Interacció

Segona quinzena de juny i, mentre les revetlles il·luminen places i carrers, també ho fan les iniciatives culturals que arreu del territori posen en valor el patrimoni, la creació i la comunitat. En aquest #Som311 recollim 15 notícies dels municipis de la demarcació de Barcelona —sense oblidar els més petits ni els que treballen des de la constància— que ens parlen de cultura viva, de compromís públic i de polítiques que vinculen passat i futur, proximitat i transformació. En ple estiu, la cultura no s’atura: s’arrela i s’expandeix.

1. La Capsa celebra 30 anys com a motor musical del Prat

L’Ajuntament del Prat celebra els 30 anys de La Capsa, un equipament de referència impulsat per les demandes del jovent local als anys 90. El projecte, que combina música, creació i participació comunitària, ha estat clau per a generacions d’artistes i públics. L’efemèride es commemora amb una marató musical, una exposició al Cèntric i la 15a edició del videoclip Al meu ritme, reforçant el vincle de l’equipament amb el territori i el seu paper en les polítiques culturals de proximitat.

Font: Delta Llobregat
  

2. El Parlament assegura finançament públic per al futur del Vinseum

El Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que garanteix una aportació de 200.000 € anuals per a 2026–2028 i de 100.000 € per a 2029–2030 per al Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi del Penedès . Aquesta mesura reforça el compromís públic amb la preservació del patrimoni vinícola i l’activitat de l’equipament, consolidant-lo com a recurs cultural i turístic de referència a la comarca. La decisió ha rebut suport transversal per assegurar la viabilitat i continuïtat del projecte.

Font: La Fura
  

3. Sitges aposta per l’audiovisual local amb una finestreta única per a rodatges

L’Ajuntament de Sitges activa la nova Sitges Film Office, una finestreta única per facilitar l’accés a localitzacions i serveis municipals per a rodatges. L’objectiu és potenciar el municipi com a escenari audiovisual i reforçar l’impacte econòmic i cultural del sector. A més, es preveu impulsar el talent local amb un concurs adreçat a joves, per fomentar la indústria audiovisual de quilòmetre zero. La iniciativa enllaça promoció territorial i suport a la creació com a línies estratègiques de política cultural.

Font: cultura21
  

4. Entitats i Festa Major de Sant Cugat: més suport i flexibilitat per a la cultura local

Durant la Festa Major de Sant Cugat, amb més de 400 activitats i gran afluència de públic, una vintena d’entitats han demanat a l’Ajuntament simplificar la burocràcia i facilitar espais i recursos per reforçar l’activitat cultural i comunitària. Les associacions reclamen més flexibilitat per adaptar-se a la realitat de les entitats i millorar l’accés als ajuts municipals. El consistori valora positivament la participació a la festa i s’obre a escoltar les demandes, reforçant així les polítiques culturals locals i el suport al teixit associatiu.

 Font: cugat i cugat
  

5. Reafina aposta per democratitzar la música clàssica a Badalona

Un grup de joves músics impulsa a Badalona el festival Reafina, un projecte que vol apropar la música clàssica a nous públics des d’una mirada oberta i inclusiva. La iniciativa, que compta amb el suport de l’Ajuntament i entitats locals, programa concerts gratuïts, accions comunitàries i activitats pedagògiques. El festival es posiciona com una eina de transformació cultural que defensa que la música clàssica és un dret i una experiència compartida, en sintonia amb una política cultural d’accés universal i participació activa.

Font: culturab
  

6. Pontons impulsa la preservació del patrimoni amb un nou mapa cultural

L’Ajuntament de Pontons ha presentat el primer Mapa de Patrimoni Cultural del municipi, elaborat amb el suport de la Diputació de Barcelona. El document recull 209 elements, des de jaciments prehistòrics fins a masies medievals, i inclou patrimoni immaterial com la Fira de la Poma. Aquesta eina servirà per planificar accions de conservació, difusió i gestió del patrimoni local, reforçant la política cultural municipal i la vinculació de la comunitat amb el seu llegat històric.

Font: eixdiari
  

7. Sant Fruitós projecta Can Figueras com a nou centre cultural local

L’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages presenta les línies mestres per transformar Can Figueras en un equipament cultural i social de referència, amb noves dades històriques i arquitectòniques. La finca, exemple del racionalisme construïda el 1931 i adquirida pel consistori el 2017, iniciarà el procés per ser catalogada com a BCIL. El projecte busca posar en valor el patrimoni local i reforçar la política cultural municipal amb un espai obert a la ciutadania.

Font: naciodigital.cat
  

8. L’Aurora tanca temporada amb més de 3.800 espectadors i consolidació de l’escena local

El Teatre de l’Aurora d’Igualada ha tancat la temporada 2024‑2025 amb una participació de 3.800 espectadors en 21 espectacles i un total de 54 funcions, arribant a una ocupació mitjana del 70 %  Entre la programació, ha destacat una desena d’obres amb entrades exhaurides, incloent títols com Tota aquesta por que ara tinc, Jo, travesti, Zloty, i el festival infantil elPetit . L’equipament ha reafirmat el seu compromís amb la creació pròpia: ha estrenat Història d’un lladre, producció local gestada amb la Fira Mediterrània de Manresa, amb text de Carles Batlle, direcció de Joan Arqué i música d’Arnau Obiols. Gestionat per la cooperativa cultural Unicoop, l’Aurora manté una política cultural de proximitat que promou la diversitat escènica i l’accés de la ciutadania a la cultura, reforçant la seva rellevància en les polítiques culturals municipals i comarcals.

 Font: veuanoia
  

9. Quatre municipis del Bages uneixen forces per activar el projecte Patrimoni Obert

Aguilar de Segarra, Fonollosa, Rajadell i Sant Mateu de Bages han posat en marxa Patrimoni Obert, un projecte comunitari de conservació i difusió del patrimoni local amb suport veïnal i institucional. Inclou una plataforma digital, restauracions, rutes culturals, accions educatives i documentals sobre la memòria oral. L’objectiu és reforçar el vincle amb el territori i convertir el patrimoni en una eina de cohesió i identitat compartida, amb una mirada innovadora que vincula cultura, educació i desenvolupament local.

Font: naciodigital
  

10. Navarcles inicia un estudi municipal per protegir el patrimoni històric

L’Ajuntament de Navarcles ha impulsat un estudi local per identificar i protegir el patrimoni municipal. Aquesta iniciativa contempla un mapa cultural que recull elements immobles, mobles, documentals, immaterials i naturals, amb l’objectiu de prioritzar accions de conservació, recerca i dinamització comunitària . Inserida dins l’estratègia de regeneració del nucli antic, l’acció complementa altres projectes com la rehabilitació del Mas Aguilar i la pacificació de la plaça Aguilar, reforçant la política cultural local a través de la planificació, la participació ciutadana i la recuperació del llegat històric.

Font: regio7
  

11. Santpedor restaura pergamins reials per preservar la memòria històrica local 

L’Ajuntament de Santpedor impulsa la restauració i catalogació de 90 pergamins dels segles XIV al XVI. El projecte preserva privilegis reials i disposicions que van regular la vida política, econòmica i social de la vila, destacant-ne el paper com a vila reial amb pes polític i comercial al Bages medieval. La iniciativa reforça la política cultural municipal, garantint l’accés públic al fons i obrint camí a noves activitats de difusió i valoració del patrimoni documental.

Font: naciodigital
  

12. Torelló digitalitza i difon fons fotogràfic local

L’Arxiu Municipal de Torelló ha presentat una nova eina de difusió del seu fons fotogràfic, accessible a través del web cultural municipal. La plataforma permet consultar imatges històriques cedides per ciutadans i entitats locals, integrades en el Repositori Digital “Trencadís” i altres col·leccions. Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament facilita l’accés públic, promou la participació ciutadana en la identificació del patrimoni visual i reforça la preservació del patrimoni documental a la comarca. Aquesta eina és fruit de la col·laboració amb la Xarxa d’Arxius Municipals i donarà suport a investigadors i escoles.

Font: torello
  

13. Bigues i Riells del Fai presenta un pla lector com a prova pilot comarcal

L’Ajuntament de Bigues i Riells del Fai ha presentat el seu Pla de Lectura Municipal. El projecte, liderat des de la biblioteca i construït amb un grup motor ciutadà, vol fomentar la lectura a totes les edats i reforçar la funció social i educativa de la biblioteca. El pla vincula lectura i territori, promou el pensament crític i la cohesió social, i esdevé el segon pla pilot a la demarcació, després de Vic, dins l’estratègia cultural i educativa del municipi.

Font: revistadelvalles
  

14. L’Estany recupera cançons locals i impulsa la memòria popular

L’Ajuntament de L’Estany ha presentat un llibre que recull onze cançons exclusives del poble, moltes d’elles transmeses oralment per dones majors i creades per mossèn Bernat Fargas a mitjan segle XX. La iniciativa inclou activitats a l’escola i sessions de caramelles per fer créixer el vincle comunitari. El projecte reforça la preservació del patrimoni immaterial i la memòria col·lectiva, integrant cultura, educació i participació ciutadana en la vida local.

Font: El 9 Nou
  

15. El Ple de Sant Cugat rebutja la censura cultural de Vox 

El Ple municipal de Sant Cugat (16 de juny) ha aprovat una moció, presentada per ERC amb el suport de Junts, PSC, la CUP i En Comú Podem, que denuncia la "censura cultural" perpetrada per Vox després de la seva participació en una protesta contra l’obra Altsasu al Teatre-Auditori. La moció reitera el compromís de l’Ajuntament amb la llibertat d’expressió i la pluralitat cultural. El PP i Vox hi han votat en contra.

Font: totsantcugat

Hi ha una aposta clara per polítiques culturals que parteixen del territori i que connecten amb la ciutadania: des de la preservació del patrimoni documental a Santpedor i Torelló fins a l’impuls de la creació jove a Badalona o Sitges, passant per projectes que vinculen lectura, memòria i educació. També emergeixen iniciatives comunitàries com Patrimoni Obert o el mapa cultural de Pontons, que obren la porta a una nova manera de mirar el patrimoni com a eina de futur. I, rere tot això, una administració local que escolta, adapta i actua. Perquè les polítiques culturals, quan són arrelades i compartides, esdevenen motor de cohesió i creativitat.

 __________________________________________________________________________________________________________