Destacats

Les arts en temps de pandèmia al núm. 27 de la revista Artnodes

Laura Benítez, Erich Berger (coord.) | UOC

Com ha afectat i transformat la pandèmia de la COVID-19 a les pràctiques artístiques? Quines se n’han fomentat? El darrer número de la revista Artnodes, centrada en la reflexió que interrelaciona l’art, la ciència i la tecnologia, publicada per la Universitat Oberta de Catalunya, dedica el seu monogràfic a les arts en temps de pandèmia.

El número 27 d’aquesta revista científica, dirigida per Pau Alsina, inclou aquest monogràfic compost d’onze articles que reflexionen al voltant de les qüestions anteriors i que identifiquen algunes de les bretxes que s’han obert per pensar en escenaris d’un futur postpandèmic.

Pel desmantellament de la indústria de les arts visuals

Daniel G. Andújar

Han perdut els museus les funcions per a les quals han estat creats? Les figures de l’artista i de la societat han quedat relegades a un segon pla? Quina instrumentalització es fa d’aquestes institucions per part de la política cultural? Quin paper juguen els processos artístics i socials del seu entorn? Què hi ha de les missions que fonamenten els museus? Cancel·lació d’activitats i projectes, baixada d’ingressos dels artistes i dels professionals de la cultura i, fins i tot, el tancament d’institucions museístiques. S’obre la capsa de Pandora dels museus.

La pandèmia impacta de ple als creadors de carrer

El sector de les arts de carrer està molt tocat per l'anul·lació d'actuacions per la pandèmia. La forta caiguda d'activitat i d'ingressos ha colpejat uns artistes que ja treballaven a precari. Ara alerten que el futur d'aquest sector està en perill.

Així ho recull l’informe que ha publicat la Fundació Carulla, creat en aliança amb les organitzacions Street Art Manifiesto i l’Associació Plataforma Arts de Carrer. Una enquesta que recull les respostes de 300 creadors actius i que posa xifres a l’impacte de la pandèmia en un sector, els de les arts de carrer, ja de per si fràgil i precari.

Arts escèniques i covid-19. Un any de canvis

Aquest informe, publicat el desembre de 2020 per l’International network for contemporary performing arts (IETM), explora com s’ha adaptat el sector de les arts escèniques a l’actual context de pandèmia, i identifica algunes dels mètodes de supervivència més interessants dutes a terme pel sector en països d’arreu. A més, també ofereix recomanacions als responsables polítics sobre com donar suport al sector actualment, en un futur proper i a llarg termini.

Enric Puig Punyet, nou director d'Arts Santa Mònica


El seu projecte té una "mirada trencadora" sobre la institució, que aspira a convertir en laboratori.
 

El Departament de Cultura ha nomenat Enric Puig Punyet com a director del Centre d’Arts Santa Mònica durant els propers quatre anys. Puig ha estat escollit tant per la seva trajectòria com per la qualitat de la seva proposta de direcció del centre, que defineix un model i unes línies estratègiques que han de convertir l’Arts Santa Mònica en un centre de referència per a les arts contemporànies.

Martí Manen «És un contrasentit la idea de museu com a màquina econòmica»

El dilluns 4 de gener, a la secció de cultura del diari El Punt Avui, es va publicar una interessant entrevista de Maria Palau a Martí Manen, membre d'Interacció. En l'entrevista, Manen reflexiona sobre art, covid, institucions, Barcelona, Manifesta....

El crític i comissari Martí Manen (Barcelona, 1976) ja fa molts anys que viu a Suècia, però mai ha trencat el vincle amb el context artístic català. De fet, des del centre que dirigeix, Index, ha bastit un pont de relacions. Ara han acordat amb el Macba portar-hi, el 2022, l’exposició de Fina Miralles. Amb ell parlem de la situació de l’art aquí i allà, travessada per la crisi actual i alhora per sensibilitats diferents per afrontar-la.
 

Carol Duran és la nova directora del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT)


Carol Duran relleva Jordi Fàbregas en la direcció artística del festival Tradicionàrius i el CAT. El ja exdirector segueix vinculat al certamen i prepara la producció inaugural de la 34 edició
 

Carol Duran és la nova directora del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) i del festival de folk homònim després de 33 anys liderats per Jordi Fàbregas, que es va acomiadar la primavera passada. La institució ho ha oficialitzat aquest dimecres, però la músic i gestora cultural es va incorporar al càrrec al setembre per treballar en la confecció de la 34a edició del festival Tradicionàrius, en la qual participaran Sabor de Gràcia, Vega, Cocanha i Marala, entre molts altres. Duran ha explicat que vol sumar més dones a la programació i, en el llarg termini, fomentar la internacionalització del festival. Al seu torn, Fàbregas manté el vincle amb l'equipament i el festival i dirigirà l'espectacle inaugural de la propera edició, 'Almanac'.

Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts visuals. Entrevista a Óscar Abril Ascaso.

En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona) Óscar Abril Ascaso va presentar el curs: "Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts visuals", a l’Espai Claustre celebrat online els dies 11 i 12 de novembre.

Óscar Abril Ascaso és historiador de l'art i gestor cultural, ha sigut co-responsable del simposi CopyFight, responsable d'exposicions de Sónar,  de nous formats de la Fàbrica de Creació d'Arts en Viu de L'Estruch de Sabadell i director de La Laboral de Gijón, entre d'altres.

Dones i cultura. La necessitat de passar de la igualtat formal a la igualtat efectiva

Han transcorregut tretze anys des de la promulgació de la Llei orgánica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i en el dia d’avui les dones continuen sent "invisibles'. Es miri des d'on es miri, els estudis amb perspectiva de gènere que analitzen les dinàmiques dels diferents sectors culturals demostren una desigualtat clara entre homes i dones des de l'àmbit de la representació fins a la direcció de les institucions.Us presentem tres dels estudis que s'han publicat recentment que demostren que la desigualtat de gènere en el sector cultural és una piràmide de profundes ramificacions. 
 


​L'Anuari de la Música 2020 anuncia la pitjor crisi de la història

La indústria musical ha previst una situació catastròfica després de la remuntada de l'exercici de 2019, que augurava una important recuperació postcrisi financera.
 

L'augment de la facturació del 2019 no resistirà els números negatius del 2020 que estimen unes pèrdues de vuitanta-vuit milions d'euros en la indústria catalana del directe.

L’enquesta sectorial de la indústria del directe, realitzada per ARC, calcula que s’hauran suspès un 80% de concerts (16.500) i s’haurà perdut un 94% d’espectadors (12,3 milions).

La davallada per la pandèmia augura una hecatombe en tots els àmbits amb un retrocés del 65% de facturació de les discogràfiques, el 95% de les sales i el 75% dels músics.