Destacats

Els set sabers d’Edgar Morin i l’Agenda 2030


Unesco
 

No hi ha democràcia sense tenir en compte qüestions ètiques, no hi ha desenvolupament sostenible sense pensar en el nostre lloc al planeta i no hi ha una perspectiva conscient dels drets humans si no aconseguim entendre’ns els uns als altres. La vinculació dels set sabers necessaris per a l’educació del futur del filòsof Edgar Morin amb l'Agenda 2030 és clara.

Què és la cultura?


Relatoria de la primera conversa del Cicle de Debats KULT, amb la participació de Míriam Cano, Helios F.Garcés, Xisca Homar i Adrià Pujol.
 

L’Ateneu L’Harmonia va acollir el dijous 16 de setembre la primera conversa del Cicle de Debats KULT, que se celebren durant la tardor del 2021 en quatre espais comunitaris i culturals de Barcelona. Aquests debats volen ser un espai temporal de pensament per compartir reflexions i experiències que contribueixin en el debat sobre el model cultural i les noves formes de la participació de les comunitats en la creació i difusió de continguts culturals.

Repensar el patrimoni a través els béns comuns i el "commoning"


Ministère de la Culture - DG Patrimoines
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives.

Revista CCK: el potencial de la cultura metropolitana


Fundación Kreanta
 

El darrer número de la revista CCK sobre ciutats creatives, fruit de la iniciativa Ciudades Creativas Kreanta, posa el focus del seu monogràfic a la cultura metropolitana, és a dir, al paper que juguen les ciutats petites i mitjanes d’entorns metropolitans i al seu potencial com a agents per articular l’economia creativa en paral·lel a unes metròpolis congestionades.

Impacte econòmic de la Covid-19 a les indústries culturals i creatives: un panorama global


Unesco
 

Com hem anat veient durant els darrers mesos a Interacció – i com bé ha pogut comprovar el sector de primera mà – les indústries culturals i creatives (ICC) han sigut un dels sectors més afectats per la Covid-19.

Després de la pandèmia: de qui són els espais de la cultura?


  
La pandèmia va accelerar la digitalització de la cultura, però també va obligar a mirar de nou els espais físics. Places, carrers, biblioteques, centres cívics, museus, parcs i equipaments culturals van deixar de ser elements de fons de la vida quotidiana per convertir-se en objectes de debat públic. La interrupció de les activitats presencials va fer visible fins a quin punt aquests espais no són només contenidors d'activitats, sinó infraestructures essencials de relació, participació i ciutadania.

El valor de la cultura per construir comunitats igualitàries i socialment sostenibles


Göteborgs Stad
 

Per què cal que les administracions públiques inverteixin en cultura? Quin és l’important rol de l’administració cultural? Amb l’objectiu de descriure la complexitat de mesurar el valor de la cultura i els seus efectes positius en la societat, Klas Grinell, expert en cultura i professor de la Universitat de Göteborg, ha elaborat l’informe “The value and social effects of culture

Arteterapia vol. 16: com contribueixen l'art i l'artteràpia a pal·liar els efectes del trauma?


Universidad Complutense de Madrid | Ediciones Compluense


Us presentem la revista científica Arteterapia. Papeles de arteterapia para la inclusión social, publicada anualment per la Universidad Complutense de Madrid (UCM), dedicada a estudis que aborden aspectes clínics, educatius, socials i culturals de l'artteràpia i altres àmbits que cerquen una major inclusió social a través de la pràctica i l’educació artística.

Què poden fer l’art i la cultura per a la transformació ecològica?


Istanbul Foundation for Culture and Arts (İKSV)
 

Reflexionar i trobar solucions per reduir l’impacte de la crisi climàtica és – no cal dir-ho a aquestes alçades – una qüestió que ha de ser central per a les arts i la cultura.

Com millorar l’experiència als museus a través de les emocions i l’aprenentatge


NEMO - Network of European Museum Organisations
 

Les emocions fomenten l’empatia en els visitants de museus, són una condició prèvia per a l’aprenentatge i, fins i tot, influeixen en el disseny dels espais museístics. Per tant, no seria cap desgavell pensar que els museus haurien de tenir en compte aquest factor per connectar millor amb els visitants apel·lant a les emocions.