Interacció

Quan érem petits, anar al cinema era una festa. Fins i tot alguna festa d’aniversari la celebràvem allà. Des de fa uns anys bona part de les sales del territori acullen la Festa del Cinema. Entre el dilluns 7 i el dimecres 9 de maig les sales s’han omplert gràcies a una nova edició. El desembre de 2017 hi van participar 1.633.364 espectadors. Tot va començar el 2009 quan diverses organitzacions van intentar promoure l’assistència al cinema en plena crisi. Per a molta gent, aquest certamen és l’única oportunitat d’anar al cinema al llarg de l’any. Per què? Perquè es pot permetre una entrada. El motiu: el preu, 2’90€. Però avui en dia, podem celebrar una ‘festa del cinema’? Us donem motius pel ‘sí’ i pel ‘no’.

SÍ → Cada vegada més el cinema català i en femení es consolida en el panorama cinematogràfic. Una bona mostra és l’última edició del Festival de Màlaga, en què les pel·lícules de dones sorgides de l’ESCAC van tenir un protagonisme destacat. Catalunya és un pou de talent audiovisual. A més, arreu segueixen reneixent antigues sales de cinema amb propostes de cartellera alternatives.

NO → La producció audiovisual catalana està ferida de mort. Tal com recordava Joan-Josep Puigcorbé, diputat de cultura de la Diba, en una entrevista recent. I és que un canvi de criteri en l’aplicació de l’IVA ha empès el sector a una situació crítica. A més, un informe ha posat de manifest que més d’un terç de la població de l’Estat espanyol viu en un municipi sense sala de cinema. Com podem celebrar una festa així?

Passi el que passi, ens veiem davant de la pantalla gran. Com deia Humprhey Bogart a Casablanca, sempre ens quedarà París.

Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris