Apunts

La tragèdia no és només la caiguda: és el model que la fa possible


  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2014 descriuen una davallada sense precedents del sector cultural. El que hi apareix no és només una crisi econòmica, sinó l’efecte acumulat de decisions públiques que han reduït la capacitat de sosteniment del sistema.
  


Autogestió cultural i institucions desbordades


  
La cultura digital ha introduït una manera de relacionar-se basada en la col·laboració, la participació i la manca de jerarquies. La Cultura Localizada como respuesta social a la Red parteix d’una intuïció precisa: aquestes lògiques no s’han quedat en l’àmbit virtual, sinó que han començat a reconfigurar espais físics i pràctiques culturals concretes. L’article proposa llegir aquest desplaçament a través d’un cas: la Tabacalera de Madrid, no com a equipament, sinó com a forma d’organització cultural.
  

Festivals i economia local: intensitat, límits i distribució


  
Els festivals sovint s’invoquen com a motors econòmics locals. L’Estudi de l’impacte econòmic del Canet Rock 2014 permet posar xifres a aquesta afirmació, però també obre una lectura més acurada: què mesuren exactament aquests impactes i com es distribueixen dins el municipi. Més que confirmar una intuïció, el document ofereix una radiografia concreta de com un esdeveniment puntual activa i tensiona l’economia local.
  

Museus de la ciència a Espanya: mirall social més que aparador científic


  
Una anàlisi que revela com el context polític i econòmic condiciona el model, el relat i la funció pública dels museus científics.
  

El treball de Xavier Roigé, publicat a DEMESCI – International Journal of Deliberative Mechanisms in Science (vol. 3, núm. 1, 2014), examina el desenvolupament recent dels museus de la ciència a España amb una perspectiva que combina anàlisi institucional i lectura sociocultural.

Focs artificial al nostre cervell

Anita Collins explica què és el que passa en el nostre cervell quan escoltem o interpretem música

How playing an instrument benefits your brain - Anita Collins from Women's Federation Europe on Vimeo.

El patrimoni com a sistema econòmic i camp de governança


  
Parlar de patrimoni sovint remet a inventaris, conservació o identitat. L’Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya introdueix un altre desplaçament: llegir-lo com a sistema econòmic, com a cadena de valor i com a camp d’activitat amb lògiques pròpies. El document no només quantifica, sinó que ordena el sector i en fa visibles les dependències, les concentracions i els marges de creixement. La pregunta que hi ressona no és només què tenim, sinó com funciona i per a qui aquest sistema patrimonial.

Anuari SGAE 2014 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i  informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els sectors culturals següents: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2013 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici de 2012. Es pot dir que l’any 2013 s’observen els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).

El valor cultural com a experiència distribuïda


  
Com es construeix el valor cultural d’una experiència? Critical Mass: Theatre Spectatorship and Value Attribution proposa una resposta que desplaça els marcs habituals: el valor no és una propietat de l’obra ni un resultat mesurable, sinó un procés que es genera en la relació entre l’espectador, la representació i el context. L’estudi no intenta definir què és el valor, sinó entendre com emergeix, es transforma i es manté en el temps.
  

Europa Creativa 2014–2020 : només un nou programa o també una nova política cultural?

Cornelia Bruell | Institut per a les Relacions Culturals Internacionals (Ifa)

Publicació creada en el marc del programa de recerca de l’Institut de Relacions Culturals Internacionals alemany que proporciona una visió panoràmica dels principals canvis en el suport cultural europeu. El document debat sobre les posicions del Consell i del Parlament Europeu davant el nou programa Europa Creativa de la Comissió Europea per al marc financer 2014-2020. Així mateix, s’hi recullen les principals crítiques expressades pels diferents agents interessats (públic, societat civil i Parlament Europeu). Els aspectes més controvertits han estat, entre d’altres, el caràcter massa econòmic del nou programa, que posa l’èmfasi en els aspectes competitius, d’ocupació i desenvolupament estratègic de les audiències.

Clase creativa y factores de ubicación: las capitales autonómicas españolas

Antonia Sáez Cala | Ciudades, Núm. 17, 2014, p. 141-158

Resumen: La evidencia empírica constata una relación clara entre el logro económico y la presencia de capital humano cualificado. Determinar el tamaño y la distribución de la clase creativa en las ciudades autonómicas españolas a principios del siglo XXI constituye el principal objetivo de este trabajo. Asimismo, es objeto de investigación la probable relación entre la presencia de clase creativa y la posible relevancia de factores como la tolerancia y la diversidad para atraer a los miembros de la clase creativa.

Los hallazgos manifiestan una distribución desequilibrada y compleja de la clase creativa en las capitales autonómicas.