Interacció

La conferència de Franco Berardi ha estat l’eix central del darrer dia d’Interacció 15. Sota el títol "De les biopolítiques culturals a l'emancipació. Reptes i estratègies de futur", el filòsof italià ha instat a repensar la cultura perquè esdevingui «l’espai on el poeta i l’enginyer es troben per redefinir la relació entre necessitat i desig». 

Berardi ha començat la seva exposició definint el nostre temps com «una època d’agonia de la democràcia» i ha argumentat aquesta asseveració detallant que «el problema de la nostra societat és la desproporció entre la quantitat i velocitat de la informació i el temps necessari per prendre decisions». Segons el filòsof, s’han creat «automatismes que redueixen la capacitat de decisió conscient pròpia de la democràcia».

Davant la «guerra global i fragmentada alhora» que viu el món actual, Franco Berardi ha fet una crida als «treballadors cognitius» perquè «reprogramin la màquina» i es puguin trencar tendències que considera pernicioses, com «l’obsessió del creixement», ja que per a ell «la sobrietat és l’autèntica riquesa: el que necessitem és temps, afecte i educació».

Conclusions dels eixos temàtics i cloenda institucional

Abans de la conferència de Berardi, els animadors dels diferents eixos d’Interacció 15 han fet un repàs a idees que han sorgit a les sessions de dimecres i dijous. Com a temes recorrents destaquen la demanda d’un observatori cultural amb participació interinstitucional i pluridisciplinar, i sobretot la necessitat d’un pacte nacional per vincular educació i cultura.

De l’eix El paper dels creadors i la creació en la gestió cultural, Martí Sales ha destacat aportacions com l’aposta per l’acompanyament i la mediació de Carles Giner, l’experiència creativa de David Carabén a Fabra i Coats, la independència creativa de Francesc Serés, o l’alerta a la uniformització cultural i de pensament de José Ramón Ubieto.

Eduard Escoffet, per resumir les idees sorgides entorn de l’eix Com es dibuixen les noves fronteres entre espais físics i virtuals, ha recordat com Bernat Ruiz-Domènec reivindicava el rol imprescindible dels prescriptors –idea que també defensava Marta Cano, la preocupació per la preservació de l’art digital de Roberta Bosco, o la crítica al ciberoptimisme de Joaquim Rius Ulldemolins.

Ingrid Guardiola, per la seva banda, ha abordat l’eix Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura fent un recordatori d’idees dels diferents convidats al debat, entre les quals destaquen que la gestió comunitària té dècades de tradició i que es revifa en moments de crisi o que ni tota gestió institucional és homogeneïtzadora ni tota gestió comunitària transformadora, en una clara demanda perquè es comparteixin els valors de totes dues.

Per últim, Xavier Fina ha remarcat que aquesta edició d’Interació ha donat veu a sectors més joves i provinents de disciplines que no són la gestió cultural. I com a crítica i resum de l’eix Panorama ha posat damunt la taula que «hem sigut postmoderns sense ser moderns» i que «parlem de disgregar quan encara no tenim res prou sòlid».

El punt i final a Interacció 15 l’ha posat el coordinador de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona, Josep González-Cambray, que també ha insistit en la necessitat de canviar el paradigma que separa cultura i educació, tot recordant que en l’actual mandat aquesta institució ja ha integrat els dos àmbits sota una mateixa àrea.