Cultura, educació i comunitat com a política de ciutat

Publicat per Interacció el 09/02/2022 - 13:00 | Última modificació: 12/05/2026 - 09:14

Moltes polítiques municipals durant anys van treballar cultura i educació com àmbits separats. D’una banda hi havia els equipaments culturals, la programació i les activitats artístiques. De l’altra, les escoles i els processos educatius. La publicació IntersECCions. Educació, Cultura, Comunitat, editada per l’Ajuntament del Prat de Llobregat el 2021, parteix d’una idea diferent: la transformació social només és possible si cultura, educació i comunitat deixen d’operar en compartiments estancs i es construeixen com un ecosistema compartit.

El document recull els primers cinc anys del programa IntersECCions, una aposta municipal que situa la cultura i l’educació com a eixos vertebradors de ciutat. El projecte no es presenta com una suma d’activitats culturals i educatives, sinó com una infraestructura relacional capaç de connectar escoles, equipaments, artistes, entitats i ciutadania. La idea d’“intersecció” funciona aquí com a metàfora política: generar espais de trobada, circulació i corresponsabilitat entre actors que tradicionalment treballaven separats.

Un dels aspectes més rellevants del llibre és que no parla només d’accés a la cultura, sinó també de drets culturals, participació i equitat. El programa assumeix explícitament que les desigualtats socials afecten les oportunitats de participació cultural i educativa, i que les polítiques públiques han de construir condicions perquè aquestes oportunitats siguin efectivament compartides. La cultura deixa així de ser concebuda només com una oferta de consum i passa a entendre’s com una experiència col·lectiva vinculada a la vida quotidiana i al desenvolupament comunitari.

El volum també té interès perquè mostra una transformació institucional concreta. IntersECCions apareix com un “laboratori de polítiques públiques municipals innovadores”, orientat a construir formes de governança més transversals i dialogades. La publicació insisteix repetidament en la necessitat de superar les lògiques administratives fragmentades i de treballar des de processos col·laboratius, flexibles i comunitaris.

Especialment valuosos són els textos de Jordi Baltà Portolés, Judit Vidiella Pagès o Edgar Iglesias Vidal, que connecten el programa amb debats més amplis sobre drets culturals, sistemes d’aprenentatge i governança participativa. Baltà defensa que entendre escoles i instituts com a espais propis de la vida cultural amplia les oportunitats de participació ciutadana. Vidiella, per la seva banda, reivindica les pràctiques híbrides entre cultura i educació com a espais d’innovació, experimentació i ciutadania activa.

El llibre mostra una manera diferent d’entendre les polítiques culturals locals. No com una suma d’activitats o equipaments, sinó com una política de relacions, de drets i de construcció comunitària.