Publicacions acadèmiques

  
L’article sobre el centre sociocultural Can Batlló analitza una experiència singular de gestió comunitària sorgida en un antic espai industrial de Barcelona. El text estudia com un moviment veïnal va aconseguir transformar una reivindicació urbana històrica en un projecte cultural i social autogestionat, convertint Can Batlló en un cas rellevant per entendre noves formes de producció cultural i governança urbana.
  

  
L’article de  Jean-Michel Lucas Reconstruire la politique culturelle  parteix d’un diagnòstic sense concessions: la política cultural francesa es troba en un carreró sense sortida. Ni les reformes anunciades ni les fórmules habituals, descentralització, educació artística, increment de subvencions, han aconseguit alterar una inèrcia marcada per la repetició. En aquest context, Jean-Michel Lucas proposa un desplaçament més radical: abandonar les “ficcions necessàries” que han sostingut el sistema i reconstruir les polítiques culturals a partir de noves legitimitats democràtiques.
  

  
L’article de Lluís Bonet i Emmanuel Négrier analitza el gir participatiu de les polítiques culturals contemporànies i mostra fins a quin punt la participació s’ha convertit en un concepte central però també ambigu dins el camp cultural. El text parteix d’una idea important: no existeix una única forma de participació cultural, perquè cada paradigma de política cultural produeix la seva pròpia manera d’entendre la relació entre institucions, creadors i ciutadania.
  

  
L’avaluació dels equipaments culturals es planteja, en aquest article de 2017, com una exigència inherent a qualsevol política pública que mobilitza recursos i genera expectatives de retorn social. El text parteix d’una premissa clara: no n’hi ha prou amb programar, produir o exhibir activitats culturals; cal poder verificar si aquestes responen als objectius definits, si utilitzen adequadament els recursos disponibles i quin impacte real tenen en la societat.

  
Aquest article proposa una lectura dels festivals culturals que va més enllà dels impactes econòmics, turístics o d’imatge habitualment associats a aquests esdeveniments. Les autores plantegen una pregunta diferent: com contribueixen els festivals a crear espai urbà? Per respondre-la analitzen el cas del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), un festival públic consolidat que se celebra des de finals dels anys vuitanta, a partir de les percepcions dels residents sobre els seus efectes en la vida quotidiana de la ciutat.
  

Els museus ja no són només contenidors de col·leccions. Aquest article de Kyra Romero proposa entendre algunes antigues fàbriques reconvertides en equipaments culturals com a peces estratègiques d’una xarxa territorial més àmplia. A partir dels casos del mNACTEC i del MUHBA, l’autora defensa que el patrimoni industrial pot actuar com una infraestructura cultural capaç de connectar ciutat, memòria i desenvolupament territorial.

  
Un cop revisat el text de Saskia Sassen resulta especialment interessant perquè desplaça la mirada habitual sobre les ciutats. En lloc d'entendre-les principalment com a espais físics, econòmics o administratius, l'autora les concep com a productores de capacitats polítiques, socials i culturals. La seva tesi és que la ciutat posseeix una capacitat singular per gestionar conflictes, generar formes de convivència i permetre que actors tradicionalment exclosos adquireixin presència pública. (n. de l'e., 2026)
  

 
   
Què passa perquè una antiga fàbrica tèxtil es converteixi en una infraestructura cultural de ciutat? El cas de Roca Umbert mostra que la transformació d’un espai industrial no consisteix només a rehabilitar edificis. Implica definir una funció pública, construir aliances, sostenir processos de creació i trobar un encaix entre patrimoni, cultura i comunitat.

 Arte, individuo y sociedad | Ediciones Complutense
 

La demència, és un trastorn que es caracteritza per un deteriorament cognitiu que limita l’activitat diària de qui la pateix, de fet la paraula demència, significa estar privat de la ment. En aquest volum, sota el títol 'Arte y demencia' de la revista Arte, individuo y sociedad, es pot veure com l’art i la educació treballen conjuntament també en l’àmbit sanitari, per millorar les condicions dels pacients. Diferents exemples il·lustren aquests projectes que podem trobar al Museo del Prado de Madrid, el MoMA de Nova York, o al CCCB de Barcelona.

  
Durant dècades, bona part de les polítiques culturals europees s'han construït al voltant de dues preguntes: com ampliar l'accés a la cultura i com afavorir la participació cultural. El monogràfic Droits culturels : controverses et enjeux proposa un desplaçament més profund: què passa si la cultura deixa de concebre’s només com un bé al qual cal accedir i passa a entendre’s com un dret vinculat a la identitat, al reconeixement i a la capacitat de participar en la definició dels significats culturals?