Apunts

Enquesta de participació i hàbits culturals. Informe i proposta d’enquesta


L’informe sobre l’enquesta té molt en compte la definició de les diverses formes de participació; les desigualtats en cultura; la perspectiva de gènere; l’àmbit digital en la participació cultural, i els motius de la no participació.
 

On són els públics? Què hi busquem els usuaris a la biblioteca municipal? Quins són els perfils dels qui anem al teatre o quins els hàbits musicals de la majoria d’habitants de la nostra vila? Tenim set de dades. És evident que necessitem tenir dades per conèixer millor el nostre entorn i poder actuar-hi en conseqüència.

L’Òpera del segle XXI

Get Close to Opera


Òpera, diversitat d’audiències i integració cultural i lingüística. Pot ser que molts de nosaltres no hàgim concebut aquests tres conceptes escrits l’un rere l’altre fins ara. I no pas perquè considerem de manera conscient que les vinculacions entre ells siguin forassenyades sinó perquè, simplement, mai abans se’ns havia passat pel cap pensar en això. A dia d’avui, però, i gràcies a la tasca de Get Close to Opera, ara aquests conceptes es poden trobar en una mateixa frase.
 

Les sales d’òpera i els projectes basats en l’òpera poden esdevenir espais per a la innovació social, la inclusió i el diàleg intercultural.

Hi ha vida més enllà de Bourdieu


De la distinció a la diferenciació ? Hervé Glevarec posar en qüestió la sociologia francesa sobre les pràctiques culturals. 
 

Hi ha vida més enllà de Bourdieu, aquest seria el clam que resumiria les paraules que Hervé Glevarec dedica a aquest llibre. I és que la interpretació sociològica dels gustos culturals que Pierre Bourdieu va fer a "La distinction"(1979), actualment pot gaudir d’altres interpretacions. Segons Glevarec, els gustos no son reductibles a la posició i l’origen social, perquè els usos socials de la cultura van molt més enllà de les situacions socials.

Set de cultura. Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona

Recentment s’han presentant els resultats de l’enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona, que té per objectiu principal conèixer les necessitats, el grau i tipus de participació i les inquietuds culturals de la ciutat.

Les tres grans preguntes que aborda l’enquesta són:
 

  • Com és la participació cultural a Barcelona i quins són els principals factors que expliquen les seves desigualtats?
  • Quines necessitats culturals es poden detectar entre la població?
  • Quina és la valoració que fa la població sobre la participació en la vida cultural de la ciutat?

Seducció digital a les sales. 'Art Museum Digital Impact'


Cleveland in Museum of Art (CMA)
  

Molts equipaments museístics i culturals es troben immersos des de fa temps en una cursa constant per seguir sent rellevants en un món dominat per les novetats digitals i la creixent demanda de les audiències de viure experiències que, per anar bé, han de ser cada vegada més sorprenents i superar-se l’una rere l’altra.

L’activisme social: el canvi que els museus necessiten?

L’activisme als museus és una pràctica cada vegada més present, que reivindica el seu espai a uns equipaments com ara els muses que els hem d’entendre com a espais socials. Hi ha un creixent reconeixement de que els museus no son espais neutres lliures d’opinions polítiques, ans el contrari, tenen una forta influència sobre els aspectes que afecten a l’actualitat social. Aquest procés de desmentir la neutralitat dels museus és quelcom que connecta amb el compromís polític propi del moviment feminista. De fet, les pràctiques feministes son recorrents en els exemples que veiem al llarg del llibre sobre l'activisme als museus. Adonar-se que l’aparent neutralitat és en realitat el punt de vista del dogma dominant blanc i heteropatriarcal fa que la nostra mirada canviï. Adoptar un posicionament no neutral implica agafar una actitud activista en contra de la repressió de les minories. La neutralitat està cada vegada més qüestionada i el caràcter polític dels museus és més evident. Avançar cap a l'activisme als museus és anar cap a la direcció on els museus tenen un caràcter marcadament social, on aspectes com ara l’apropament amb la comunitat, el posicionament polític o la creació de xarxes entre diversos equipaments son claus per entendre la nova manera de fer dels museus.

Tastet de bones pràctiques: inspirar, aprendre i compartir experiències culturals


  
Un recorregut per iniciatives locals que demostren com projectes ben dissenyats poden generar impacte social, fomentar participació i enriquir comunitats.
  

Identificar una necessitat, dissenyar una activitat al respecte, definir el nostre públic i posar-la en marxa. I després?

Cultura fresca: repensar la creativitat amb aire i energia


  
Una entrada que reivindica una mirada lleugera però profunda sobre la cultura per crear espais d’experimentació, vida i transformació social.
  

A l’estiu la cultura surt a les places, jardins, platges i fins i tot piscines de tot Catalunya. Alguns exemples són:

Cinema a la fresca al mNACTEC de Terrassa o als jardins de la Casa Rull de Reus; gaudir del’òpera del Liceu a més de 100 indrets; arrebossar-se els peus a la platja de Palamós o bé estar en remull a un piscina mentres es segueix la trama d’una pel·lícula.

Cultura i llibertat: per una cultura que no es redueixi a mercat ni a normes fixes


  
Una reflexió sobre la culturafreedom com a concepte que reivindica la capacitat de la cultura per existir més enllà de constriccions preestablertes i per donar espai a la creativitat, la diversitat i les formes de vida alternatives.
  

El que coneixem com a ordre mundial és cada vegada més canviant -i ho fa més de pressa- la qual cosa sovint fa perillar els sistemes democràtics a molts països del món

Educar en l’era digital: repensar l’aprenentatge i la cultura tecnològica


  
Una reflexió sobre com la tecnologia no és només una eina addicional, sinó una dimensió que transforma les pràctiques educatives, culturals i socials.
  

Preparats (responsablement) per a la revolució 4.0

Actualment, “en la cultura i l’educació, la tecnologia sens dubte és un dels vectors més poderosos de transformació”, dèiem en la primera part d’aquest post, entenent els avenços tecnològics com els llenguatges, les eines i les possibilitats expressives que utilitzem en el dia a dia per a comunicar-nos.