arts i creació

    
La creació artística pot generar espais de relació en què les persones deixin de ser definides per les categories que habitualment les identifiquen. La mirada de l’altre parteix d’aquesta possibilitat: posar artistes professionals i persones vinculades als serveis de salut mental a treballar conjuntament, no com a creadors i receptors, sinó com a participants d’un mateix procés creatiu.

Conseil des Arts du Canada

Es tracta d’un exhaustiu estudi sobre l’impacte social de les entitats de la dansa al Canadà, que pretén aportar nous coneixements en aquest àmbit artístic i una comprensió profunda de les repercussions que té en el benestar físic, afectiu i psicològic dels individus i de les comunitats.

Més enllà de tractar-se d’un informe molt complet sobre l’impacte de la dansa, ens aporta eines imprescindibles per a tot aquell professional interessat en desenvolupar estudis sobre l’impacte social, oferint una profunda descripció dels objectius i la metodologia emprada, així com les referències utilitzades per al desenvolupament d’aquest estudi.

    
Un minut pot ser suficient per qüestionar comportaments que tenim tan incorporats que gairebé han deixat de ser visibles. El curtmetratge «Desde el cariño», de Raúl Calvo Cámara, parteix d’una situació quotidiana i de l’humor per posar en evidència com les desigualtats de gènere també es reprodueixen a través de gestos, expectatives i relacions aparentment normals.

  
L’article d’Antoni Ramon Graells i Guillem Aloy Bibiloni analitza dos projectes singulars situats als límits físics i simbòlics de la ciutat: la Cartoucherie de Vincennes, a París, i la proposta de «Ciutat del Teatre» de Montjuïc, a Barcelona. A través de la comparació entre ambdós casos, els autors mostren com les arts escèniques han buscat sovint espais perifèrics per desenvolupar formes alternatives de creació, producció i relació amb la ciutadania.

Simon Mellor | Arts Council England

Les experiències personals i la percepció que tenim sobre les diverses manifestacions artístiques es presenten de manera ben diferent entre individus, el que dificulta la tasca de definició de la qualitat i l’excel·lència en l’àmbit cultural.

Un innovador sistema de mesura de la qualitat de les experiències del públics de la cultura s’ha posat en marxa a Anglaterra, després d’un període de prova dut a terme en 150 institucions i museus nacionals. Segons Simon Mellor, director executiu d’arts i cultura de l’Arts Council, la venda d’entrades o les opinions dels crítics són poc representatives per analitzar la qualitat ja que no donen resposta a qüestions com la percepció dels espectadors i la seva experiència.

El Quality Metrics

El projecte 'Quality Metrics', desenvolupat per responsables de la creació i exhibició i recolzat per l’Arts Council, reuneix valoracions pròpies (dels artistes i curadors), d’ altres professionals i opinions del públic per construir un mapa d’allò que hom pensa de la qualitat de les arts i de les experiències culturals.

Existen en el cine al menos dos escenas de violación sexual más perturbadora e incómodas que la que presenciamos en el inicio de Elle. Me refiero a los filmes Baise moi, (Fóllame en España) de Virginie Despentes, 2000, e Irreversible, del director Gaspar Noé, 2002. Estas dos películas están en las antípodas de lo que pretende el director holandés Paul Verhoeven, autor entre otras películas de Basic instinct, 1992 o Showgirls, 1995.

Se apaga la luz en el cine y con el negro de la pantalla se escuchan gritos que no podemos identificar si son de una agresión o de un acto sexual salvaje. La oscuridad se ilumina y vemos el plano de un gato que mira fijamente al fuera de cuadro que evoca la todavía desconocida acción. El director coloca al espectador en posición de voyeur, buscando que nos identifiquemos con la curiosidad primaria de los felinos.

Per anar completant el mapa de les residències per a artistes i creadors que podem trobar als petits municipis catalans, avui us presentem ‘Cal Gras’, una residència de producció artística que ofereix el servei d’alberg a aquells que vulguin gaudir de la tranquil·litat i la convivència en un entorn de creació. El centre, situat a Avinyó (el Bages) va començar a operar el 2008, i en paraules dels seus responsables «és node i punt de trobada entre artistes i, al mateix temps, proveïdor cultural al territori proper».

GarGar Festival Art Rural i Murals

Una de les hipòtesis prèvies amb les quals ens vam apropar a aquesta recerca de projectes culturals rellevants en els petits municipis catalans era la possible influència del neoruralisme en les seves diverses formes. És evident que aquesta visió és profundament urbanocèntrica, i què caldria sotmetre-la a la prova de moltes dades de les quals no disposem per validar-la, però de tant en tant sorgeixen algunes evidències que ens diuen que no anàvem tan desencaminats, com la del “Gar-gar Festival de Murals i d’Art Rural”, al micromunicipi de Penelles, a la Noguera (Lleida).

  
A Agramunt, el segon municipi més important de la comarca de l’Urgell (poc més de 5.000 habitants) s’hi troba el que potser és el museu d’art contemporani més important de la Catalunya rural, i que va ser el primer espai d’aquest tipus que es va obrir a les comarques de Lleida, l’Espai Guinovart. I per què a Agramunt? Quina és la relació d’aquesta figura tan rellevant de l’art català de la segona meitat del segle XX, Josep Guinovart, amb aquesta vila? El pintor ho va expressar així:

  
Teatrets d’Osona
  

Sovint es considera que un dels grans obstacles amb què es troben les polítiques culturals en els petits municipis és la manca d’estructures tècniques professionals. Les dades ens confirmen que només el 37 % dels municipis petits (els de menys de 5.000 habitants) de la demarcació de Barcelona tenen un tècnic o tècnica de cultura en plantilla, tot i que dos terços d’aquests municipis disposen d’una regidoria que inclou la cultura entre les seves competències.