Interacció

Martí Sales (Barcelona, 1979) és un escriptor, poeta, traductor, músic i crític cultural català, conegut per la seva obra irreverent, experimental i molt vinculada a la cultura underground.

Ha escrit articles, bildungromans en vers, texticles, manifestos, llibrets d'òhpera, cançons esgaripades amb els Sirles, nits octosil·làbiques i diccionaris. Ha traduït una pila de llibres: de Ray Bradbury a Patti Smith, passant per Kae Tempest, John Berger, Kurt Vonnegut o John Fante. Ha fet d'actor i de tècnic de llums, de mestre i de cambrer, de negre literari i de repartidor de paneres de Nadal.

Ha dirigit festivals de poesia i el Fans de l'Alcover-Moll, un pòdcast sobre lletres de cançons. Ha participat en seminaris de traducció a Kerala, Eslovènia, Galícia i Alemanya. És membre de la cooperativa d'habitatge Ruderal. 

Martí Sales és una veu destacada de la literatura catalana contemporània, especialment per la seva actitud trencadora i el seu estil directe, ple d’humor i crítica social.

Una veu meravellosa que avui ens ajuda a vestir les recomanacions del mes de Sant Jordi.

Escolto:

Tot el que comparteix Illa dels Monstres i el que editen Discos Pinya i Sirulita Records.

Llegeixo:

Estic flipant amb Els miserables, de Victor Hugo: gran meravella!

Tot el que publica Documents Documenta i Roure Edicions.

I un dels llibres més importants dels últims anys: The Dawn of Everything, de Graeber i Wengrow.

Algú que trobo molt interessant:

El Carlos Acevedo, llibreter a la Laie.

L'artista i activista Marina Monsonís.

Segueixo aquestes organitzacions: 

   Ojalà Estë Mi Bici.  

   La gent del Konvent.

   L'Escola Bloom.

   L'Hospital de Campanya Santa Anna.

Quin és el principal repte que tenen les polítiques culturals locals actualment?

Fomentar, incentivar, possibilitar la creació integrada a la vida de tothom —com a la famosa carta de Kurt Vonnegut—, no només dels professionals, recuperar l'art perquè sí, per l'alegria de fer-ne, reivindicar una cultura allunyada de l'èxit i del mercat, deixar de valorar les obres en termes quantitatius (sisplau, quan pregunto com ha anat un concert o una obra de teatre o un recital, no em respongueu: «molt bé, hi havia molta gent», vull saber què ha passat, no quanta gent hi havia), combatre la globalització —la uniformització lingüística i cultural— amb la riquesa lingüística i cultural pròpia —amb tots els empelts i inspiracions que no responguin una estratègia colonitzadora.

Què destacaries de la teva feina?

Si tenim en compte que el procés de creació comença i es desenvolupa molt abans de l'acte de l'escriptura —del gargotejar o teclejar, vaja—, com a mínim en el meu cas —i tinc constància que en el de molts altres autors—, destacaria el fet que escriure és una feina molt més col·lectiva del que es pensa, i que precisament una de les potències de tot acte creatiu és rebentar la falsa autosuficiència de l'individu, agermanar-nos i inspirar-nos mútuament. 

Això no em deixa dormir:

L'abús de poder en totes les seves manifestacions.

Què voldries posar en valor de la teva feina quotidiana vinculada amb la cultura?

La formació contínua.

Què destacaries d’Interacció?

Els articles de la Roser Mendoza.

_____________________________________________________________________