arts i creació

La Oficina de la OEI y CONACULTA de México publicaron una memoria del I Festival Iberoamericano de Teatro Infantil y Juvenil que incluye presentaciones, reflexiones y disertaciones, a cargo de los participantes de la primera edición de este encuentro. El material constituye un importante aporte para quienes se desempeñan en la educación artística o en el teatro para niños.

  
Per què educar en imatges és avui tan essencial com ensenyar a llegir o escriure i com les escoles europees encara tenen molt per fer perquè això esdevingui realitat.
  

En una societat saturada d’imatges —pantalles, vídeos, publicitat, sèries o vídeojocs— saber “veure” no és innat, s’aprèn. L’educació audiovisual va més enllà de projectar una pel·lícula a classe com a recurs puntual.

  
  
  
Al llarg de molt de temps, el comissariat d’exposicions s’ha presentat com una pràctica de selecció, ordenació i legitimació artística. El comissari apareixia com la figura capaç de construir un relat coherent i donar sentit públic a unes obres determinades. Però què passa quan les pràctiques artístiques deixen de produir-se des de l’autoria individual i es construeixen a través de processos col·laboratius, mediacions socials i relacions comunitàries? El text d’Oriol Fontdevila, publicat dins el projecte Transductores 3, entra directament en aquesta tensió.
    

Tais Vidal, María Ruiz

Llibre digital que proporciona eines per desenvolupar intervencions artístiques i culturals en els centres penitenciaris. Les autores destaquen la importància i la necessitat de poder realitzar accions culturals, pràctiques artístiques i tasques de mediació cultural en l’entorn penitenciari. L’objectiu és garantir el dret a la cultura a les persones detingudes i dotar-les de nous valors, nous interessos, noves perspectives, noves actituds, noves capacitats i nous coneixements que els poden ser de gran utilitzat en els seus processos de reinserció.

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

lguien inventó en algún momento ese nefasto invento que es “El día de…”. Alguien pensó que así se conseguía centrar la atención sobre una actividad aunque sólo fuera por un día concreto, admitiendo así que el resto de los días pueda relajarse esa atención. Algo así pasa con el teatro que celebró su día internacional el 27 de marzo.

En ese día la International Theater Institute (Adscrita a la UNESCO) lanza algún que otro manifiesto escrito por algún profesional del mundo del teatro y este año el encargo se le ha hecho a Krystoff Warlikowski. El mensaje siempre es poético, con una cierta dosis lírica de reivindicación de una profesión, que (también) siempre se ve contrariada por adversidades.

En España ese mensaje del director polaco se ha acompañado del ya habitual discurso reivindicativo del IVA y de las condiciones crecientes de la precarización laboral.

L’AADPC encarrega anualment a una personalitat destacada que faci un manifest català del Dia Mundial del Teatre, però enguany l’associació ha donat veu a diversos professionals del sector. El motiu: dirigir-se a la ciutadania per demanar complicitat. Posant en dubte el lema “The show must go on”, cares conegudes expliquen com es reparteix una entrada entre impostos i costos, i el que queda a tots els professionals que fan possible un espectacle, i clamen un seguit de demandes per salvar el sector, com la reducció de l’IVA cultural.

Les primeres notícies vinculades a la destrucció d’elements patrimonials a Mosul o Nim-rud van generar un fort impacte mediàtic. Aquesta repercussió feia presagiar que les accions continuarien en les següents setmanes i mesos. Malauradament, les sospites es van fent realitat amb la destrucció de l’antiga ciutat de Hatra, a l’Irak o de Dur Sharrukin, capital de la civilització assíria durant el regnat de Sargon II (722-705 aC).

Aquest context traça diverses lectures. Per una banda ens transporta als diferents usos que es fan del Patrimoni Cultural. Estat Islàmic ha trobat un filó en aquest àmbit per disposar de publicitat gratuita a nivell internacional. Es fa un ús del patrimoni amb objectius polítics o ideológics. Res de nou. La bibliografia generada sobre aquesta tipologia d’usos és immensa. La recerca ens aporta continuament noves dades en aquest sentit, tant de conflictes ja passats, com dels avui actius desplegats per tot el món, amb casos vinculats a la destrucció i salvaguarda del patrimoni.

Jorge Luis Marzo  | Periférica, revista para el análisis de la cultura y el territorio, núm 15 ( 2014)

En este artículo Jorge Luis Marzo, historiador, sociólogo y comisario de exposiciones, analiza cómo el valor otorgado a «lo público» en el ámbito del arte esconde, en gran medida, otros factores fundamentales que no tienen por qué corresponderse. En primer lugar, mediante «lo público» se consigue la legitimación de los gestores de lo público, que se erigen en garantes del patrimonio. En segundo lugar, el artista se ve condicionado por esa conceptualización. En tercer y último lugar, «lo público» también influye, en consecuencia, en la propia obra de arte. 

  
El conflicte polític no és una anomalia que la democràcia hagi d’eliminar. És la matèria que les institucions democràtiques han d’organitzar perquè les diferències puguin confrontar-se sense convertir l’altre en un enemic que cal destruir. A Agonistics, Chantal Mouffe trasllada aquesta idea a la política internacional, l’estratègia de l’esquerra i les pràctiques artístiques.
  

el balcón de la espera

“…el verdadero [cine] no está detrás de nosotros, dado que no cesa de reinventarse. Incluso enfrentado a los nuevos desafíos de la producción, la difusión y el consumo, el cine sigue siendo un arte de un dinamismo pujante cuya creatividad no está de ningún modo de capa caída…”

“…El cine conoce hoy una mutación de fondo que afecta a todos sus dominios, a la producción tanto como a la distribución, al consumo tanto como a la estética fílmica…no es el fin del cine sino la aparición de un hipercine…”

Empiezo citando a Lipovetsky y Serroy en su libro “La pantalla Global” para hacer un análisis de cómo la nueva forma de producción cinematográfica que representa #littlesecretfilm, promete ser accesible a todos, tanto en su producción, como en su distribución.