arts i creació

Óscar Abril Ascaso és llicenciat en Història de l’Art. En la seva trajectòria professional ha produït i gestionat projectes culturals en els àmbits de les arts visuals, els nous mitjans tecnològics, l’art sonor o el pensament contemporani. Actualment és director d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals a l’Ajuntament de Barcelona, el departament que impulsa la ciència ciutadana a la ciutat.

  
En un context saturat d’imatges, el cinema pot funcionar com una escola de mirada. No per produir més imatges, sinó per entendre com construeixen sentit.
  

Antonio Altarriba, Keko Godoy | Norma Editorial

Per Setmana Santa l’art pren els carrers. Martiris, calvaris i penitències són les escenes quotidianes en aquests dies, presidides per icones de crucifixió i acompanyades per passos sagnants, cucurulles sinistres i silencis enmig de planys esfereïdors. Enrique Rodríguez, professor de la Universitat del País Basc i director de la revista ‘Trémula’, a més d’investigador en el grup d’investigació ‘Arte y crueldad’, ens fa reflexionar de manera peculiar sobre aquest tipus d’imatgeria religiosa i el seu context.

Deia Kepler que el moviment celeste és una cançó composta per a ser percebuda per l’intel·lecte, no per l’oïda. Si visqués avui dia, quedaria meravellat pel projecte de l’artista Brian Foo: «Music Eclipticalis», el més semblant a escoltar la banda sonora de l’univers a través dels algoritmes d’Internet.

Marcelo Expósito | Turpial

Partint del seu caràcter crític i el seu afany per obrir les institucions culturals a la societat, Borja-Villel conta en primera persona la seva trajectòria, fent èmfasi en aspectes com la redefinició de les institucions culturals, el seu paper en les ciutats i la gentrificació, les externalitzacions i privatitzacions al sector, la diversitat de la societat i la heterogeneïtat dels públics o les relacions entre l’economia i l’art i els seus vincles amb el neoliberalisme o els moviments antiglobalització.

El llibre mostra, en un format de conversa  entre  Borja-Villel i l’activista Marcelo Expósito, el recorregut d’un quart de segle de l’actual director del Museu Reina Sofía; repassa des de la seva arribada de Nova York per gestionar la nova Fundació Tàpies, el seu pas pel MACBA en un moment crucial, fins la darrera parada al Reina Sofia, un cop esclatada la crisi.

Dicen que más vale un poco más tarde que nunca, y aunque el año ya ha empezado, me gustaría intentar una vez más dar con aquellas propuestas, tendencias o corrientes culturales más relevantes que podrían marcar nuestra línea de trabajo en los próximos meses, modelos que nos pueden ayudar a definir nuestros proyectos y darles ese valor añadido que toda novedad tecnològica, social, estética o de la naturaleza que sea, comporta en nuestras prácticas culturales. Adelante pues y empecemos.

Us presentem el vídeo guanyador del concurs anual de comunicació científica Dance Your Ph.D. (‘Balla el teu doctorat’), de Jacob Brubert, de la Universitat de Cambridge, en què mostra la seva tesi doctoral en enginyeria biomèdica. Per explicar la seva recerca sobre el desenvolupament d’una vàlvula del cor, Brubert i els seus amics van ballar claqué i salsa i van fer malabars.

Dance your Ph.D. es tracta d’un concurs anual organitzat per la revista Science des del 2008, i permet als investigadors que s’hi presenten explicar, per mitjà de la dansa, la recerca en què es basa la seva tesi doctoral.

El ROS Film Festival planteja una pregunta que ja no és especulativa: com conviurem amb les màquines? En aquest context, el cinema es converteix en un espai privilegiat per pensar aquesta relació abans que es normalitzi. Es proposa com a lectura prèvia a Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió.

Com ens relacionarem amb els robots en els pròxims anys és una qüestió que sovint s’aborda des de la tecnologia o l’economia. El ROS Film Festival, en canvi, la trasllada al terreny cultural.

  
  
El mercat de l’art contemporani no només posa preu a les obres. També pot convertir-les en actius sotmesos a expectatives de rendibilitat, estratègies d’inversió i dinàmiques especulatives. Aquesta és la mirada que proposa recuperar el documental The Great Contemporary Art Bubble, del crític britànic Ben Lewis.