gestió cultural

Organització i desenvolupament de projectes, equipaments i serveis culturals. Criteri Inclou continguts sobre models de gestió, pràctiques professionals, organització institucional o gestió d’activitats culturals.

Els meus millors consells, de Rosa Cerarols


Arriba el març i el 8 M amb els nostres millors consells, de la mà de Rosa Cerarols, geògrafa cultural.

Llicenciada en Geografia, Màster en Antropologia Visual i Doctora en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professora al departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix docència en els graus d’Humanitats i Global Studies.

Els meus millors consells, de Yolanda Esteve Giner


Yolanda Esteve Giner és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, Màster en Gestió Cultural també per la UB i Postgrau en Direcció d’organitzacions i recursos humans per la UManresa-UAB i ha treballat sempre en l'àmbit de la gestió cultural.

Actualment és tècnica de cultura de l’Ajuntament de Manresa, on coordina projectes en l’àmbit de la literatura, la lectura i la divulgació del coneixement com el Festival literari Tocats de Lletra, la plataforma digital Manresa Ciutat Àgora, i els programes de xerrades de pensament Cosmògraf, El bosc pensa, Pessics de saviesa i Pessics de vida, entre d’altres. 

10a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals


 Els serveis culturals municipals avancen en la recuperació, però encara lluny del 2019
 

La Diputació de Barcelona ha publicat l’informe de resultats de la 10a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals, una eina clau per a l’anàlisi i la millora de la gestió cultural local.  Amb la participació de 31 municipis de més de 10.000 habitants, aquest estudi ofereix una radiografia detallada sobre l’estat i evolució dels serveis culturals municipals a la província de Barcelona.

1

Els meus millors consells, de Jordina Puntí Abelaira


Arriben els primers consells del 2025 i ho fan de la mà de la Jordina Puntí Abelaira.
      

Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Filosofia) ha cursat diversos màsters i postgraus en Cultura Popular i Tradicional, en Empreses Culturals i el Màster de Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona.

Ha treballat com a gestora cultural a Sant Cugat del Vallès, i ha estat la cap del Servei de Cultura de Cerdanyola, i de Patrimoni, Turisme i Innovació cultural a Sant Cugat, així com Directora de l’Àrea de Cultura.

Ocupar la institució des de la pràctica cultural


  
Durant molts anys, bona part de les institucions culturals han funcionat com a espais orientats principalment a mostrar, conservar o programar continguts. L’article “Guanyar espais per a la cultura”, publicat el 2023 a Quadern de les idees, parteix d’una altra hipòtesi: la cultura contemporània necessita espais capaços d’activar relacions, processos col·laboratius i formes compartides de producció cultural.  

Un museu que converteix el treball en patrimoni viu


  
El cas del Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) de Santa Perpètua de Mogoda resulta especialment interessant perquè mostra una transformació que va més enllà d’una renovació museogràfica. El projecte parteix d’una col·lecció local d’arqueologia i història per construir un equipament que vol explicar una qüestió universal: com el treball ha modelat les societats, els territoris i les formes de vida. El canvi de seu, la recuperació del patrimoni industrial del Vapor Aranyó, la redefinició del relat museològic i l’ampliació de serveis evidencien com un museu local pot esdevenir una eina de desenvolupament cultural i territorial.

La cultura davant una nova etapa política a la Generalitat


  
La consellera de Cultura ha presentat formalment el full de ruta de la legislatura: garantir els drets culturals, consolidar un sistema cultural fort i ben vertebrat, impulsar la creació artística, valoritzar el patrimoni i enfortir la cultura digital i audiovisual
 

‘Invertir en activitats culturals per als infants implica construir un espai on la qualitat i la innovació siguin una prioritat’


 Entrevista a Albert Puig, Gisel Noè i Cristina Alonso
 

Amb motiu del curs online ‘Les programacions culturals per a infants en els municipis’, que tingué lloc els dies 12 i 14 de novembre, hem entrevistat Albert Puig, periodista musical i director del festival Petits Camaleons, Gisel Noè, cap d’Acció Cultural del Servei de Cultura de l’ajuntament de Mataró i directora del M|A|C (Mataró Art Contemporani) i Cristina Alonso, co-directora artística del Teatre L’Artesà del Prat del Llobregat, i co-directora de l'Espai de recerca i residència Austràlia, a Buenos Aires.

Els meus millors consells, de Magalí Homs


Els dies 12 i 14 de novembre el CERC ha dut a terme la formació Les programacions culturals per a infants en els municipis i una de les formadores que l’han impartit ha sigut Magalí Homs i Ros, directora del Festival de literatura i arts infantil i juvenil (FLIC), que ens ha parlat dels programes que duen a terme per al  foment del gust de la lectura i la mediació literària, tant en l’àmbit educatiu com el cultural, i pel desenvolupament professional en l’àmbit de la Literatura Infantil i Juvenil.

La Magalí Homs i Ros és Directora de Tantàgora, serveis literaris i culturals.

La cultura adaptada a l’accessibilitat universal


La guia fa referència als àmbits de les arts escèniques, la música, les arts visuals, l’audiovisual i el llibre i l'objectiu és donar a conèixer la normativa, sintetitzar i ordenar en un únic document tots els usos a què fa referència al Codi d'accessibilitat de Catalunya.
 
 

El 30 de novembre de 2023 es va publicar al DOGC el Decret 209/2023 de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya que va entrar en vigor l’1 de març de 2024. La aprovació consolida un marc normatiu que aborda de manera exhaustiva la necessitat d’una societat accessible.