada sòlida i complementària sobre el potencial transformador de la cultura. Una aportació valuosa per als municipis que treballen per polítiques culturals amb sentit i ambició.


 

Quan la cultura és un dret, no només una competència


 
L’Avantprojecte de llei de drets culturals obre la porta a replantejar com entenem les polítiques culturals a Catalunya.
 
   

Des de fa dècades, l’autogovern cultural català s’ha construït sobre la base de competències, infraestructures i suports al sector. Però... i si el debat real no fos només qui gestiona la cultura, sinó com es garanteix que tothom hi pugui participar en condicions d’equitat? L’article de Nicolás Barbieri ens convida a mirar les polítiques culturals amb unes altres ulleres: les dels drets culturals. Una mirada que no només qüestiona les lògiques predominants, sinó que planteja si estem preparats per fer un gir de fons.

Cultura i democràcia: La funció essencial dels espais culturals


L’informe "Culture Spaces & Democracy"(Amann, 2025) analitza com els espais culturals poden enfortir la democràcia i la participació ciutadana. Basat en el model de Creative FLIP, proposa mesures per garantir espais culturals inclusius i accessibles
 
 

En un moment de profunds canvis socials, econòmics i tecnològics, la democràcia a Europa i al món està sotmesa a una creixent pressió. La participació ciutadana, la llibertat d'expressió i els drets culturals es veuen afectats per la desinformació, la desigualtat i la reducció de l’espai cívic.

Davant aquest escenari, el projecte Creative FLIP analitza com la cultura pot esdevenir un element clau per enfortir la democràcia.

#Compartim. Setmana 12


És dilluns i això vol dir que és moment de #compartim! 

Cada setmana seleccionem els articles, informes i reflexions més interessants que hem trobat a les xarxes perquè no t'escapi res. Quines idees i novetats ens han cridat l'atenció aquests dies? Descobreix-les aquí!


 

Art degenerat, diu Trump

Mercè Ibarz, 22 de març de 2025

Mercè Ibarz reflexiona sobre la dificultat de fer comparacions històriques entre el passat i el present, i expressa la seva resistència a qualificar l’actualitat amb termes com "feixista" sense una anàlisi profunda. Tot i això, reconeix que les consideracions sobre les exclusions de la història, com les que afecten les dones, les ètnies no blanques i les minories sexuals, són fonamentals en el debat contemporani.